Proverbis 10:11

Referències creuades

• Proverbis 13:14 L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort.
• Efesis 4:29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
• Proverbis 10:6 Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat.
• Proverbis 10:20-21 Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny.
• Proverbis 18:4 Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa.
• Proverbis 15:7 De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents!
• Salms 37:30-31 El just té als llavis la saviesa, la seva boca diu la veritat; porta al cor la llei del seu Déu, els seus passos no vacil·laran.
• Proverbis 16:22-24 Qui té seny té una font de vida; la niciesa és el càstig dels necis. L’home assenyat, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més. Paraules afables són una bresca de mel: dolces al paladar, saludables al cos.
• Proverbis 10:32 Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.
• Proverbis 20:15 L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba.
• Mateu 12:34-37 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del
• Jaume 3:5-8 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern. Els homes han