Salms 56:3
M’espien tot el dia els adversaris, són molts els qui em combaten i dominen.
— Salms 56:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: a l’altura. Entre les versions antigues, algunes ho entenien com un atribut de Déu: Oh, Altíssim, i d’altres ho interpretaven positivament: són molts els qui combaten (a favor meu) en el cel.
Referències creuades
- Salms 34:4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom.
- 1 Samuel 30:6 David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajut del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge
- 2 Corintis 7:5-6 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por. Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l’arribada de Titus;
- Salms 55:4-5 empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla,
- Salms 11:1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Estic en mans del Senyor. ¿Com podeu dir-me: «Ves-te’n, ocell, a la muntanya»?
- 2 Corintis 1:8-10 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que res
- 1 Samuel 21:12 Els consellers d’Aquix deien: —Aquest David, ¿no és el rei del país? ¿No és d’ell que cantaven, tot dansant: “Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers”?
- 2 Cròniques 20:3 Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.
- 1 Samuel 21:10 El sacerdot li va respondre: —Aquí hi ha l’espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l’Alzina. Està embolicada amb el mantell, darrere l’efod. Si la vols, te l’emportes. Aquí no n’hi ha d’altra. David va dir: —Cap no és com aquesta. Dona-me-la!