Proverbis 1:12
Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu; per bo que sigui, llancem-lo a la fossa.
— Proverbis 1:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: el país dels morts (Pr 5,5; Pr 7,27; Pr 9,18; Pr 23,14). (Pr 5,5; Pr 7,27; Pr 9,18; Pr 23,14)
Referències creuades
- Salms 28:1 Del recull de David. A tu clamo, Senyor, penyal meu, no et quedis lluny de mi, en silenci. Si no fas cas de mi, seré com els qui baixen a la fossa de la mort.
- Salms 124:3 ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven.
- Romans 3:13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó,
- Lamentacions 2:16 Aquells qui et volien mal, ara es riuen de tu; xiulen satisfets i ensenyen les dents dient: «Hem fet destrossa. Aquest és el dia que esperàvem: ja hi hem arribat!»
- Salms 5:9 Guia’m, Senyor, tu que ets just, perquè hi ha qui em vol mal; aplana davant meu el teu camí.
- Salms 57:3 Clamo al Déu altíssim, al Déu que tant m’afavoreix.
- Miquees 3:2-3 Doncs només sabeu odiar el bé i estimar el mal: arrenqueu la pell del cos i la carn dels ossos. Però a ningú dels qui devoren la carn del meu poble, li arrenquen la pell i li trinxen els ossos com per tirar-los a l’olla i bullir la carn en un perol,
- Jeremies 51:34 M’ha devorat, m’ha trasbalsat Nabucodonosor, rei de Babilònia; m’ha deixat com un plat buit, m’ha engolit com un drac: s’ha omplert el ventre del bo i millor que jo tenia, i després m’ha vomitat.
- Salms 56:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Ionat élem rehoquim». Poema del recull de David. De quan els filisteus el van agafar a Gat. Compadeix-te de mi, Déu meu: hi ha homes que m’espien, no paren de combatre’m tot el dia.
- Lamentacions 2:5 El Senyor, com un enemic, ha destruït Israel: ha destrossat els baluards, ha enderrocat les ciutats fortes, ha negat el país de Judà de plors i de planys.
- Nombres 26:10 Però la terra es va obrir i els engolí juntament amb Corè, el dia que moriren tots els seus partidaris i el foc va consumir, a més, dos-cents cinquanta homes. Van servir d’escarment per al poble.
- Nombres 16:30-33 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor. Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells. La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb