Jutges 19:18
El levita li respongué: —Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo soc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
— Jutges 19:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Alguns prefereixen de traduir per a casa meva, seguint l’antiga versió grega.
Referències creuades
- Jutges 18:31 Van conservar entre ells l’estàtua que Micà s’havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.
- Josuè 18:1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.
- Salms 26:9 No em comptis entre els pecadors, entre els homes que cometen crims de sang;
- Joan 15:6 Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen.
- Jutges 19:5 El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se’n, el pare de la noia digué al seu gendre: —Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n’anireu.
- 1 Samuel 1:7 Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor. També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar.
- Jutges 20:18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà.
- 1 Samuel 1:3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí.