Zacaries 9:11

Referències creuades

• Isaïes 51:14 Ben aviat, el qui anava ajupit serà alliberat. No morirà, no baixarà a la fossa, i el pa no li mancarà mai més.
• Èxode 24:8 Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir: —Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document.
• Salms 102:19-21 Que quedi escrit això per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient: «El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat esguarda la terra, per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a la mort,
• Isaïes 42:7 Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca.
• Mateu 26:28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.
• Salms 40:2 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
• 1 Corintis 11:25 I havent sopat feu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.»
• Isaïes 49:9 a dir als empresonats: “Veniu a fora”, i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.” Pasturaran per tots els camins i trobaran pastures en tots els rasos;
• Hebreus 10:29 penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l’aliança que l’havia santificat i haurà ultratjat l’Esperit de la gràcia.
• Isaïes 61:1 L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors abatuts, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum,
• Salms 69:33 Se n’alegraran els humils quan ho vegin; els qui cerquen Déu es diran: «Que visqueu per molts anys!»
• Salms 107:10-16 D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort, presoners de la dissort i les cadenes: s’havien rebel·lat contra les paraules divines i havien menyspreat els designis de l’Altíssim. El seu cor defallia, afeixugat; queien, i ningú no els ajudava. Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: