Jutges 18:28

Referències creuades

• 2 Samuel 10:6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
• Nombres 13:21 Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat.
• Jutges 18:7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
• Salms 7:2 Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m.
• Isaïes 23:4 I tu, Sidó, avergonyeix-te! El mar, la fortalesa del mar, ha dit: «Ja no infanto ningú: no faig créixer nois ni pujo noies.»
• Daniel 3:15-17 ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’allibe
• Isaïes 23:12 Ell ha dit: «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó: ets una verge violada. Encara que passis a Quitim, tampoc allà no trobaràs repòs.
• 2 Samuel 14:6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
• Salms 50:22 Enteneu-ho bé, els qui us oblideu de Déu: si faig presa de vosaltres, ningú no us salvarà.
• Jutges 18:1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.
• Josuè 11:8 El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l’est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent.