Proverbis 10:30
El just no serà mai arrencat, els malvats no romandran a la terra.
— Proverbis 10:30, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 12,3; Sl 1,3-4. (Pr 12,3; Sl 1,3-4)
Referències creuades
- Salms 37:22 Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra; els qui ell maleeix en seran exclosos.
- Salms 125:1 Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és ferm per sempre, incommovible com la muntanya de Sió.
- Salms 37:9-10 i els qui fan mal seran exclosos del país, però el qui espera en el Senyor posseirà la terra. Dura tan poc, el malvat! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes.
- Salms 37:28-29 perquè el Senyor estima la justícia i mai no desempara els seus fidels. No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més.
- Proverbis 2:21-22 Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrencats de la terra.
- Proverbis 10:25 Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre.
- Salms 16:8 Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.
- 2 Pere 1:10-11 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu, i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.
- Mateu 21:41 Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
- Romans 8:35-39 Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N’estic cert: ni l
- Salms 112:6 El just no caurà mai i deixarà un record inesborrable.
- Ezequiel 33:24-26 —Fill d’home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d’Israel van dient: “Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dona el país perquè el posseïm.” Doncs bé, tu digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres, que preneu