Job 22:12
Déu és al capdamunt del cel i veu sota d’ell les estrelles més altes.
— Job 22:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 40,22.26; Coh 5,1. (Is 40,22.26; Coh 5,1)
Referències creuades
- Salms 8:3-4 Amb la paraula dels infants i dels nadons has assentat els fonaments d’un baluard contra els teus adversaris, per fer callar el rebel i l’enemic. Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat,
- Job 11:8 Com t’ho faràs, si és més alta que el cel? Què en pots saber, si és més fonda que el país dels morts,
- Cohèlet 5:2 Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.
- Isaïes 66:1 Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
- Isaïes 57:15 Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets.
- Salms 115:3 El nostre Déu és al cel i fa tot el que ell es proposa.
- Salms 115:16 El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.