Lamentacions 5:22
Per ventura ens rebutges del tot? ¿En contra nostre t’indignes sense mida?
— Lamentacions 5:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Expressió d’una gran força, que assenyala alhora la fi del desastre. El rebuig i la indignació del Senyor han arribat al punt màxim. Ara pot començar la seva pietat.
Referències creuades
- Salms 60:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar. De quan sortí a combatre contra els arameus de Naharaim i els de Sobà, i quan Joab, de tornada, derrotà dotze mil edomites a la vall de la Sal.
- Osees 1:6 Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir una filla. El Senyor digué a Osees: —Posa-li Lo-Ruhamà (que vol dir “no compadida”): ja no em compadiré més dels d’Israel ni els perdonaré.
- Salms 44:9 Lloàvem Déu tot el dia, celebrarem per sempre el teu nom. Pausa
- Ezequiel 37:11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.”
- Isaïes 64:9 Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació.
- Jeremies 15:1-5 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin. Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor: »El qui ha d’anar a la pesta, hi anirà, el qui ha d’anar a l’espasa, hi anirà, el qui ha d’