Job 7:12
¿És que soc l’Oceà o el Drac de la mar perquè em posis una guàrdia?
— Job 7:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Déu domina i posa límits a la mar: Jb 38,8-11. L’ Oceà i el Drac de la mar (Tannín) són representats com a monstres marins mitològics. Aquests, juntament amb * Leviatan , Rahab i Behemot, són les forces mitològiques del mal domades per Déu (Jb 3,8; Jb 9,13; Jb 26,12; Jb 40,15.25; Gn 1,2; Is 27,1; Jb 51,9; Sl 65,8; Jb 74,13-14; Jb 77,17; Jb 89,10-11; Jb 93,3-4; Jb 104,7.26; Jb 107,29; Jb 148,7; Ap 12,3-13,18; Jb 19,19-20). (Jb 38,8-11; Jb 3,8; Jb 9,13; Jb 26,12; Jb 40,15.25; Gn 1,2; Is 27,1; Jb 51,9; Sl 65,8; Jb 74,13-14; Jb 77,17; Jb 89,10-11; Jb 93,3-4; Jb 104,7.26; Jb 107,29; Jb 148,7; Ap 12,3-13,18; Jb 19,19-20)
Aquestes expressions s’assemblen molt a textos mitològics babilònics.
Referències creuades
- Job 7:17 Què és l’home perquè en facis tant de cas i no el perdis mai de vista,
- Job 38:6-11 ¿Saps on s’assenten els pilars de la terra? ¿Saps qui va posar la seva pedra angular mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu? I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marc
- Lamentacions 3:7 M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré. Com em pesen les cadenes!
- Ezequiel 32:2-3 —Fill d’home, entona una complanta pel faraó, rei d’Egipte, i digues-li: »“Semblaves el lleó de les nacions però eres com els monstres del gran oceà: xarbotejaves a les aigües abismals, les enterbolies amb les potes, enfangaves els rius profunds. Això et fa saber el Senyor Déu: Estendré al teu damunt la meva xarxa, en
- Job 41:1-34 La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria, només de veure’l, ja et desmaies. Ningú no gosaria provocar-lo. Per tant, qui s’arriscaria a fer-me front? ¿Qui m’ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar? Sota la capa del cel, tot és meu. Contempla encara el cocodril, fixa’t en els seus membres, el seu vigor i la seva àgil con