Nombres 11:4
La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!
— Nombres 11:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ex 12,38. (Ex 12,38)
Referències creuades
- 1 Corintis 10:6 Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar.
- Èxode 12:38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
- Salms 106:14 En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert.
- Salms 78:18-20 en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradés. Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert? Quan donà un cop a la roca, l’aigua rajà i van baixar torrents. Però, ¿podrà donar-nos ara pa i proveir de carn el seu poble?»
- Nehemies 13:3 Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.
- 1 Corintis 15:33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»
- Levític 24:10-11 Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan.
- Romans 13:14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.