Job 4:7
Fes memòria, si et plau. Quin innocent s’ha perdut mai? ¿Has vist esfumar-se els justos?
— Job 4:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 34,20-21; Jb 37,25; Pr 12,21; Sir 2,10; 2Pe 2,9. (Sl 34,20-21; Jb 37,25; Pr 12,21; Sir 2,10; 2Pe 2,9)
Referències creuades
- Salms 37:25 Des de jove fins avui, que ja soc vell, no he vist encara un just abandonat ni que els seus fills anessin a captar.
- 2 Pere 2:9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici,
- Job 36:7 No es desentén dels justos; els posa amb els reis dalt el tron, els hi fa seure per sempre. Però ells s’enorgulleixen
- Fets 28:4 Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: —Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
- Job 8:20 Déu no rebutja l’home honrat ni enforteix la mà dels malfactors.
- Cohèlet 7:15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.
- Job 9:22-23 Hi ha un sol camí, per més que jo parli: ell aniquila tant culpables com innocents. Quan un flagell causa la mort, ell encara es riu de la desgràcia dels innocents.
- Cohèlet 9:1-2 Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell. Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur