Zacaries 9:7
no els deixaré menjar més carn amb sang, els trauré de la boca els aliments abominables; els supervivents em tindran per Déu, seran com els principals de Judà; el que havia passat amb els jebuseus, passarà amb Ecron.
— Zacaries 9:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
D’acord amb el precepte bíblic, no era permès de menjar carn que anteriorment no hagués estat sagnada (Lv 3,17+; vegeu també Ez 33,25). (Lv 3,17; Ez 33,25)
Els aliments abominables es refereixen als animals oferts als ídols.
Quan David va conquerir Jerusalem (2Sa 5,6-9) va permetre als * jebuseus que hi habitaven de continuar vivint enmig dels israelites (Js 15,63). Sobre els vv. 5-7, vegeu Is 14,28-32; Jr 47,1-7; Ez 25,15-17; Jl 4,4-8; Am 1,6-8; So 2,4-7. (2Sa 5,6-9; Js 15,63; vv. 5-7; Is 14,28-32; Jr 47,1-7; Ez 25,15-17; Jl 4,4-8; Am 1,6-8; So 2,4-7)
Referències creuades
- Gàlates 3:28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Isaïes 49:22-23 Això diu el Senyor Déu: «Amb la mà faré senyal a les nacions, aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles, i portaran en braços els teus fills, i les teves filles a l’espatlla. Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs
- Jeremies 49:39 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida d’Elam. Ho dic jo, el Senyor.»
- 1 Cròniques 11:4-6 David i tot el poble d’Israel van dirigir-se a Jerusalem, que llavors es deia Jebús; allà vivien els jebuseus, habitants d’aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: —Aquí no hi entraràs! Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David. David havia dit: —El primer que derroti els
- Amós 3:12 Això diu el Senyor: «Com el pastor no pot arrencar de la boca del lleó més que dues potes o un tros d’ovella, així també passarà amb els israelites que viuen a Samaria entre divans luxosos i llits encoixinats.
- Salms 3:7 No em fa por la multitud del poble que acampa al meu voltant.
- Isaïes 19:23-25 Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor. Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra. El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigu
- Zacaries 8:23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”
- Jeremies 48:47 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida de Moab. Ho dic jo, el Senyor.» Fins aquí la sentència contra Moab.
- Ezequiel 16:57-61 abans que fos pública la teva maldat? Ara tu ets com ella: ets l’escarni de les ciutats d’Edom i de totes les ciutats veïnes, les ciutats dels filisteus, que et menyspreen per totes bandes. Ara portes damunt teu la teva ignomínia i les teves idolatries abominables. T’ho dic jo, el Senyor. »Això t’anuncia el Senyor Déu:
- Isaïes 11:12-14 Alçarà un estendard sobre les nacions, per reunir els dispersats d’Israel i aplegar els deportats de Judà de les quatre parts de la terra. Aleshores s’acabarà l’enveja d’Efraïm contra Judà i l’enemistat de Judà contra Efraïm: Efraïm ja no envejarà Judà ni Judà serà enemic d’Efraïm. Junts es llançaran sobre els filisteu
- Jeremies 49:6 Però finalment renovaré la vida dels ammonites. Ho dic jo, el Senyor.»