Salms 118:13

Referències creuades

• Salms 140:4 fiblen amb la llengua com les serps, duen sota els llavis verí d’escurçó. Pausa
• Salms 86:17 Dona’m un senyal de la teva bondat, i els qui m’odien veuran, avergonyits, que tinc en tu, Senyor, consol i ajuda.
• Miquees 7:8 No t’alegris dels meus mals, nació enemiga; si he caigut, m’aixecaré, si em trobo en la foscor, el Senyor serà la meva llum.
• Salms 18:17-18 Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de les aigües abismals; em salvà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que no pas jo.
• Mateu 4:1-11 Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; v
• 1 Samuel 25:29 Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort, la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny.
• Salms 56:1-3 Per al mestre de cor: a la tonada de «Ionat élem rehoquim». Poema del recull de David. De quan els filisteus el van agafar a Gat. Compadeix-te de mi, Déu meu: hi ha homes que m’espien, no paren de combatre’m tot el dia. M’espien tot el dia els adversaris, són molts els qui em combaten i dominen.
• 2 Samuel 17:1-3 Ahitófel va dir encara a Absalom: —Deixa’m prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David. Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré. Després faré que torni a tu tota aquella gent, com en altre tem
• Hebreus 2:14 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,
• 1 Samuel 20:3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.