Josuè 6:5
Quan sentireu el toc llarg, que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l’assalt de Jericó.
— Josuè 6:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Trobem aquest mateix toc en Ex 19,13, en un context litúrgic. (Ex 19,13)
Amb el crit de guerra s’indica que arriba el moment d’iniciar el combat (vegeu 1Sa 17,20.52). (1Sa 17,20.52)
Referències creuades
- 2 Corintis 10:4-5 Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist,
- Hebreus 11:30 Gràcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies.
- Èxode 19:19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
- 1 Samuel 4:5 Quan l’arca va arribar al campament, tot l’exèrcit d’Israel aixecà un crit de guerra tan fort que la terra retrunyia.
- 2 Cròniques 13:14-15 Quan els de Judà es van girar i veieren que els atacaven per dos fronts, van clamar al Senyor, i els sacerdots tocaren les trompetes. Els homes de Judà van llançar el crit de guerra, i en aquell moment Déu derrotà Jeroboam i tots els israelites davant d’Abies i de tot Judà.
- Josuè 6:16 A la setena volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè donà l’ordre: —Llanceu el crit de guerra, que el Senyor fa caure Jericó a les vostres mans!
- 1 Samuel 17:52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus.
- Jutges 7:20-22 Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafaren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven: —L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó! Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugi
- 1 Samuel 17:20 David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
- Josuè 6:20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat.
- 2 Cròniques 20:21-22 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.» Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar embos
- Isaïes 25:12 Abatrà els bastions inaccessibles de les teves muralles, Moab; els derrocarà, els farà caure a terra, a la pols.