Lamentacions 3:42

Referències creuades

• Lluc 15:18-19 M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.”
• Nehemies 9:26 »Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument.
• Jeremies 5:7-9 «Com t’ho podria perdonar, Jerusalem? Els teus fills m’han abandonat i juren pels qui no són déus. Després que els he saciat, cometen adulteri; es precipiten a les cases de prostitució. Com cavalls que anessin moguts, sense fre, renillen darrere la dona del veí. ¿No haig de demanar comptes per tot això? A un poble com
• Jeremies 3:13 Reconeix, però, la teva culpa: has estat infidel al Senyor, el teu Déu, i t’has encaminat cap als estrangers, prostituint-te sota qualsevol arbre frondós. No heu escoltat la meva paraula. Us ho dic jo, el Senyor.
• Ezequiel 24:13 »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu.
• Daniel 9:5-14 Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols e
• Lamentacions 5:16 Ja no portem les corones de festa. Ai de nosaltres, que hem pecat!
• Zacaries 1:5 Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre,
• Job 33:27-28 I entona davant els homes aquest cant: «Havia pecat, havia deixat el bon camí, però Déu no m’ha tractat com mereixia. A la vora de la fossa m’ha salvat, puc viure a plena llum.»
• 2 Reis 24:4 i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.
• Lamentacions 1:18 El Senyor, bé prou que és just, però jo no l’obeïa. Escolteu-me, tots els pobles, mireu el meu dolor: els meus nois i les meves joves se’n van captius.