Daniel

Daniel i els seus companys (1-6)

Al servei de Nabucodonosor

¹L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. ²El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se’ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu. ³El rei va manar a Aixpenaz, cap del seu personal, que, d’entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, escollís ⁴uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servir al palau reial i per a aprendre l’escriptura i la llengua dels caldeus. ⁵El rei ordenà que els donessin cada dia el mateix menjar i la mateixa beguda que servien a la seva taula. Els havien d’educar durant tres anys, i després entrarien al servei del rei. ⁶Entre aquests joves n’hi havia alguns de Judà. Eren Daniel, Ananies, Misael i Azaries; ⁷però el cap del personal els va canviar els noms: a Daniel li va posar Belteixassar; a Ananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó. ⁸Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d’impuresa ritual. ⁹Déu va fer que el cap del personal mirés Daniel amb benvolença i afecte. ¹⁰Però li digué: —Tinc por del rei, el meu senyor, que us va assignar què havíeu de menjar i de beure. ¿No trobarà la vostra cara més esblanqueïda que la dels altres joves de la vostra edat, i jo em jugaré el cap davant el rei per culpa vostra? ¹¹Llavors Daniel va dir al guarda a qui el cap del personal havia fet responsable del mateix Daniel, d’Ananies, de Misael i d’Azaries: ¹²—Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dona’ns llegums per a menjar i aigua per a beure. ¹³Després compara el nostre aspecte i el dels joves que mengen de la taula del rei i fes amb nosaltres segons el que vegis. ¹⁴Ell hi accedí, i els va posar a prova durant deu dies. ¹⁵Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei. ¹⁶El guarda, doncs, s’emportava el menjar i la beguda que tenien destinats, i els donava llegums. ¹⁷Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis. ¹⁸Quan va arribar el temps de presentar-los, segons l’ordre del rei, el cap del personal els va portar davant de Nabucodonosor. ¹⁹El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n’hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei. ²⁰En qualsevol qüestió que requerís saviesa o intel·ligència, el rei els trobava deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme. ²¹Daniel es va estar a la cort fins a l’any primer del rei Cir.

El somni de l’estàtua

¹L’any segon del seu regnat, Nabucodonosor va tenir un somni, i es posà neguitós fins al punt de perdre la son. ²Llavors el rei va fer cridar els endevins, els mags i els experts en encanteris, tots els entesos del país, perquè li diguessin què havia somiat. Quan van arribar i es presentaren al rei, ³ell els digué: —He tingut un somni i estic neguitós perquè vull saber què he somiat. ⁴Els entesos del país van respondre al rei, en arameu: —Que el rei visqui per sempre! Conta’ns el somni a nosaltres, servents teus, i te’n donarem la interpretació. ⁵El rei els va contestar: —El meu decret és aquest: si no em dieu tant el somni com la seva interpretació, sereu tallats a bocins i les vostres cases seran convertides en femer, ⁶però si m’ho feu saber tot, rebreu de part meva obsequis, presents i grans honors. Ara, doncs, digueu-me tant el somni com la seva interpretació. ⁷Ells van insistir: —Que el rei ens conti el somni a nosaltres, els seus servents, i li’n donarem la interpretació. ⁸El rei va replicar: —Jo sé prou bé que intenteu de guanyar temps perquè heu vist que el meu decret és irrevocable. ⁹Si no em feu conèixer el somni, us espera la sentència que he donat. Us heu posat d’acord per a dir-me paraules mentideres i malicioses amb l’esperança que els temps canviïn. Digueu-me, doncs, el somni i veuré que sou capaços de donar-me’n la interpretació. ¹⁰Ells van dir al rei: —No hi ha cap home a la terra que pugui satisfer això que el rei exigeix. Cap rei, per gran i poderós que sigui, no ha demanat mai res d’igual a endevins, mags o altra gent entesa. ¹¹La cosa que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú capaç de respondre-la al rei, fora dels déus, que no habiten entre els mortals. ¹²Amb aquesta resposta, el rei s’irrità i s’enfurismà molt, i va manar que matessin tots els savis de Babilònia. ¹³La sentència va ser publicada i els savis havien de ser ajusticiats. També Daniel i els seus companys eren cercats per a aplicar-los la pena de mort. ¹⁴Llavors Daniel es va adreçar amb tacte i prudència al comandant de la guàrdia reial, Arioc, que havia sortit a matar els savis de Babilònia. ¹⁵Daniel va dir a Arioc, l’oficial del rei: —Per què la sentència del rei és tan severa? Arioc li va explicar què passava, ¹⁶i Daniel anà a demanar al rei que li concedís un temps d’espera abans de donar-li la interpretació.

Daniel interpreta el somni

¹⁷Daniel se’n va anar a casa seva i va parlar-ne amb els seus companys, Ananies, Misael i Azaries, ¹⁸demanant-los que imploressin la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret, perquè no morissin ell i els seus companys amb els altres savis de Babilònia. ¹⁹Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel, ²⁰dient: —Que el Nom de Déu sigui beneït des de sempre i per sempre, perquè d’ell és la saviesa i el poder! ²¹Ell fa que se succeeixin èpoques i temps, destrona reis i els entronitza, dona la saviesa als savis i el coneixement als intel·ligents. ²²Ell revela el que és profund i amagat, coneix allò que hi ha en la tenebra, la llum conviu amb ell. ²³T’enalteixo, Déu dels meus pares, i et dono lloança, perquè m’has donat saviesa i força; ara m’has fet conèixer el que t’havíem demanat, ens has fet conèixer el que volia el rei. ²⁴Després Daniel va entrar a veure Arioc, a qui el rei havia donat l’ordre de fer morir els savis de Babilònia, i li va dir: —No facis matar els savis de Babilònia. Porta’m a la presència del rei i li faré saber la interpretació. ²⁵Arioc va fer entrar de pressa Daniel davant el rei i va dir: —Entre els deportats de Judà he trobat un home que donarà al rei la interpretació del seu somni. ²⁶El rei, doncs, va dir a Daniel, anomenat també Belteixassar: —¿Ets tu capaç de dir-me què he vist en somnis i de donar-me’n la interpretació? ²⁷Daniel li va respondre: —El secret que el rei demana, ni els savis, ni els mags, ni els endevins, ni els qui prediuen el futur, no poden comunicar-lo al rei. ²⁸Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això: ²⁹Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d’allò que s’esdevindrà en el futur, i ara t’ho fa conèixer el qui revela els seus designis secrets. ³⁰A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa. ³¹»Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d’una resplendor extraordinària i un aspecte terrible. ³²Tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; ³³les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila. ³⁴Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols. ³⁵En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra. ³⁶»Aquest és el somni, i ara en direm la interpretació al rei. ³⁷A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t’ha donat l’imperi, el poder, la força i la glòria. ³⁸Ell ha posat a les teves mans els homes, els animals i els ocells, onsevulla que visquin, i t’ha donat autoritat sobre tots ells. El cap d’or, ets tu. ³⁹»Després s’aixecarà un altre imperi inferior al teu, i acabat, un tercer imperi de bronze que dominarà tota la terra. ⁴⁰Un quart imperi serà fort com el ferro, que tot ho fa miques i tot ho esbocina; i, com el ferro, els farà miques i els trencarà tots. ⁴¹Has vist els peus amb els seus dits en part d’argila de terrissaire i en part de ferro, perquè serà un regne partit; tindrà en part la força del ferro que has vist barrejat amb l’argila, ⁴²però, com que els dits dels peus eren en part de ferro i en part d’argila, per una part el regne serà fort i per l’altra fràgil: ⁴³has vist el ferro barrejat amb l’argila, perquè s’uniran amb un parentiu humà, però no lligaran l’un amb l’altre, tal com el ferro no lliga amb l’argila. ⁴⁴»En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. ⁴⁵Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la toqués i feia pols el ferro i l’argila, el bronze, la plata i l’or. Per endavant, el gran Déu ha fet saber al rei què succeirà. El somni és veritat, i la interpretació, segura. ⁴⁶Llavors el rei Nabucodonosor es va prosternar amb el front a terra davant de Daniel i ordenà que li presentessin ofrenes i encens. ⁴⁷El rei va dir a Daniel: —El vostre Déu és realment el Déu dels déus, el senyor dels reis i revela els seus designis secrets, ja que tu has estat capaç de revelar aquest misteri. ⁴⁸Llavors el rei va honorar Daniel i l’omplí d’obsequis magnífics. El va nomenar governador de la província de Babilònia i cap suprem de tots els savis de Babilònia. ⁴⁹Daniel va demanar i obtingué del rei que confiés l’administració de la província de Babilònia a Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i ell s’estava a la cort del rei.

Els tres joves dins la fornal

¹El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or. Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. ²El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. ³Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. ⁴L’herald va cridar amb totes les forces: —Gent de tots els pobles, nacions i llengües! ⁵En el moment que sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor. ⁶Els qui no es prosternin i no l’adorin, a l’instant seran llançats a la fornal ardent. ⁷Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l’estàtua d’or que havia erigit el rei Nabucodonosor. ⁸Mentrestant alguns caldeus es van acostar per acusar els jueus ⁹davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li: —Que el rei visqui per sempre! ¹⁰Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l’estàtua d’or, ¹¹i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent. ¹²Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l’estàtua d’or que tu has erigit. ¹³Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei. ¹⁴Nabucodonosor els va dir: —¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que jo he erigit? ¹⁵¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans? ¹⁶Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: —D’això, no cal ni tan sols que en parlem. ¹⁷Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. ¹⁸I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit. ¹⁹Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum ²⁰i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. ²¹Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal. ²²Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. ²³I els tres homes, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats al mig de la fornal ardent. ²⁴(91) Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers: —¿No hem tirat al foc tres homes, lligats? Ells van respondre: —És veritat, oh rei. ²⁵(92) Però ell continuà: —Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus. ²⁶(93) Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar: —Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu! Ells van sortir del mig del foc. ²⁷(94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim. ²⁸(95) Nabucodonosor va exclamar: —Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu. ²⁹(96) Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest. ³⁰(97) Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.

El somni del gran arbre

³¹(98) «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau! ³²(99) Em plau d’anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim. ³³(100) »Que en són, de grans, els seus senyals! Que en són, de poderosos, els seus prodigis! El seu regne s’estén a tots els segles, el seu imperi, a totes les generacions.

¹»Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, ²vaig tenir un somni que m’esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m’alarmaren, ³i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni. ⁴Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells no me’n saberen donar la interpretació. ⁵Finalment es va presentar davant meu Daniel, que segons el nom del meu déu s’anomena Belteixassar i que té l’esperit dels déus sants. Li vaig contar el meu somni i li vaig dir: ⁶»—Belteixassar, cap dels endevins, sé que tens l’esperit dels déus sants i que per a tu no hi ha secrets. Escolta, doncs, el somni que he tingut i dona-me’n la interpretació. ⁷Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això: »Hi havia un arbre al bell mig de la terra, un arbre molt gros. ⁸L’arbre va créixer i es va fer fort; la seva alçada arribava al cel i es veia d’un cap a l’altre de la terra. ⁹Tenia un brancatge magnífic, i els seus fruits eren tan abundosos que podien nodrir tothom. Els animals feréstecs s’acollien a la seva ombra i els ocells feien niu a les seves branques. Tots els vivents s’alimentaven d’aquell arbre. ¹⁰»Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel ¹¹i cridava amb tota la força: »“Abateu l’arbre i talleu-li el brancatge, arrenqueu-li les fulles i escampeu-ne els fruits. Que les bèsties fugin de sota l’arbre, i els ocells, de les seves branques. ¹²Però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i, com les bèsties, s’alimentarà d’herba. ¹³En lloc d’un enteniment humà tindrà els instints de les bèsties, fins que hauran passat set anys. ¹⁴Els àngels vigilants han decretat la sentència, els àngels sants ho han decidit, perquè tots els vivents sàpiguen que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans: els dona a qui vol, i enalteix els humils.” ¹⁵»Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.» El rei va afegir: —Tu, Belteixassar, dona’m la interpretació d’aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n’ets capaç, perquè tens l’esperit dels déus sants. ¹⁶Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir: —Belteixassar, que no t’alarmin el somni i la seva interpretació. Belteixassar va respondre: —Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics! ¹⁷L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra, ¹⁸que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius, ¹⁹ets tu, oh rei. T’has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s’ha estès d’un cap a l’altre de la terra. ²⁰»Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: “Abateu l’arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i s’alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys.” ²¹»La interpretació, la decisió de l’Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: ²²Et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t’alimentaran d’herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dona a qui vol. ²³I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l’únic amo. ²⁴»Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva’t dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat. ²⁵Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. ²⁶Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia, ²⁷el rei va exclamar: —¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència? ²⁸El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia: —A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; ²⁹et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t’alimentaràs d’herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dona a qui vol. ³⁰En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells. ³¹«Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l’Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s’estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. ³²Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d’allò que fa. ³³»Vaig recobrar el seny en aquell mateix moment. Per a glòria del meu regne, vaig recobrar també l’honor i la majestat. Els meus consellers i els meus nobles em van reclamar; vaig ser restablert en el meu regne, i augmentà molt la meva grandesa. ³⁴»Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d’humiliar els homes arrogants.»

El banquet de Baltasar

¹El rei Baltasar va oferir un gran banquet a un miler dels seus magnats, i davant d’ells va beure molt vi. ²Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. ³Tot seguit van portar aquells vasos d’or que s’havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. ⁴Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra. ⁵En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint, ⁶va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven. ⁷Llavors es posà a cridar desesperadament que fessin venir els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur. El rei va prometre això als savis de Babilònia: —El qui llegeixi aquesta inscripció i me’n doni la interpretació serà vestit de porpra, portarà un collaret d’or i ocuparà el tercer lloc del reialme. ⁸Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d’interpretar-la. ⁹El rei Baltasar es va alarmar moltíssim, va perdre encara més el color i els seus magnats estaven desconcertats. ¹⁰Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué: —Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara. ¹¹En el teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur, ¹²ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel·ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció. ¹³Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir: —¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà? ¹⁴He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa. ¹⁵Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la interpretació, però no n’han estat capaços. ¹⁶He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme. ¹⁷Daniel li va respondre: —Queda’t els teus presents, dona a altres les teves recompenses. Jo, però, llegiré al rei aquesta inscripció i li diré com cal interpretar-la. ¹⁸»El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat. ¹⁹Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres. ²⁰»Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria. ²¹»El van treure d’enmig dels homes, tenia l’instint de les bèsties, vivia amb els ases salvatges, s’alimentava d’herba com els bous i anava xop de rosada, fins que va reconèixer que el Déu altíssim és l’amo dels reialmes humans i els dona a qui vol. ²²I tu, Baltasar, fill seu, coneixies tot això, però no has estat humil, ²³i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí. ²⁴Per aquest motiu, ell ha enviat aquesta mà per inscriure això que veus. ²⁵El text inscrit és aquest: Mené, mené, tequel, u-farsín. ²⁶I aquest és el seu significat: Mené vol dir “comptat”: Déu ha passat comptes del teu regnat i li ha posat punt final. ²⁷Tequel vol dir “pesat”: t’ha pesat a les balances i t’ha trobat mancat de pes. ²⁸Peres vol dir “dividit”: el teu regne ha estat dividit i donat als medes i als perses. ²⁹Llavors Baltasar va manar que vestissin Daniel de porpra, li va fer posar un collaret d’or i va proclamar que ocupava el tercer lloc del reialme. ³⁰Aquella mateixa nit, Baltasar, rei dels caldeus, moria assassinat,

¹i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys.

Daniel a la fossa dels lleons

²Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme, ³i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici. ⁴Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. ⁵Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència. ⁶Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.» ⁷Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li: —Que el rei Darius visqui per sempre! ⁸Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.” ⁹Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses. ¹⁰El rei Darius va signar aquella prohibició. ¹¹Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre. ¹²Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu. ¹³Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren: —¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons? El rei els va respondre: —És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable. ¹⁴Aleshores ells van exclamar davant el rei: —Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària. ¹⁵El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo. ¹⁶Però aquells homes l’anaren a trobar i li digueren: —Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable. ¹⁷Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir: —El Déu que tu adores cada dia, et salvarà. ¹⁸Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. ¹⁹El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es feu portar les concubines i no pogué dormir. ²⁰A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons. ²¹Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida: —Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons? ²²Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: —Que el rei visqui per sempre! ²³El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que soc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei. ²⁴El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. ²⁵Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos. ²⁶Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra: —Us desitjo molta pau! ²⁷Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel. »Ell és el Déu viu, el Déu etern. El seu regne no es desfarà, el seu imperi no tindrà fi. ²⁸Ell salva i allibera. Fa senyals i prodigis al cel i a la terra, i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons. ²⁹Daniel va prosperar durant el regnat de Darius i de Cir, el persa.

Les visions de Daniel (7-12)

Les quatre bèsties i el fill de l’home

¹El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut. ²És Daniel mateix qui parla: —Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar, ³i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, cada una diferent de les altres. ⁴La primera semblava un lleó amb ales d’àguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà. ⁵La va seguir una segona bèstia semblant a un os; l’havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: “Ves, atipa’t de carn.” ⁶Després d’aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l’esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder. ⁷Després d’ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d’acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes. ⁸Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència. ⁹»Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. ¹⁰Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. ¹¹Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc. ¹²Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d’allargar la vida fins al temps i el moment fixats. ¹³Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell ¹⁴i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà. ¹⁵»A mi, Daniel, se’m va contorbar l’esperit en el meu interior, alarmat per les visions que m’havien passat pel cap, ¹⁶i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m’aclarís tot això. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació: ¹⁷»—Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra. ¹⁸Després el poble sant de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles. ¹⁹»Aleshores vaig voler saber què significava la quarta bèstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d’acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. ²⁰També volia saber què significaven les deu banyes que la bèstia tenia al cap, i la banya que va sorgir després i en va fer caure tres, que tenia ulls i una boca que parlava amb insolència, i fins i tot semblava més grossa que les altres. ²¹Jo havia vist que aquella banya feia la guerra al poble sant i el vencia, ²²fins que venia aquell ancià carregat d’anys, feia justícia als sants de l’Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne. ²³Ell em va dir: »—La quarta bèstia és el quart imperi que hi haurà a la terra, diferent de tots els altres; devorarà tota la terra, la trepitjarà i l’esmicolarà. ²⁴Les deu banyes són deu reis que se succeiran en aquest regne; després d’ells en pujarà un altre, diferent d’ells, que en destronarà tres dels altres. ²⁵Blasfemarà contra l’Altíssim, maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió. El poble sant de l’Altíssim serà posat a les seves mans per un temps, dos temps i la meitat d’un temps. ²⁶Després el tribunal el judicarà i li traurà el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment. ²⁷Llavors la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels sants de l’Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l’obeiran. ²⁸»Fins aquí, la narració. A mi, Daniel, em van alarmar molt els meus pensaments. Vaig perdre els colors de la cara i vaig guardar aquestes coses dins el meu cor.

La visió del marrà i el boc

¹«L’any tercer del regnat de Baltasar, jo, Daniel, vaig tenir una altra visió, a més de la que havia tingut al començament. ²»Em trobava en visió a la ciutadella de Susa, a la província d’Elam. En la visió em veia vora el riu Ulai. ³Alçant la mirada vaig veure un marrà a la vora del riu; tenia dues grans banyes, l’una més alta que l’altra, però la més alta havia crescut la darrera. ⁴Vaig veure que el marrà envestia cap a ponent, cap al nord i cap al sud; cap bèstia no resistia la seva envestida ni tenia qui la salvés del seu poder. Feia el que volia i s’anava engrandint més i més. ⁵Mentre jo pensava en això que veia, va arribar de ponent un boc que passava rabent per tot el món sense tocar a terra. El boc tenia entre els dos ulls una banya impressionant. ⁶Es va acostar al marrà de dues banyes que jo havia vist a la vora del riu i es llançà contra ell amb totes les forces. ⁷Jo vaig veure com s’hi atansava i l’atacava enfurismat. Li va trencar les dues banyes, i el marrà no va ser capaç de resistir. El boc el va tirar a terra, el va trepitjar i ningú no va salvar el marrà. ⁸»El boc va créixer extraordinàriament; però, en plena força, la seva gran banya es va trencar. En lloc d’ella van sorgir quatre banyes més, totes impressionants, orientades als quatre punts cardinals. ⁹D’una d’elles, de la més petita, va sortir una banya que va créixer desmesuradament cap al sud, cap a l’orient i cap al país esplèndid. ¹⁰Va créixer fins als estols celestials, fins a les estrelles, en va fer caure a terra una part i els va trepitjar. ¹¹Desafià fins i tot el mateix cap dels estols celestials; suprimí el sacrifici perpetu i soscavà els fonaments del seu santuari. ¹²Perversament feren acampar un exèrcit on abans s’oferia el sacrifici perpetu. Ensorraren la veritat. Tot això va fer, i va triomfar. ¹³Llavors vaig sentir un del poble sant que parlava, i un altre que li preguntava: »—Quan durarà això que hem vist en la visió: la supressió del sacrifici perpetu, la profanació devastadora, el santuari traït i l’estol celestial trepitjat? ¹⁴»Aquell li respongué: »—Durarà dos mil tres-cents capvespres i matins; després el santuari serà purificat. ¹⁵»Mentre jo, Daniel, contemplava la visió i cercava de comprendre-la, es presentà davant meu algú amb aspecte d’home. ¹⁶Vaig sentir també una veu humana d’enmig de l’Ulai que cridava: »—Gabriel, fes comprendre la visió a aquest Daniel. ¹⁷»Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir: »—Has d’entendre, fill d’home, que la visió és per als temps finals. ¹⁸»Tan bon punt em va parlar, vaig quedar desmaiat de cara a terra. Ell em tocà i em va fer posar dret al mateix lloc on era. ¹⁹Després em digué: »—Jo et faré conèixer el que succeirà passat el temps d’indignació, perquè ja n’està fixada la fi. ²⁰El marrà amb les dues banyes que tu has vist, representa els reis de Mèdia i Pèrsia. ²¹El boc pelut és l’imperi de Grècia, i la gran banya que té entre els dos ulls n’és el primer rei. ²²Les quatre banyes que van sorgir després que la banya es trenqués són els quatre regnes que sortiran d’aquella nació, però que no seran tan forts com el primer. ²³Al final d’aquells regnats, quan els perversos hauran arribat al seu punt més alt, vindrà un rei insolent i molt intrigant. ²⁴El seu poder es consolidarà, però no per mèrits propis. Destruirà de manera increïble. Triomfarà en tot allò que faci. Destruirà gent poderosa i el poble dels àngels sants. ²⁵»”Amb la seva astúcia aconseguirà el que es proposi. Ensuperbit en el seu cor, destruirà molta gent que es creia segura. Es rebel·larà contra el sobirà dels sobirans, però serà abatut sense la intervenció de ningú. ²⁶»”La visió dels capvespres i dels matins que ha estat explicada és verídica, però tu mantén-la secreta, perquè es complirà al cap de molt temps. ²⁷»Jo, Daniel, vaig perdre les forces i vaig caure malalt durant uns quants dies. Després em vaig llevar per complir la meva tasca al servei del rei. Però estava trasbalsat per la visió, no la podia comprendre.

Les setanta setmanes d’anys

¹»L’any primer de Darius, fill de Xerxes, del llinatge dels medes, rei dels caldeus, ²l’any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l’Escriptura el nombre d’anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d’estar en ruïnes: eren setanta anys. ³Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra. ⁴»I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió: »—Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l’aliança i l’amor amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments! ⁵Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. ⁶No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. ⁷Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d’Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t’havien estat infidels. ⁸A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; ⁹en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. ¹⁰Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t’hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes. ¹¹Tot Israel ha violat la teva Llei, se n’ha allunyat, sense fer cas del que li deies. Finalment ens han caigut al damunt les malediccions i les imprecacions escrites en la Llei de Moisès, el teu servent, perquè havíem pecat contra tu. ¹²Has complert les teves amenaces contra nosaltres i contra els nostres governants, que ens han dut les calamitats més grans que es podien imaginar sota el cel: les que hem vist a Jerusalem. ¹³Totes aquestes calamitats han caigut damunt nostre, tal com està escrit en la Llei de Moisès. Però nosaltres no t’hem apaivagat, Senyor, Déu nostre, convertint-nos de les nostres culpes i tenint present que tu parles amb tota veritat. ¹⁴Tu, Senyor, has vetllat perquè es complissin les teves amenaces i les has fetes caure damunt de nosaltres; perquè tu, Senyor, Déu nostre, has estat bondadós en tot el que has fet, però nosaltres no t’hem escoltat. ¹⁵»”Senyor, Déu nostre, que has fet sortir amb mà forta el teu poble del país d’Egipte i que t’has fet una anomenada que arriba fins als nostres dies: ara nosaltres reconeixem que hem pecat i que som culpables. ¹⁶Per la teva gran bondat, Senyor, calma l’ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els països que ens envolten. ¹⁷Escolta, Déu nostre, la pregària del teu servent i les seves súpliques. Fes brillar la llum de la teva mirada sobre el teu santuari devastat, per amor de tu mateix, Senyor. ¹⁸»”Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericòrdia. ¹⁹Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, estigues atent i actua, no triguis més! Per l’amor de tu mateix, Déu meu, recorda que aquesta ciutat i aquest poble porten el teu nom! ²⁰»Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d’Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa. ²¹Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre. ²²Ell em va parlar perquè comprengués. Em digué: »—Daniel, acabo de sortir per fer-t’ho entendre. ²³Quan començaves les teves súpliques, Déu ha donat una resposta, i jo he vingut per anunciar-te-la, perquè tu ets el seu preferit. Estigues atent al que et diré i entendràs la visió: ²⁴»”Han de passar setanta setmanes d’anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el Sant dels sants. ²⁵»”Sàpigues, doncs, i entén-ho: Des de l’instant que ha estat donada l’ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serà ungit com a príncep, passaran set setmanes d’anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruïts, però els temps seran difícils. ²⁶Passades les seixanta-dues setmanes d’anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d’un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions. ²⁷Durant una setmana d’anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l’angle de l’altar hi haurà l’abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»

La gran visió final

¹L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. Daniel va dir: ²—Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol durant tres setmanes. ³No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat perfums durant aquelles tres setmanes. ⁴El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris. ⁵Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d’or d’Ufaz. ⁶El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. ⁷Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se. ⁸M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. ⁹Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra. ¹⁰»Llavors una mà em va tocar, i em feu incorporar sobre els genolls i les mans. ¹¹Ell em va dir: »—Daniel, preferit de Déu, fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu. »Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant. ¹²Ell continuà: »—No tinguis por, Daniel: des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d’humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut. ¹³L’àngel protector del regne de Pèrsia m’ho ha impedit durant vint-i-un dies, però Miquel, un dels àngels principals, ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia, ¹⁴però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies. ¹⁵»Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava. ¹⁶Però algú que tenia figura d’home em va tocar els llavis; llavors vaig dir a aquell que tenia davant: »—Senyor meu, l’aparició m’ha trasbalsat i no tinc gens de força. ¹⁷Com podré jo, que soc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d’ara no em queden forces i fins em falta l’alè? ¹⁸»Llavors aquell que tenia aspecte d’home em tocà de bell nou i em va reanimar. ¹⁹Em digué: »—No tinguis por, preferit de Déu. La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort! »Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir: »—Que parli el meu senyor, ja que tu m’has confortat. ²⁰»Llavors el primer em va dir: »—Saps per què he vingut? Ara jo me’n torno per combatre contra l’àngel de Pèrsia i, mentre seré fora, arribarà l’àngel de Grècia. ²¹Però jo t’anunciaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Contra aquells, tan sols n’hi ha un que em sostingui: és Miquel, el vostre àngel.

¹I jo, l’any primer de Darius, el mede, ja estava al seu costat per sostenir-lo i confortar-lo.

Interpretació de les visions anteriors

²»”Ara jo t’anunciaré la veritat: tres reis governaran encara Pèrsia, i el quart serà el més ric de tots; però el mateix poder de la seva riquesa ho somourà tot: somourà el regne de Grècia. ³Allà s’alçarà un rei que serà un gran guerrer, dominarà grans territoris i farà el que voldrà. ⁴»”Tot just establert, el seu regne es partirà i es dispersarà als quatre vents del cel, però no entre la seva descendència; ja no dominaran com ell ho havia fet, perquè el seu regne li serà arrencat i donat a altres que no seran els seus descendents. ⁵»”El rei del sud serà poderós, però un dels seus generals arribarà a ser més fort que ell, i el seu domini s’estendrà sobre un imperi més gran. ⁶Al cap d’uns quants anys faran un pacte: la filla del rei del sud es casarà amb el rei del nord per executar els acords, però ella no serà prou poderosa i no es mantindrà amb la seva descendència. Serà traïda juntament amb els qui la van portar, amb el seu fill i amb el qui l’havia sostinguda en aquells temps. ⁷Però un rebrot de les seves mateixes arrels s’aixecarà en el seu lloc d’origen, marxarà contra l’exèrcit i contra la fortalesa del rei del nord, lluitarà contra ells i els vencerà. ⁸Fins i tot s’endurà captius a Egipte els seus déus, les seves imatges de fosa, amb els seus objectes preciosos d’or i de plata. Després, durant uns quants anys, es mantindrà allunyat del rei del nord. ⁹Aquest voldrà envair el territori del rei del sud, però haurà de tornar a la seva terra. ¹⁰Un fill seu es prepararà reunint grans exèrcits, l’atacarà, l’envairà i l’inundarà. De tornada atacarà fins i tot la ciutadella. ¹¹Després, el rei del sud, enfurismat, sortirà a combatre contra el rei del nord; posarà en peu de guerra una gran multitud, i l’exèrcit del rei del nord serà derrotat: ¹²la multitud s’alçarà, el coratge d’aquell rei augmentarà i el vencedor en farà caure a milers, però no es mantindrà fort. ¹³El rei del nord tornarà a mobilitzar una multitud més gran que la primera i al cap d’uns quants anys vindrà amb un nombrós exèrcit i un gran bagatge. ¹⁴»”Per aquells temps, molts s’aixecaran contra el rei del sud, i uns homes violents del teu poble es revoltaran perquè es compleixi allò que anuncia la visió. Però fracassaran. ¹⁵Vindrà el rei del nord, elevarà un terraplè i prendrà una ciutat fortificada. Les forces del sud no aguantaran, ni tan sols les tropes escollides. Ningú no podrà resistir. ¹⁶L’invasor farà el que voldrà. Ningú no se li podrà enfrontar. S’establirà al país esplèndid exterminant pertot arreu. ¹⁷Es proposarà de venir amb la força de tot el seu regne i de pactar amb el rei del sud donant-li una muller per a destruir-lo. Però no ho aconseguirà, no se n’apoderarà. ¹⁸Llavors es girarà cap a les illes i en conquerirà moltes. Però un cabdill posarà fi als seus ultratges i ell no es podrà revenjar. ¹⁹Tornarà, doncs, cap a les ciutats fortificades del seu país. Però fracassarà, i caurà sense deixar rastre. ²⁰En lloc d’ell se n’alçarà un altre que enviarà un delegat per espoliar el temple a favor del tresor reial, però al cap de poc temps desapareixerà, no en públic ni en el camp de batalla. ²¹El succeirà un home menyspreable, que ningú no haurà coronat. Arribarà tranquil·lament i s’apoderarà de la corona amb intrigues. ²²La seva embranzida submergirà les tropes invasores i les trossejarà, com també farà desaparèixer el príncep de l’aliança. ²³Abusant de l’amistat pactada, enganyarà i s’anirà enfortint, ni que sigui amb poca gent a favor d’ell. ²⁴Amb tranquil·litat entrarà a les regions més riques del territori de Judà i farà allò que mai no havien fet els seus pares ni els pares dels seus pares: distribuirà als seus partidaris despulles, botí i riqueses i projectarà d’atacar les ciutats fortificades. Però tot això no durarà. ²⁵Tindrà a punt la força i el coratge per a anar a lluitar contra el rei del sud amb un gran exèrcit. El rei del sud es prepararà també per a la guerra amb un exèrcit molt gran i poderós, però no podrà resistir, perquè conspiraran contra ell. ²⁶Els qui mengin a la seva pròpia taula el trairan, el seu exèrcit serà vençut i hi haurà una gran mortaldat. ²⁷Els dos reis, amb intenció de fer-se mal, s’asseuran a la mateixa taula i mentiran, sense cap resultat, perquè no haurà arribat encara el temps fixat. ²⁸Se’n tornarà al seu país amb grans riqueses. Es proposarà de fer mal a l’aliança santa i, després de triomfar, arribarà al seu país. ²⁹»”En el temps fixat tornarà a marxar contra el sud, però el final no serà com el de l’expedició anterior. ³⁰Vindran contra ell naus de ponent, i això l’espantarà. Iradament voldrà perseguir de nou l’aliança santa i triomfarà. Llavors es tornarà a posar d’acord amb els qui abandonen l’aliança santa. ³¹Les tropes enviades per ell es presentaran per profanar el santuari i la ciutadella, aboliran el sacrifici perpetu i erigiran l’abominació devastadora. ³²Amb afalacs farà apostatar els transgressors de l’aliança, però el poble dels qui coneixen el seu Déu actuarà amb fermesa i triomfarà. ³³Els assenyats del poble n’instruiran molts, però durant un temps cauran per l’espasa, el foc, la presó i la confiscació de béns. ³⁴En la seva caiguda, pocs els ajudaran, encara que molts s’ajuntaran a ells per oportunisme. ³⁵Entre els assenyats, alguns cauran per tal de ser purificats al gresol, rentats i blanquejats per als temps darrers, ja que el temps fixat encara haurà de venir. ³⁶»”El rei farà el que voldrà, s’enorgullirà, es creurà més gran que tots els déus i parlarà amb insolència contra el Déu dels déus. Prosperarà fins que la indignació arribi al punt culminant, perquè allò que ha estat decretat es complirà. ³⁷»”No farà cas del déu dels seus avantpassats ni del déu preferit de les dones, no tindrà miraments per cap déu perquè es creurà més gran que tots. ³⁸En comptes d’això retrà honors al déu de les fortaleses, un déu que els seus pares no coneixien. L’honorarà amb or, plata, pedres precioses i objectes valuosos. ³⁹Posarà les seves fortaleses sota la protecció d’un déu desconegut. Cobrirà d’honors els qui el reconeixeran, els donarà poder sobre molta gent i els repartirà terres en recompensa. ⁴⁰»”Quan s’acosti l’hora de la fi, el rei del sud s’enfrontarà contra ell. Llavors el rei del nord l’escometrà amb carros de guerra, amb cavalleria i moltes naus. Inundant-los, travessarà diversos països. ⁴¹Entrarà al país esplèndid i molts cauran. Però Edom, Moab i la resta dels ammonites seran salvats. ⁴²S’apoderarà de diversos territoris, i el país d’Egipte no se n’escaparà. ⁴³S’apropiarà dels tresors amagats d’or i de plata i de tots els objectes preciosos d’Egipte. Els libis i els etíops li seguiran els passos. ⁴⁴Però li arribaran notícies de l’orient i del nord que l’alarmaran, i sortirà enfurismat per destruir i exterminar molta gent. ⁴⁵Plantarà els seus pavellons entre els dos mars, vora la muntanya gloriosa i santa. Allà li arribarà la fi i no hi haurà qui l’ajudi.

Salvació del poble de Déu

¹»”En aquell temps s’alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre. ²Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna. ³Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament, els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre. ⁴»”I tu, Daniel, guarda en secret aquestes paraules i segella el llibre fins als temps darrers. Molts l’escrutaran i el seu coneixement augmentarà.

Conclusió

⁵»Llavors jo, Daniel, vaig veure dos homes més, drets, un a cada vora del riu. ⁶L’un dels dos va preguntar a l’home vestit de lli que estava damunt les aigües del riu: »—Quan vindrà la fi d’aquestes coses extraordinàries? ⁷»L’home vestit de lli que estava damunt les aigües del riu va alçar cap al cel la mà dreta i la mà esquerra, i vaig sentir que jurava pel qui viu pels segles dels segles: »—Un temps, dos temps i la meitat d’un temps. Quan s’haurà acabat completament la força del poble sant, tot això es complirà. ⁸»Jo ho vaig sentir, però no ho vaig entendre. Vaig preguntar, doncs: »—Senyor, com serà l’acabament de tot això? ⁹»Ell em va respondre: »—Ves-te’n, Daniel, perquè tot això serà un secret guardat i segellat fins als temps darrers. ¹⁰Molts seran rentats, blanquejats i purificats al gresol, però els malvats persistiran en la seva maldat; ningú d’ells no ho comprendrà, però els assenyats sí que ho entendran. ¹¹A partir del moment en què serà abolit el sacrifici perpetu i erigida l’abominació devastadora, passaran mil dos-cents noranta dies. ¹²»”Feliç el qui sàpiga esperar i arribi a mil tres-cents trenta-cinc dies! ¹³»”Tu ves-te’n fins que arribi la fi. Descansaràs i després t’aixecaràs per rebre la teva recompensa el darrer dia.