Malaquies 2:5
Vaig fer aliança amb ell concedint-li la vida i la pau. Ell em reverenciava amb temor i tenia respecte pel meu nom.
— Malaquies 2:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Nombres 25:12-13 Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau: amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s’ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites.
- Ezequiel 37:26 »Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d’ells el meu santuari;
- Ezequiel 34:25 »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries.
- Èxode 32:26-29 Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà: —Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi! Tots els levites es van reunir al seu voltant. Ell els digué: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns
- Nombres 16:9-10 ¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci?
- Salms 106:30-31 Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia, i l’epidèmia es va deturar; i el Senyor li ho tingué en compte per totes les generacions, per sempre.
- Deuteronomi 33:8-11 Per a la tribu de Leví, digué: —Tu, Senyor, has confiat els teus urim i tummim a uns homes que et són fidels, després de posar-los a prova a Massà i discutir amb ells a les fonts de Meribà. Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la te
- Nombres 8:15 »Els levites, purificats i presentats així davant meu, entraran al servei de la tenda del trobament.
- Nombres 18:8-24 El Senyor va dir a Aaron: —Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu. De les ofrenes més sagrades, exceptuant allò que ha de ser cremat per a
- Nombres 3:45 —Separa els levites per al meu servei, perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels altres israelites, i el bestiar dels levites perquè ocupin el lloc de les primeres cries del bestiar dels altres israelites: els levites són meus. Jo soc el Senyor.