Jutges 11:37
Després va pregar així al seu pare: —Concedeix-me això que et demano. Deixa’m dos mesos i me n’aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquè no podré ser mare.
— Jutges 11:37, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: a plorar la meva virginitat, aquí i en el v. 38. Com que els fills eren tinguts per una benedicció del Senyor, el fet de morir sense tenir descendència era considerat una vergonya i una humiliació. (v. 38)
Referències creuades
- Lluc 1:25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»
- 1 Samuel 1:6 La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills.