Salms 138:8
Que el Senyor continuï afavorint-me. El teu amor, Senyor, perdura eternament: no abandonis l’obra de les teves mans.
— Salms 138:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: Que el Senyor dugui a terme a favor meu. Se sobreentén l’obra de les seves mans de què parla a continuació el verset.
Sl 100,5+. (Sl 100,5)
Referències creuades
- Filipencs 1:6 Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist.
- Salms 57:2 Compadeix-te de mi, Déu meu, compadeix-te de mi; en tu s’empara la meva ànima. M’emparo a l’ombra de les teves ales fins que passin aquests mals.
- 1 Tessalonicencs 5:24 El qui us crida és fidel, i ell mateix ho durà a terme.
- Isaïes 26:12 Senyor, dona’ns la pau; el fruit mateix del nostre treball és obra teva.
- Salms 136:1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
- Salms 103:17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s’estén als fills dels fills
- Jeremies 32:39-40 Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents. Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s’allunyin de mi.
- 1 Pere 4:19 Per tant, que tots els qui sofreixen d’acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i posin la seva ànima en mans del Creador, que és fidel.
- Salms 71:17-18 M’has instruït, Déu meu, des de jove, i encara avui proclamo les teves meravelles. I ara que soc vell, amb cabells blancs, no m’abandonis, Déu meu, fins que proclami el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els qui vindran.
- Isaïes 43:21 I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.»
- Salms 100:5 «Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.»
- Salms 71:6-9 Tu em tragueres de les entranyes de la mare; acabat de néixer em vas aixoplugar. No he deixat mai de lloar-te. Tothom em mirava com un prodigi: eres per a mi un castell de refugi. La meva boca s’omplia de lloances, cantava la teva glòria tot el dia. No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vi