Salms 139:6
El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo.
— Salms 139:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquí acaba la primera estrofa del salm (vv. 1-6), centrada en el tema del Senyor que tot ho coneix. (vv. 1-6)
Referències creuades
- Romans 11:33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins!
- Job 42:3 Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre.
- Salms 40:5 Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses.
- Job 11:7-9 ¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu? ¿Has descobert la perfecció del Totpoderós? Com t’ho faràs, si és més alta que el cel? Què en pots saber, si és més fonda que el país dels morts, si és més llarga que la terra i més ampla que la mar?
- Job 26:14 Aquest és l’esbós de les seves obres, el feble ressò que nosaltres en percebem. Qui es farà càrrec de la seva omnipotència?
- Proverbis 30:2-4 Soc més estúpid que ningú, no tinc la intel·ligència dels humans. No he après la saviesa ni tinc el coneixement diví. Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus sab
- Salms 13:1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.