Osees 4:17
Els d’Efraïm s’han aliat amb els ídols. Deixeu-los tranquils!
— Osees 4:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Efraïm, fill de Josep (Gn 41,52 nota k) , és el nom d’una de les tribus del regne del Nord, que en aquesta època era la més important. En el llibre d’Osees, Efraïm designa o bé els caps d’Israel (Os 7,1) o bé tot el poble d’Israel. D’altra banda, el profeta, en alguns textos, juga amb l’explicació etimològica que el terme rep en Gn 41,52 (vegeu Os 9,16; Os 10,1; Os 13,15; Os 14,6.9). (Gn 41,52; Os 7,1; Gn 41,52; Os 9,16; Os 10,1; Os 13,15; Os 14,6.9)
Referències creuades
- Salms 81:12 »Però el meu poble no escolta la meva veu, Israel no vol fer cas de mi,
- Apocalipsi 22:11 Que el malvat continuï fent el mal i que l’impur continuï en la impuresa, però que l’home bo no deixi de fer el bé i que l’home sant continuï santificant-se!
- Osees 11:2 Però ell és d’aquells que, com més els crides, més se te’n van: oferien sacrificis als Baals, cremaven ofrenes als ídols.
- Osees 13:2 Ara els d’Efraïm continuen pecant: amb la seva plata i les seves arts s’han fet ídols de fosa, que no són més que obra d’artesans. D’ells es pot dir: «Els qui ofereixen sacrificis són homes, però fan petons a vedells.»
- Osees 4:4 »Que ningú no respongui! Que ningú no contesti! El teu poble es comporta com els qui respostegen al sacerdot.
- Mateu 15:14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
- Osees 12:1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim.