Nombres 35:2
—Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants.
— Nombres 35:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Josuè 14:3-4 Moisès ja havia assignat, a la banda oriental del Jordà, l’heretat de dues tribus i l’altra meitat de la tribu de Manassès. Pel que fa als levites, encara no havien rebut cap territori entre les altres tribus. Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm. Els levites, per la seva part, va
- Ezequiel 48:8 »Seguint la frontera de Judà, des del límit oriental fins al mar, hi haurà la part que reservareu com a consagrada al Senyor. Tindrà una amplada de vint-i-cinc mil vares i una llargada igual que la de les altres tribus. Al mig d’aquest territori hi haurà el temple.
- Ezequiel 48:22 »Exceptuant el territori dels levites i el de la ciutat, enclavats enmig del territori del sobirà, tota l’extensió compresa entre la part de Judà i la de Benjamí serà del sobirà.
- Josuè 21:2-42 a Siló, al país de Canaan, i els digueren: —El Senyor va dir a Moisès que ens donessin algunes ciutats per a habitar-hi, amb pasturatges per al nostre bestiar. Llavors els israelites van donar als levites algunes ciutats i pasturatges dels territoris de la seva heretat, d’acord amb el que el Senyor havia dit. Van tirar
- Ezequiel 45:1-8 »Quan repartireu el país reserveu-ne una part, que serà consagrada al Senyor, de vint-i-cinc mil vares de llargada per vint mil d’amplada. Aquest territori serà sagrat en tota la seva extensió. Dintre d’ell correspondrà al temple un quadrat de cinc-centes vares de costat, envoltat d’un espai lliure de cinquanta colzade
- Levític 25:32-34 »Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva. Però encara que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l’any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l’únic patrimoni que te
- 1 Corintis 9:10-14 ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part. Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? Si d’altres exerceixen aquest dret damu