Nombres 18:11
»A més, et correspon la part reservada de les ofrenes dels israelites que tu m’has presentat. Us les dono a tu, als teus fills i a les teves filles com a dret perpetu. Tots els de la teva família que estiguin en estat de puresa ritual en podran menjar.
— Nombres 18:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És la part reservada per als sacerdots de les altres ofrenes, de les que no són ofrenes més sagrades (v. 9) , i amb les quals el sacerdot fa el ritu de presentació (vegeu Lv 7,29-36). Es tracta sobretot dels sacrificis de comunió. (v. 9; Lv 7,29-36)
Contràriament a la part de les ofrenes descrita en els vv. 9-10, la part descrita aquí la podien menjar fora del santuari o lloc sagrat tots els membres de la família del sacerdot, i no tan sols els pertanyents al sexe masculí. (vv. 9-10)
Referències creuades
- Deuteronomi 18:3 Quan algú del poble ofereix en sacrifici un toro o un anyell, els sacerdots tenen dret a rebre’n l’espatlla, les galtes i l’estómac.
- Èxode 29:27-28 Així consagraràs el pit presentat al Senyor i la cuixa de l’ofrena que li és reservada. Aquesta serà, per una llei perpètua, la porció d’Aaron i dels seus descendents, perquè és una ofrena dels israelites, que prové dels seus sacrificis de comunió. Aquesta és la part reservada al Senyor.
- Levític 10:14 »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret us correspon dels sacrificis de comunió oferts pels israelites.
- Levític 7:30-34 Presentarà amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarà el greix damunt el pit i l’oferirà davant el Senyor. El sacerdot cremarà el greix a l’altar, però el pit serà per a Aaron i els seus descendents. Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima
- Nombres 18:8 El Senyor va dir a Aaron: —Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu.
- Levític 7:14 De cada mena d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió.
- Levític 22:1-16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s’han d’abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo soc el Senyor. Digues-los això: »En les generacions futures, aquell descendent vostre que s’acosti, en estat d’impu