Jutges 9:8
»Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se un rei i consagrar-lo. I van dir a l’olivera: “Sigues tu la nostra reina!”
— Jutges 9:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquesta faula o apòleg és un exemple arcaic de la literatura sapiencial d’Israel (vegeu també 2Re 14,9-10). (2Re 14,9-10)
Referències creuades
- Daniel 4:10-18 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i cridava amb tota la força: »“Abateu l’arbre i talleu-li el brancatge, arrenqueu-li les fulles i escampeu-ne els fruits. Que les bèsties fugin de sota l’arbre, i els ocells, de les seves branques. Però deixeu-li
- 2 Reis 14:9 Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà: —El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dona la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
- Jutges 8:22-23 Després d’això, els israelites van dir a Gedeó: —Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu net: tu ens has alliberat dels madianites. Però Gedeó els va respondre: —Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor.
- Ezequiel 17:3-10 Digues-los: »“Això us fa saber el Senyor Déu: Una gran àguila, d’ales amplíssimes, de plomatge espès i virolat, vingué al Líban. Trencà el cimall d’un cedre, en va esqueixar el rebrot més alt i se l’endugué a un país de mercaders, el deixà en una ciutat de comerciants. Després prengué un sarment del país d’Israel i el