Job 37:2
Escolteu bé l’esclat del seu tro, el retruny que surt de la seva boca;
— Job 37:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ex 19,16-19; Jb 20,18-21; Sl 29; Jn 12,28-29. (Ex 19,16-19; Jb 20,18-21; Sl 29; Jn 12,28-29)
Referències creuades
- Job 37:5 Quan trona aquesta veu, esclaten meravelles, ell fa coses grans que no podem comprendre.
- Job 36:33 El so del tro l’anuncia, fins i tot els ramats el pressenten.
- Èxode 19:16-19 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. La muntanya del Sinaí fume
- Salms 104:7 Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro;
- Salms 29:3-9 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, ve el Senyor sobre les aigües de l’espai. La veu del Senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa. La veu del Senyor estavella els cedres, estavella el Senyor els cedres del Líban. Fa saltar el Líban com un vedell, i el Siri
- Job 38:1 Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir:
- Job 36:29 ¿Qui comprèn que els núvols planin i que el tro retrunyi a la volta del cel?