Nombres

Disposicions abans de la partença del Sinaí (1,1-10,10)

Primer cens del poble d’Israel

¹El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué: ²—Tu i Aaron feu el cens de tota la comunitat d’Israel per clans i llinatges, registrant un per un el nom de tots els homes. ³Compteu, distribuïts en batallons, tots els homes de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit. ⁴Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu. ⁵Aquests són els noms dels qui us ajudaran: »Per la tribu de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. ⁶Per la de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. ⁷Per la de Judà, Nahxon, fill d’Amminadab. ⁸Per la d’Issacar, Netanel, fill de Suar. ⁹Per la de Zabuló, Eliab, fill d’Helon. ¹⁰Per les dues tribus descendents de Josep, Elixamà, fill d’Ammihud, per la d’Efraïm, i Gamliel, fill de Pedahsur, per la de Manassès. ¹¹Per la de Benjamí, Abidan, fill de Guidoní. ¹²Per la de Dan, Ahièzer, fill d’Ammixadai. ¹³Per la d’Aser, Paguiel, fill d’Ocran. ¹⁴Per la de Gad, Eliassaf, fill de Deuel. ¹⁵Per la de Neftalí, Ahirà, fill d’Enan. ¹⁶Aquests van ser els delegats de la comunitat com a principals de les seves tribus i caps de les unitats d’Israel. ¹⁷Moisès i Aaron van fer venir aquests homes, designats nominalment, ¹⁸i el dia primer del mes segon convocaren tota la comunitat. Tots els israelites de vint anys en amunt, distribuïts per clans i llinatges, foren censats nominalment, ¹⁹tal com el Senyor havia manat a Moisès. Moisès els va censar en el desert del Sinaí. ⁴⁴Aquest és el resultat del cens que van fer Moisès i Aaron, assistits pels dotze principals d’Israel, un per cada tribu, tots ells caps de llinatge. ⁴⁵El total dels israelites censats per llinatges, de vint anys en amunt, aptes per a l’exèrcit, ⁴⁶era de 603.550.

Missió dels levites

⁴⁷Els de la tribu de Leví no van ser censats per llinatges al costat de les altres tribus, ⁴⁸perquè el Senyor havia dit a Moisès: ⁴⁹—Quan facis el cens dels israelites, no registris els membres de la tribu de Leví. ⁵⁰Encomana’ls, en canvi, el servei del tabernacle de l’aliança i la cura de tots els seus accessoris i objectes sagrats. Ells transportaran el tabernacle amb tots els seus accessoris; estaran al seu servei i acamparan al seu voltant. ⁵¹Quan s’hagi d’emprendre una marxa, els levites desmuntaran el tabernacle i, quan s’hagi d’acampar, el tornaran a muntar. Si algú altre s’hi acosta, morirà. ⁵²»Els altres israelites acamparan distribuïts per batallons, cada un en el seu campament, al voltant del seu estendard, ⁵³però els levites acamparan entorn del tabernacle de l’aliança i en seran els servidors, perquè la meva indignació no esclati contra la comunitat d’Israel. ⁵⁴Els israelites van complir exactament tot el que el Senyor havia manat a Moisès.

Disposició dels campaments

¹El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: ²—Els israelites han d’acampar entorn de la tenda del trobament, però a una certa distància, cadascú al voltant del seu estendard, sota l’emblema del seu llinatge. ³»A la part de llevant acamparan els del campament de Judà, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Nahxon, fill d’Amminadab. ⁴El seu cos d’exèrcit compta amb 74.600 homes. ⁵»Al seu costat acamparan: »La tribu d’Issacar, manada per Netanel, fill de Suar. ⁶El seu cos d’exèrcit compta amb 54.400 homes. ⁷»La tribu de Zabuló, manada per Eliab, fill d’Helon. ⁸El seu cos d’exèrcit compta amb 57.400 homes. ⁹»El total dels tres cossos d’exèrcit del campament de Judà és de 186.400 homes, distribuïts per batallons. Ells obriran la marxa. ¹⁰»A la part del sud acamparan els del campament de Rubèn, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Elissur, fill de Xedeür. ¹¹El seu cos d’exèrcit compta amb 46.500 homes. ¹²»Al seu costat acamparan: »La tribu de Simeó, manada per Xelumiel, fill de Surixadai. ¹³El seu cos d’exèrcit compta amb 59.300 homes. ¹⁴»La tribu de Gad, manada per Eliassaf, fill de Deuel. ¹⁵El seu cos d’exèrcit compta amb 45.650 homes. ¹⁶»El total dels tres cossos d’exèrcit del campament de Rubèn és de 151.450 homes, distribuïts per batallons. Aniran en segon lloc durant la marxa. ¹⁷»Després emprendran la marxa els levites amb la tenda del trobament, enmig dels altres campaments. Seguiran l’ordre de l’acampament. Cadascú ocuparà el lloc que li correspon al voltant del seu estendard. ¹⁸»A la part de ponent acamparan els del campament d’Efraïm, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Elixamà, fill d’Ammihud. ¹⁹El seu cos d’exèrcit compta amb 40.500 homes. ²⁰»Al seu costat acamparan: »La tribu de Manassès, manada per Gamliel, fill de Pedahsur. ²¹El seu cos d’exèrcit compta amb 32.200 homes. ²²»La tribu de Benjamí, manada per Abidan, fill de Guidoní. ²³El seu cos d’exèrcit compta amb 35.400 homes. ²⁴»El total dels tres cossos d’exèrcit del campament d’Efraïm és de 108.100 homes, distribuïts per batallons. Aniran en tercer lloc durant la marxa. ²⁵»A la part del nord acamparan els del campament de Dan, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Ahièzer, fill d’Ammixadai. ²⁶El seu cos d’exèrcit compta amb 62.700 homes. ²⁷»Al seu costat acamparan: »La tribu d’Aser, manada per Paguiel, fill d’Ocran. ²⁸El seu cos d’exèrcit compta amb 41.500 homes. ²⁹»La tribu de Neftalí, manada per Ahirà, fill d’Enan. ³⁰El seu cos d’exèrcit compta amb 53.400 homes. ³¹»El total dels tres cossos d’exèrcit del campament de Dan és de 157.600 homes. Aniran darrere els altres amb els seus estendards i així tancaran la marxa. ³²Aquest és el resultat del cens dels israelites per llinatges. El total dels efectius en els campaments, distribuïts en batallons, era de 603.550 homes. ³³Però els de la tribu de Leví no van ser censats amb els altres israelites, tal com el Senyor havia manat a Moisès. ³⁴Els israelites van complir exactament tot el que el Senyor havia manat a Moisès. Cada tribu acampava sota el seu estendard i emprenia la marxa per clans i llinatges.

Estatut dels levites

Els levites, al servei dels sacerdots

¹Aquestes són les notícies sobre els descendents de Moisès i d’Aaron el dia que el Senyor va parlar a Moisès a la muntanya del Sinaí. ²Aquests són els noms dels fills d’Aaron: el primogènit es deia Nadab, i els altres, Abihú, Eleazar i Itamar. ³Aquests fills d’Aaron van ser ungits i investits per a exercir el sacerdoci. ⁴Però Nadab i Abihú van morir a la presència del Senyor, en el desert del Sinaí, sense deixar descendència, quan presentaven al Senyor una ofrena de perfum estrany. Són Eleazar i Itamar els qui van exercir el sacerdoci al costat del seu pare Aaron. ⁵El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁶—Fes venir la tribu de Leví, presenta-la al sacerdot Aaron i posa-la al seu servei. ⁷Els levites seran els servidors de la tenda del trobament, fent allò que pertocaria a Aaron i a tota la comunitat d’Israel, i s’ocuparan en les feines del tabernacle. ⁸Tindran cura de tots els utensilis de la tenda del trobament, en seran els servidors fent allò que pertocaria als altres israelites i s’ocuparan en les feines del tabernacle. ⁹Separa, doncs, els levites dels altres israelites i posa’ls a disposició d’Aaron i dels seus fills, com a donats totalment a ells. ¹⁰Les funcions sacerdotals, deixa-les a càrrec d’Aaron i dels seus fills. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà. ¹¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹²—Entre els israelites, jo he pres els levites per al meu servei, perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels israelites. Els levites, doncs, són meus, ¹³perquè tot primer fill és meu. El dia que vaig fer morir tots els primogènits en el país d’Egipte em vaig consagrar a mi tots els primogènits d’Israel i les primeres cries del bestiar. Per això són meus. Jo soc el Senyor.

Primer cens dels levites

¹⁴El Senyor va parlar encara a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué: ¹⁵—Fes un cens dels levites per llinatges i per clans i compta tots els nois i homes d’un mes d’edat en amunt. ¹⁶Moisès va fer el cens tal com el Senyor li havia manat. ¹⁷Els fills de Leví es deien: Guerxon, Quehat i Merarí. ¹⁸Libní i Ximí, fills de Guerxon, foren els avantpassats dels seus clans. ¹⁹Amram, Ishar, Hebron i Uziel, fills de Quehat, foren els avantpassats dels seus clans. ²⁰Mahlí i Muixí, fills de Merarí, foren els avantpassats dels seus clans. Aquests són els avantpassats dels clans dels levites agrupats segons els llinatges. ²¹Guerxon era l’avantpassat dels clans de Libní i de Ximí. Aquests eren els clans descendents de Guerxon. ²²El nombre de tots els homes i nois censats d’aquests clans, d’un mes d’edat en amunt, era de 7.500. ²³Els clans descendents de Guerxon acampaven a la part de ponent, darrere el tabernacle. ²⁴Els manava Eliassaf, cap de llinatge, fill de Lael. ²⁵Pel que fa a la tenda del trobament, els descendents de Guerxon tenien cura d’aquestes parts: el tabernacle, la tenda amb la seva coberta, la cortina d’entrada a la tenda del trobament, ²⁶les teles de l’atri, amb la cortina d’entrada a l’atri, situat al voltant del tabernacle i de l’altar, i les cordes necessàries per a muntar tot el conjunt. ²⁷Quehat era l’avantpassat dels clans d’Amram, d’Ishar, d’Hebron i d’Uziel. Tots quatre eren descendents de Quehat. ²⁸El nombre de tots els homes i nois censats d’aquests clans, d’un mes d’edat en amunt, era de 8.600. Tenien cura del santuari, ²⁹i acampaven al costat sud del tabernacle. ³⁰Els manava Elissafan, cap de llinatge, fill d’Uziel. ³¹Els objectes que tenien a càrrec seu eren: l’arca, la taula dels pans d’ofrena, el canelobre i els altars, amb tots els seus accessoris sagrats, i la cortina interior i tot el seu muntatge. ³²Eleazar, fill del sacerdot Aaron, comandava els caps dels levites. Ell s’encarregava dels qui tenien cura del santuari. ³³Merarí era l’avantpassat dels clans de Mahlí i Muixí, tots dos descendents de Merarí. ³⁴El nombre de tots els homes i nois censats d’aquests clans, d’un mes d’edat en amunt, era de 6.200. ³⁵Els manava Suriel, cap de llinatge, fill d’Abihail, i acampaven al costat nord del tabernacle. ³⁶Els descendents de Merarí tenien cura d’aquestes parts: les posts, els travessers, les columnes amb els sòcols i amb tots els accessoris, ³⁷com també les columnes i els sòcols del voltant de l’atri, amb les estaques, les cordes i tot el seu muntatge. ³⁸Moisès, Aaron i els seus fills acampaven a l’est del tabernacle, davant mateix de la tenda del trobament, al costat de llevant. Tenien encarregada la custòdia del santuari i feien allò que pertocaria als altres israelites. Si algú, sense ser sacerdot, s’hi hagués acostat, hauria estat condemnat a mort. ³⁹El nombre total dels levites, homes i nois d’un mes d’edat en amunt, que Moisès i Aaron, per ordre del Senyor, van comptar per clans, fou de 22.000.

Cens dels primogènits d’Israel

⁴⁰El Senyor va dir a Moisès: —Fes el cens de tots els primogènits dels israelites, homes i nois, d’un mes d’edat en amunt, i registra els seus noms. ⁴¹Després separa per al meu servei els levites perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels altres israelites; separa també el bestiar dels levites en lloc de les primeres cries del bestiar dels altres israelites. Jo soc el Senyor. ⁴²Tal com el Senyor li havia manat, Moisès va censar tots els primogènits dels israelites, ⁴³homes i nois, d’un mes d’edat en amunt. El total era de 22.273. ⁴⁴El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁴⁵—Separa els levites per al meu servei, perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels altres israelites, i el bestiar dels levites perquè ocupin el lloc de les primeres cries del bestiar dels altres israelites: els levites són meus. Jo soc el Senyor. ⁴⁶Però has de rescatar els 273 primogènits dels israelites que sobrepassen el nombre dels levites. ⁴⁷Per cada un d’ells fixa un preu de cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. ⁴⁸Dona després la plata a Aaron i als seus fills com a rescat de l’excedent en el nombre dels primogènits. ⁴⁹Moisès va rebre la plata destinada al rescat d’aquells primogènits que no havien estat rescatats pels levites. ⁵⁰La plata que va recollir dels primogènits pujava a 1.365 sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari. ⁵¹Moisès va donar-los a Aaron i als seus fills, complint així allò que el Senyor li havia ordenat.

Funcions dels llinatges levítics

Els descendents de Quehat

¹El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: ²—Feu un cens dels levites descendents de Quehat per clans i llinatges. ³Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei, seran destinats a complir una tasca a la tenda del trobament. ⁴La seva missió serà ocupar-se de les coses més sagrades de la tenda. ⁵Quan s’hagi d’aixecar el campament, Aaron i els seus fills entraran al tabernacle i despenjaran la cortina que separa el lloc santíssim, i amb aquesta cortina cobriran l’arca que conté el document de l’aliança. ⁶Al damunt hi posaran un cobertor de pell de dugong i a sobre hi estendran una tela de porpra violeta; després hi col·locaran les barres per a transportar-la. ⁷També estendran una tela de porpra violeta sobre la taula dels pans d’ofrena, i posaran damunt la taula les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi; hi posaran també els pans de l’ofrena perpètua. ⁸Estendran damunt de tot això una tela de color escarlata i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar la taula. ⁹Acabat prendran una tela de porpra violeta i cobriran el canelobre amb els seus gresols, esmocadores, platets i tots els accessoris per a alimentar-lo d’oli. ¹⁰Cobriran el canelobre i tots aquests estris amb un cobertor de pell de dugong i ho posaran sobre un baiard. ¹¹Damunt l’altar d’or de l’encens, també hi estendran una tela de porpra violeta i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar-lo. ¹²Prendran també tots els utensilis que es fan servir en els oficis del lloc sant, els posaran en una tela de porpra violeta, els cobriran amb una pell de dugong i els col·locaran en un baiard. ¹³Acabat trauran les cendres de l’altar dels holocaustos i el cobriran amb una tela de porpra. ¹⁴Al damunt hi posaran tots els utensilis que es fan servir en els sacrificis: encensers, forquetes, pales i calderetes, és a dir, tots els utensilis de l’altar, i ho cobriran amb una pell de dugong. Després hi col·locaran les barres per a transportar-ho. ¹⁵»Quan Aaron i els seus fills hauran deixat a punt el lloc sant amb tots els seus objectes sagrats, i el campament ja estarà aixecat, els descendents de Quehat podran venir per transportar-los. Així no tocaran res de sagrat, perquè si ho toquessin moririen. Aquesta és la part de la tenda del trobament que han de transportar els descendents de Quehat. ¹⁶Eleazar, fill del sacerdot Aaron, s’encarregarà de l’oli del canelobre, de l’encens aromàtic, de l’ofrena perpètua i de l’oli per a les uncions. A més, tindrà a càrrec seu la custòdia del tabernacle i de tot el que conté, tant el santuari com els accessoris. ¹⁷El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: ¹⁸—Vetlleu perquè els clans del llinatge de Quehat no desapareguin d’entre els levites. ¹⁹Per tal d’assegurar que no morin quan s’acostin a les coses santíssimes, feu que Aaron i els seus fills entrin primer i assignin a cada un dels descendents de Quehat la seva tasca, allò que hauran de transportar. ²⁰Però no els permetran d’entrar a mirar ni un sol instant les coses santes, perquè moririen.

Els descendents de Guerxon

²¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²²—Fes un cens, per llinatges i clans, dels descendents de Guerxon. ²³Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei, seran destinats a complir una tasca a la tenda del trobament. ²⁴La missió dels clans de Guerxon serà aquesta: ²⁵transportaran els tapissos i les veles del tabernacle, la tenda del trobament amb tot el seu envelat i la sobrecoberta de pells de dugong, la cortina d’entrada de la tenda del trobament, ²⁶les teles de l’atri, la cortina de la porta de l’atri que envolta el tabernacle i l’altar, i les cordes i tots els estris necessaris per a sostenir-ho. En això consistirà la seva tasca. ²⁷Els descendents de Guerxon compliran el seu servei a les ordres d’Aaron i dels seus fills, els quals els assignaran la custòdia de tot el que hagin de transportar. ²⁸Aquest serà el servei dels clans descendents de Guerxon a la tenda del trobament. El faran sota la direcció d’Itamar, fill del sacerdot Aaron.

Els descendents de Merarí

²⁹»Fes també el cens, per clans i llinatges, dels descendents de Merarí. ³⁰Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei, seran destinats a una tasca a la tenda del trobament. ³¹La seva missió serà transportar les posts del tabernacle, els travessers, les columnes i els sòcols, ³²les columnes que envolten l’atri amb els seus sòcols, estaques i cordes, i tots els estris necessaris per a sostenir-ho. Assignareu a cada un la custòdia dels objectes que ha de transportar. ³³Aquest serà el servei dels clans descendents de Merarí a la tenda del trobament. El faran sota la direcció d’Itamar, fill del sacerdot Aaron.

Segon cens dels levites

³⁴Moisès, Aaron i els principals de la comunitat d’Israel van censar, doncs, per clans i llinatges, tots els levites descendents de Quehat ³⁵compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei de la tenda del trobament. ³⁶El total dels censats, per clans, fou de 2.750 homes. ³⁷Aquest era l’efectiu dels clans descendents de Quehat que prestaven servei a la tenda del trobament, segons el cens que van fer Moisès i Aaron d’acord amb l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès. ³⁸El nombre dels descendents de Guerxon, censats per clans i llinatges, ³⁹compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei de la tenda del trobament, era aquest: ⁴⁰per clans i llinatges, el total era de 2.630 homes. ⁴¹Aquest era el nombre dels censats en els clans descendents de Guerxon, que prestaven servei a la tenda del trobament, segons el cens que van fer Moisès i Aaron per ordre del Senyor. ⁴²El nombre dels descendents de Merarí, censats per clans i llinatges, ⁴³compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei de la tenda del trobament, era aquest: ⁴⁴per clans, el total era de 3.200 homes. ⁴⁵Aquest era el nombre dels censats en els clans descendents de Merarí, segons el cens que van fer Moisès i Aaron d’acord amb l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès. ⁴⁶El nombre total dels levites censats per Moisès, Aaron i els principals d’Israel, per clans i llinatges, ⁴⁷compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei i el transport de la tenda del trobament, ⁴⁸era de 8.580 homes. ⁴⁹Per ordre del Senyor i sota la direcció de Moisès, van assignar a cadascú la seva tasca i allò que havia de transportar. A cadascú li van confiar una feina, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Prescripcions diverses

Aïllament dels afectats d’impuresa ritual

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Ordena als israelites que treguin fora del campament tots els leprosos, els homes malalts de pèrdua seminal o les dones que tenen pèrdues de sang i els qui siguin ritualment impurs pel contacte amb un cadàver. ³Siguin homes o dones, allunyeu-los, perquè no profanin el campament, on jo habito enmig d’ells. ⁴Els israelites van complir l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès i els tragueren fora del campament.

Restitucions

⁵El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁶—Comunica això als israelites: Si un home o una dona falta contra una altra persona defraudant-la, defrauda el Senyor i, per tant, és culpable davant d’ell. ⁷Haurà de confessar la falta comesa i restituir a la persona perjudicada l’equivalent al perjudici causat, amb un recàrrec de la cinquena part. ⁸Si la persona perjudicada ja ha mort i no ha deixat cap parent pròxim al qual el culpable pugui fer la restitució, ho restituirà al Senyor, és a dir, al sacerdot, i portarà a més un moltó amb el qual el sacerdot oferirà el sacrifici d’expiació per aquell qui ha comès la falta. ⁹»La part reservada de les ofrenes sagrades que els israelites presenten al sacerdot és per a ell. ¹⁰Les ofrenes sagrades de cadascú li pertanyen; tot allò que cadascú dona al sacerdot és per a ell.

Gelosia

¹¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹²—Comunica això als israelites: Si una dona casada s’ha portat malament i ha estat infidel al seu marit ¹³jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, però el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri, ¹⁴potser el marit es posarà gelós i sospitarà que la seva dona hagi quedat legalment impura. Però també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura. ¹⁵En qualsevol d’aquests dos casos, el marit durà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella una ofrena de tres quilos de farina d’ordi; però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa. ¹⁶»El sacerdot farà que la dona s’acosti i es quedi dreta davant el Senyor. ¹⁷Després posarà aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà a dins de l’aigua. ¹⁸Davant el Senyor deslligarà els cabells de la dona i li posarà a les mans l’ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrà a la mà l’aigua amarga de la maledicció ¹⁹i conjurarà la dona dient-li: “Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal.” ²⁰Després el sacerdot la tornarà a conjurar i li dirà: “Però si has quedat impura portant-te malament amb el teu marit i jaient amb un altre home, ²¹que el Senyor torni estèril el teu si i s’infli el teu ventre, de manera que, enmig del teu poble, la gent es valgui del teu nom en les imprecacions i les malediccions; ²²que aquesta aigua de maledicció entri a les teves entranyes per inflar-te el ventre i fer estèril el teu si.” La dona respondrà: “Amén, amén.” ²³»El sacerdot escriurà en un full aquestes malediccions i després les esborrarà a dins de l’aigua amarga. ²⁴Abans de fer beure a la dona l’aigua amarga de la maledicció, abans que aquesta aigua li entri a dintre, ²⁵el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena de gelosia, la presentarà davant el Senyor i la portarà a l’altar. ²⁶Prendrà un grapat de l’ofrena de farina i la cremarà a l’altar com a ofrena de memorial. Després farà beure l’aigua a la dona. ²⁷Llavors, si ella havia quedat impura per una infidelitat al seu marit, quan aquesta aigua de la maledicció li entri a dintre, li produirà amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril i, enmig del poble, la gent es valdrà del seu nom per a maleir. ²⁸Però si la dona no té aquella impuresa, serà lliure de culpa i podrà tenir descendència. ²⁹»Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit, ³⁰o referent al marit que s’ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farà comparèixer davant el Senyor, i el sacerdot complirà amb ella totes les prescripcions d’aquesta llei. ³¹El marit serà lliure de culpa, i la dona, si havia faltat, es carregarà el pes de la seva culpa.

Vot de nazireat

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, ³s’abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d’altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. ⁴Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. ⁵Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagrada, i es deixarà créixer lliurement la cabellera. ⁶Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver, ⁷ni que sigui el del seu pare o el de la seva mare, o el d’algun germà o germana; aquella persona no es farà impura amb el contacte dels seus cadàvers, ja que porta al cap el distintiu de la consagració al seu Déu. ⁸Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor. ⁹»Si algú es mor de sobte vora aquesta persona i deixa en estat d’impuresa ritual la consagració del seu cap, se l’haurà de rapar quan es compleixin set dies, és a dir, el dia de la seva purificació. ¹⁰L’endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada de la tenda del trobament. ¹¹El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l’altre en holocaust. Així farà el ritu d’expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells. ¹²Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d’un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur. ¹³»Aquesta és la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat: el dia que es compleixi el terme de la seva consagració, aniran a l’entrada de la tenda del trobament ¹⁴portant aquesta ofrena al Senyor: un anyell d’un any sense cap defecte que oferiran en holocaust, una ovella d’un any sense cap defecte que oferiran com a sacrifici pel pecat i un moltó sense cap defecte que oferiran com a sacrifici de comunió. ¹⁵Portaran també una panera de pans de flor de farina sense llevat, coques pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, a més de les seves ofrenes de farina i de vi. ¹⁶El sacerdot presentarà aquestes ofrenes davant el Senyor i oferirà el sacrifici pel pecat i l’holocaust. ¹⁷Després oferirà al Senyor el moltó com a sacrifici de comunió, juntament amb la panera de pans sense llevat i l’ofrena de farina i de vi. ¹⁸Acabat la persona consagrada es tallarà els cabells a l’entrada de la tenda del trobament, prendrà la cabellera, senyal de la seva consagració, i la tirarà al foc del sacrifici de comunió. ¹⁹Després el sacerdot prendrà l’espatlla cuita del moltó i una coca i un tortell sense llevat de la panera, i ho posarà tot a les mans de la persona que s’havia consagrat, un cop aquesta s’hagi tallat els cabells. ²⁰Llavors el sacerdot en farà la presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són sagrades i pertanyen al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que li són reservats. Després d’això, la persona que havia estat consagrada ja podrà beure vi. ²¹»Aquesta és, doncs, la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat; aquesta és l’ofrena que han de presentar al Senyor per la seva consagració, a part del que hi puguin afegir. El qui hagi fet aquest vot, el complirà d’acord amb el ritual del vot de consagració.

Benedicció sacerdotal

²²El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²³—Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció: ²⁴»Que el Senyor et beneeixi i et guardi. ²⁵Que et faci veure la llum de la seva mirada i s’apiadi de tu. ²⁶Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau. ²⁷»Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré.

Consagració del tabernacle

Ofrena dels bous i dels carros

¹El dia que Moisès va acabar d’erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l’altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los. ²Després van venir els principals d’Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens. ³Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d’ells. I ho presentaren davant el tabernacle. ⁴El Senyor digué a Moisès: ⁵—Rep això d’ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del trobament, segons la tasca que cada un té assignada. ⁶Moisès es va fer càrrec dels carros i dels bous i els distribuí als levites. ⁷Als descendents de Guerxon els va donar dos carros i quatre bous, d’acord amb el servei que havien de complir. ⁸Els altres quatre carros i els altres vuit bous, els posà a disposició dels descendents de Merarí, per al servei que tenien encomanat a les ordres d’Itamar, fill del sacerdot Aaron. ⁹Però als descendents de Quehat no els en va donar cap, perquè la seva missió era la de transportar a l’espatlla les coses santes.

Altres ofrenes dels principals d’Israel

¹⁰Els principals d’Israel van portar la seva ofrena per a la dedicació de l’altar, el dia que fou consagrat; la presentaren davant l’altar. ¹¹El Senyor havia dit a Moisès: —Els principals de cada tribu, a raó d’un per dia, presentaran la seva ofrena per a la dedicació de l’altar. ⁸⁴En total, les ofrenes presentades pels principals d’Israel amb motiu de la consagració i la dedicació de l’altar eren dotze safates de plata, dotze calderetes de plata i dotze cassoletes d’or. ⁸⁵Cada safata pesava cent trenta sicles, i cada caldereta en pesava setanta. El pes total d’aquests utensilis de plata era de dos mil quatre-cents sicles. ⁸⁶Les dotze cassoletes d’or, plenes d’encens aromàtic, que pesaven cada una deu sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, feien un total de cent vint sicles d’or. ⁸⁷El total del bestiar ofert per a l’holocaust era de dotze vedells ja fets, dotze moltons, dotze anyells d’un any, amb les corresponents ofrenes de farina, i dotze bocs per al sacrifici pel pecat. ⁸⁸El total del bestiar ofert per al sacrifici de comunió era de vint-i-quatre vedells més, seixanta moltons, seixanta bocs i seixanta anyells d’un any. Aquest era el total de les ofrenes presentades amb motiu de la consagració i la dedicació de l’altar. ⁸⁹Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d’ell que li parlava des de la coberta del perdó que hi ha damunt l’arca que conté el document de l’aliança, entre els dos querubins. Així li parlava.

El canelobre

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Comunica això a Aaron: “Quan encenguis els set gresols, encara’ls de manera que il·luminin al seu davant.” ³Aaron va complir l’ordre del Senyor transmesa per Moisès i va encendre els gresols de manera que il·luminessin al seu davant. ⁴El canelobre era tot ell d’or cisellat des del peu fins a les flors. Moisès havia seguit el model que el Senyor li havia mostrat.

Dedicació dels levites

⁵El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁶—Separa els levites dels altres israelites i purifica’ls. ⁷Per a purificar-los, fes això: Aspergeix-los primerament amb l’aigua que purifica del pecat. Que s’afaitin després tot el cos i rentin la seva roba. Així quedaran purificats. ⁸Acabat, que prenguin un vedell ja fet, amb la corresponent ofrena de flor de farina pastada amb oli. Tu pren un altre vedell per al sacrifici pel pecat. ⁹Després fes que els levites s’acostin davant la tenda del trobament i convoca tota la comunitat d’Israel. ¹⁰Situats així els levites davant el Senyor, els altres israelites els imposaran les mans. ¹¹Llavors Aaron presentarà davant meu els levites com a ofrena de la resta dels israelites. Així quedaran destinats al meu servei. ¹²»Després els levites imposaran les mans sobre el cap dels dos vedells, i Aaron n’oferirà un com a sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust. Així farà el ritu d’expiació pels levites. ¹³Després col·loca els levites davant d’Aaron i els seus fills i presenta-me’ls. ¹⁴Així separaràs els levites dels altres israelites i seran meus. ¹⁵»Els levites, purificats i presentats així davant meu, entraran al servei de la tenda del trobament. ¹⁶Estaran a la meva disposició, ja que em són donats pels israelites a canvi dels seus primogènits, i per això jo me’ls reservo. ¹⁷Perquè tots els primogènits dels israelites i totes les primeres cries dels animals són meus; me’ls vaig consagrar el dia que vaig fer morir tots els primogènits del país d’Egipte. ¹⁸Per això em reservo els levites en lloc dels primogènits dels israelites, ¹⁹i els poso, com a donats, a disposició d’Aaron i dels seus fills, perquè tinguin a càrrec seu el servei de la tenda del trobament que havien de fer tots els israelites; expiant així per tots ells, els israelites no hauran de sofrir els flagells que sofririen si s’acostessin al lloc sagrat. ²⁰Moisès, Aaron i tota la comunitat d’Israel van complir exactament totes les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites. ²¹Aquests es van purificar, rentaren la seva roba, i després Aaron els va presentar davant el Senyor i va fer per ells el ritu d’expiació per tal de purificar-los. ²²Acabat tot el ritual, els levites van començar el seu servei a la tenda del trobament, a les ordres d’Aaron i dels seus fills. Així es van complir les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites.

Temps del servei dels levites

²³El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²⁴—Els levites entraran a prestar servei a la tenda del trobament des de l’edat de vint-i-cinc anys en amunt. ²⁵En complir cinquanta anys, es retiraran del servei actiu, no serviran més. ²⁶Podran ajudar els altres levites en actiu fent guàrdia a la tenda del trobament, però no prestaran altres serveis. Disposa així el servei dels levites.

La festa de Pasqua

¹El primer mes de l’any segon després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué: ²—Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, ³el dia catorze d’aquest mes, al capvespre. L’han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual. ⁴Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua, ⁵i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès. ⁶Però hi havia uns homes en estat d’impuresa ritual per contacte amb un cadàver, i per això no podien celebrar la Pasqua el dia assenyalat. Aquell mateix dia anaren a trobar Moisès i Aaron, ⁷i els van dir: —Ens trobem en estat d’impuresa pel contacte amb un cadàver. Però, per què ens hauríem de privar de presentar la nostra ofrena al Senyor el dia assenyalat, amb els altres israelites? ⁸Moisès els respongué: —Espereu fins que sàpiga què disposa el Senyor respecte a vosaltres. ⁹Llavors el Senyor va parlar a Moisès. Li digué: ¹⁰—Comunica això als israelites: «Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d’impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d’un viatge es troba lluny, també podrà celebrar la Pasqua del Senyor. ¹¹Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon, al capvespre. Menjaran l’anyell amb pa sense llevat i amb herbes amargues. ¹²No en podran guardar gens per a l’endemà ni trencaran cap os de l’anyell. Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual. ¹³Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa. ¹⁴Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»

El núvol damunt el tabernacle

¹⁵El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l’aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d’un foc, fins al matí. ¹⁶Des d’aquell dia, sempre va ser així: el núvol cobria de dia el tabernacle, i de nit apareixia com la resplendor d’un foc. ¹⁷Quan el núvol s’enlairava de damunt la tenda, els israelites aixecaven el campament i es posaven en camí, i en el lloc on el núvol s’aturava, ells hi acampaven. ¹⁸Els israelites, doncs, aixecaven el campament o acampaven, seguint l’ordre que el Senyor els donava, i es quedaven acampats tots els dies que el núvol restava damunt el tabernacle: ¹⁹si el núvol hi restava molts dies, ells obeïen el Senyor i no partien; ²⁰però de vegades el núvol només s’aturava alguns dies damunt el tabernacle. Fos com fos, ells acampaven o es posaven en camí seguint l’ordre del Senyor. ²¹De vegades el núvol s’aturava tan sols del capvespre al matí, o bé un dia i una nit; tan bon punt el núvol s’enlairava, ells emprenien la marxa. ²²Altres vegades s’aturava damunt el tabernacle dos dies o un mes o encara més temps. Llavors els israelites continuaven acampats i no partien; però, tan bon punt s’enlairava, aixecaven el campament. ²³Els israelites acampaven o aixecaven el campament, seguint l’ordre que el Senyor els donava. Respectaven les instruccions del Senyor transmeses per Moisès.

Les trompetes de plata

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. ³Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. ⁴Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. ⁵Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. ⁶Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. ⁷Per a convocar la comunitat es farà un toc de trompeta senzill. ⁸Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d’Aaron. »Això serà una institució perpètua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents. ⁹Quan sereu al vostre país, si entreu en guerra contra l’enemic que us ataca, toqueu les trompetes amb un so trinat. Així el Senyor, el vostre Déu, us tindrà presents i us salvarà dels vostres enemics. ¹⁰Els dies de festa, de solemnitat i de celebracions del primer dia del mes toqueu les trompetes durant els holocaustos i els sacrificis de comunió. Així el vostre Senyor us tindrà sempre presents. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.

Del Sinaí a les planes de Moab (10,11-21,35)

El poble d’Israel es posa en camí

Partença del Sinaí

¹¹El dia vint del mes segon de l’any segon de la sortida d’Egipte, el núvol es va enlairar de sobre el tabernacle de l’aliança. ¹²Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l’ordre de marxa establert. El núvol s’aturà al desert de Paran. ¹³Era la primera vegada que emprenien el camí per una ordre del Senyor transmesa per Moisès. ¹⁴Van partir en primer lloc els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Judà, a les ordres de Nahxon, fill d’Amminadab. ¹⁵Els acompanyaven els de la tribu d’Issacar, a les ordres de Netanel, fill de Suar, ¹⁶i els de la tribu de Zabuló, a les ordres d’Eliab, fill d’Helon. ¹⁷Un cop desmuntat el tabernacle, els levites descendents de Guerxon i de Merarí, encarregats de transportar-lo, van posar-se en marxa. ¹⁸Tot seguit partiren els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Rubèn, a les ordres d’Elissur, fill de Xedeür. ¹⁹Els acompanyaven els de la tribu de Simeó, a les ordres de Xelumiel, fill de Surixadai, ²⁰i els de la tribu de Gad, a les ordres d’Eliassaf, fill de Deuel. ²¹Després van partir els levites descendents de Quehat, encarregats de transportar els objectes sagrats. Abans que ells arribessin, els altres havien de tenir muntat el tabernacle. ²²A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament d’Efraïm, a les ordres d’Elixamà, fill d’Ammihud. ²³Els acompanyaven els de la tribu de Manassès, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur, ²⁴i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d’Abidan, fill de Guidoní. ²⁵Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Dan, a les ordres d’Ahièzer, fill d’Ammixadai. ²⁶Els acompanyaven els de la tribu d’Aser, a les ordres de Paguiel, fill d’Ocran, ²⁷i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d’Ahirà, fill d’Enan. ²⁸Aquest era l’ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.

El guiatge del poble pel desert

²⁹Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita: —Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel. ³⁰Hobab li va respondre: —No vindré pas. M’estimo més tornar-me’n al meu país amb els meus familiars. ³¹Moisès va replicar: —Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia. ³²Si vens amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà. ³³Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. ³⁴I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia. ³⁵Quan l’arca es posava en camí, Moisès deia: «Aixeca’t, Senyor! Que els teus enemics es dispersin, i fugin del teu davant els qui t’odien.» ³⁶Quan l’arca es deturava, deia: «Queda’t, Senyor! Són innombrables les unitats d’Israel.»

Incendi al campament

¹El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. ²El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar. ³Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi») , perquè allí el Senyor va incendiar el campament.

Queixes del poble pel mannà

⁴La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! ⁵Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! ⁶Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.» ⁷El mannà era semblant a les llavors de coriandre i tenia l’aspecte de la resina de bdel·li. ⁸El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coïen a l’olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli. ⁹A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannà.

Moisès es queixa al Senyor

¹⁰Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l’entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà ¹¹i digué al Senyor: —Jo soc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble? ¹²Que potser soc jo qui l’he concebut o l’he infantat, perquè em diguis: “Porta’l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares”? ¹³D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar? ¹⁴Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. ¹⁵Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort. ¹⁶El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. ¹⁷Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol. ¹⁸I al poble, digues-li: “Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu. ¹⁹No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, ²⁰sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i l’arribeu a avorrir, de fàstic que us farà. Això us passarà perquè heu menyspreat el Senyor, que és enmig vostre, i us heu planyut davant d’ell dient: ‘Per què vam sortir d’Egipte?’ ” ²¹Moisès va replicar: —Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes? ²²Ni degollant ramats sencers de vaques i d’ovelles no en tindrien prou; ni pescant tots el peixos del mar no els bastaria. ²³El Senyor contestà a Moisès: —¿Tu creus que la mà del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.

El Senyor dona l’esperit de profecia als setanta ancians

²⁴Moisès sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble entorn de la tenda. ²⁵El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.

L’esperit de profecia en el campament

²⁶Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. ²⁷Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès: —Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes. ²⁸Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar: —Senyor meu, Moisès, no ho permetis! ²⁹Moisès li respongué: —Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit! ³⁰Després Moisès i els ancians d’Israel es van retirar al campament.

Les guatlles

³¹Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre. ³²El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà. El qui menys, n’arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament. ³³Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat. ³⁴Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig») , perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar. ³⁵Des d’allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s’hi van quedar.

Maria i Aaron critiquen Moisès

¹Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. ²Deien: —¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres? El Senyor ho va sentir. ³De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. ⁴Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria: —Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament. I ells van anar-hi. ⁵Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar ⁶i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, jo, el Senyor, em mostro a ell en una visió o bé li parlo en somnis. ⁷Però amb Moisès, el meu servent, no és així: ell és l’home de confiança de tota la meva casa. ⁸A ell li parlo cara a cara, en visió oberta i no en enigmes: ell contempla la figura del Senyor. Per què, doncs, us heu atrevit a parlar contra Moisès, el meu servent? ⁹El Senyor se’n va anar encès d’indignació contra ells. ¹⁰Així que el núvol es retirà de la tenda, Maria estava coberta de lepra, blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella i la veié leprosa, ¹¹suplicà a Moisès: —Senyor meu, et prego que no ens carreguis el pes del pecat que insensatament hem comès. ¹²Que Maria no es torni com un avortó que ja té la carn mig corrompuda quan surt de les entranyes de la mare. ¹³Llavors Moisès clamà al Senyor: —Déu meu, guareix-la, t’ho demano! ¹⁴El Senyor li respongué: —Si el seu pare li hagués escopit a la cara, no hauria quedat humiliada durant set dies? Doncs que sigui exclosa del campament durant set dies. Després ja tornarà a ser admesa. ¹⁵Maria va estar set dies fora del campament, i el poble no es posà en camí fins que ella tornà a ser admesa. ¹⁶Després el poble va partir d’Hasserot i acampà al desert de Paran.

Intent fallit d’entrar a Canaan

Nomenament d’exploradors

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Envia uns homes a explorar el país de Canaan, la terra que jo dono als israelites. Envia’n un de cada tribu, elegits entre els principals. ³Moisès va complir l’ordre que el Senyor li havia donat i envià aquells homes des del desert de Paran. Tots eren caps dels israelites. ⁴Els seus noms eren: Xammua, fill de Zacur, de la tribu de Rubèn. ⁵Xafat, fill d’Horí, de la tribu de Simeó. ⁶Caleb, fill de Jefunnè, de la tribu de Judà. ⁷Igal, fill de Jossef, de la tribu d’Issacar. ⁸Josuè , fill de Nun, de la tribu d’Efraïm. ⁹Paltí, fill de Rafú, de la tribu de Benjamí. ¹⁰Gadiel, fill de Sodí, de la tribu de Zabuló. ¹¹Gadí, fill de Sussí, de la tribu de Manassès, fill de Josep. ¹²Ammiel, fill de Guemal·lí, de la tribu de Dan. ¹³Setur, fill de Micael, de la tribu d’Aser. ¹⁴Nahbí, fill de Vofsí, de la tribu de Neftalí. ¹⁵Gueuel, fill de Maquí, de la tribu de Gad. ¹⁶Aquests eren els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar el país. Josuè és el nom que Moisès va posar a Oixea, fill de Nun. ¹⁷Moisès els envià a explorar el país de Canaan, i els va donar aquestes instruccions: —Pugeu pel Nègueb i entreu en aquell país muntanyós. ¹⁸Fixeu-vos com és el país i si els seus habitants són forts o febles, pocs o nombrosos. ¹⁹Mireu si la terra on habiten és bona o dolenta; si les seves poblacions no tenen muralles o bé són ciutats fortificades; ²⁰si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país! Era el temps dels primers raïms. ²¹Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat. ²²Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. ²³Arribats a la vall d’Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues. ²⁴D’aquell lloc en diuen la vall d’Eixcol (que vol dir «del raïm») , pel raïm que els israelites hi van tallar.

Informació dels exploradors

²⁵Al cap de quaranta dies d’explorar el país, van tornar ²⁶a Cadeix, al desert de Paran, i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país. ²⁷I contaren a Moisès el que havien vist: —Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits. ²⁸Ara bé, la gent que l’habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites. ²⁹Els amalequites habiten la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà. ³⁰Caleb va fer callar el poble que s’oposava a Moisès i digué: —Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem! ³¹Però els homes que havien anat amb ell replicaven: —No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres. ³²I començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables sobre la terra que havien explorat. Els deien: —El país que hem recorregut per explorar-lo és un país que devora els seus propis habitants. Tota la gent que hi hem vist és de gran estatura; ³³fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres.

Rebel·lió dels israelites

¹Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. ²Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia: —Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert! ³Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte! ⁴I es deien els uns als altres: —Elegim-nos un cap i tornem a Egipte! ⁵Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida. ⁶Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits ⁷i digueren als israelites: —El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil. ⁸Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà. ⁹Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells! ¹⁰Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites.

Moisès intercedeix a favor del poble

¹¹El Senyor va dir a Moisès: —Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells? ¹²Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells. ¹³Moisès va replicar al Senyor: —Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país, ¹⁴i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc. ¹⁵Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran: ¹⁶“El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.” ¹⁷Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit: ¹⁸“Jo soc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.” ¹⁹Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí. ²⁰El Senyor respongué: —El perdono, tal com m’has demanat. ²¹Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra, ²²declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, ²³no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà. ²⁴Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió. ²⁵Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.

Càstig de la primera generació

²⁶El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: ²⁷—Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu. ²⁸Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. ²⁹Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos. ³⁰Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. ³¹Vosaltres dèieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat. ³²Mentre els vostres cossos aniran caient en aquest desert, ³³els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l’últim de vosaltres mori en aquest desert. ³⁴Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d’un any per dia: així sabreu què vol dir posar-se contra mi. ³⁵Soc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.” ³⁶Pel que fa als homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de tornada, havien mogut tota la comunitat a murmurar contra ell, fent córrer rumors desfavorables sobre aquella terra, ³⁷van morir de sobte davant el Senyor, per la dolenteria d’haver escampat aquells rumors. ³⁸Dels homes que havien explorat el país, van sobreviure tan sols Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè.

Derrota dels israelites

³⁹Quan Moisès hagué dit això a tots els israelites, el poble es va afligir molt. ⁴⁰Van llevar-se de bon matí i es dirigiren cap als cims d’aquell país muntanyós, dient: —Hem pecat. Estem disposats a pujar cap al lloc que el Senyor ens ha promès. ⁴¹Però Moisès va replicar: —Per què transgrediu l’ordre del Senyor? No en sortireu. ⁴²El Senyor no és amb vosaltres. No hi aneu, i així no sereu vençuts pels vostres enemics. ⁴³Allà us esperen els amalequites i els cananeus: les seves espases us mataran. Heu abandonat el Senyor, i per això ell no és amb vosaltres. ⁴⁴Però ells s’obstinaren a dirigir-se cap als cims d’aquell país muntanyós, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor i Moisès no es movien del campament. ⁴⁵Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà.

Prescripcions diverses

Ofrenes de gra, oli i vi

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país que jo us donaré perquè hi habiteu, ³si presenteu al Senyor una ofrena, escolliu-la dels vostres ramats de vaques, ovelles o cabres. És una ofrena que el foc consumeix, una ofrena d’olor agradable al Senyor, tant si és un holocaust com si és un sacrifici de comunió voluntari, en compliment d’un vot o amb motiu de les vostres festes assenyalades. ⁴El qui presenti la seva ofrena al Senyor, ha d’acompanyar la víctima amb tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d’oli, ⁵i amb una libació d’un litre de vi. ⁶»Si l’animal ofert és un moltó, hi afegirà una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb un litre i mig d’oli, ⁷i una libació d’un litre i mig de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor. ⁸»Si l’animal ofert en holocaust o en sacrifici de comunió és del ramat de vaques, per complir un vot o donar gràcies al Senyor, ⁹afegirà una ofrena de nou quilos de flor de farina pastada amb dos litres d’oli ¹⁰i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor. ¹¹»Això és el que s’ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici. ¹²Segons el nombre d’animals que oferiu, hi afegireu l’ofrena que correspon a cada un. ¹³Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor. ¹⁴Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions. ¹⁵Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. ¹⁶Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l’immigrant que resideix enmig vostre.”

Les primícies del pa

¹⁷El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹⁸—Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país on jo us porto ¹⁹i menjareu el pa d’aquella terra, reserveu-ne una part per al Senyor. ²⁰De les primícies de la fornada, reserveu-ne una coca per al Senyor, igual com reserveu una part de les primeres espigues. ²¹De generació en generació reservareu per al Senyor una ofrena de les primícies de la fornada.

Faltes involuntàries i voluntàries

²²»Potser, sense adonar-vos-en, haureu deixat de complir algun d’aquests manaments que el Senyor ha donat a Moisès, ²³és a dir, alguna de les prescripcions que el Senyor us ha manat per boca de Moisès perquè les complíssiu vosaltres i els vostres descendents des del dia que van ser promulgades. ²⁴Si aquesta falta involuntària ha estat comesa per tota la comunitat, la comunitat ha d’oferir en holocaust un vedell ja fet, com a ofrena d’olor agradable al Senyor; l’acompanyarà amb l’ofrena corresponent de farina i de vi, tal com està establert. Oferirà també un boc en sacrifici pel pecat. ²⁵El sacerdot farà el ritu d’expiació per tota la comunitat d’Israel, i la falta els serà perdonada. Els ha passat inadvertida, i per això la comunitat ha presentat la seva ofrena, que el foc consumeix en honor del Senyor, i el sacrifici per la falta comesa involuntàriament. ²⁶Tota la comunitat d’Israel serà perdonada, i també els immigrants que visquin entre ells, perquè la falta comesa involuntàriament era de tot el poble. ²⁷»Si és una sola persona la qui, sense adonar-se’n, ha comès una falta, ha d’oferir una cabra d’un any en sacrifici pel pecat. ²⁸El sacerdot farà el ritu d’expiació davant el Senyor per la persona que ha comès una falta involuntària, i la falta li serà perdonada. ²⁹Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa. ³⁰»Però el qui deliberadament cometi una falta, sigui nadiu o estranger, ultratja el Senyor. Aquesta persona serà exclosa del seu poble. ³¹Ha menyspreat la paraula del Senyor, ha violat el seu manament. La culpa és seva i per això en serà exclòs.”

Violació del dissabte, dia del repòs

³²Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte. ³³Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat. ³⁴El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer. ³⁵El Senyor digué a Moisès: —Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament. ³⁶Llavors tota la comunitat el va fer sortir del campament i l’apedregaren fins que va morir, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

Els serrells del mantell

³⁷El Senyor digué a Moisès: ³⁸—Comunica aquesta ordre als israelites: “Que ells i els seus descendents es facin un serrell a les vores dels mantells amb un fil de porpra violeta. ³⁹Així, en veure aquest serrell, us recordareu de tots els meus manaments, els complireu i no us deixareu dominar pels desigs del vostre cor o dels vostres ulls que us portarien a la idolatria. ⁴⁰Així recordareu i complireu tot el que jo us he manat, i viureu consagrats al vostre Déu. ⁴¹Jo soc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.”

El poble refusa l’autoritat de Moisès i Aaron

Rebel·lió de Corè

¹Corè, fill d’Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, ²per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S’hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l’assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. ³Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor? ⁴En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra. ⁵Després digué a Corè i a tots els seus partidaris: —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. ⁶Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, ⁷i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites! ⁸Moisès va dir encara a Corè: —Escolteu-me, levites! ⁹¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? ¹⁰El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci? ¹¹De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.

Rebel·lió de Datan i Abiron

¹²Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d’Eliab. Però ells van contestar: —No volem venir! ¹³¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? ¹⁴No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir! ¹⁵Moisès, molt indignat, va dir al Senyor: —No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.

Càstig de Corè i dels seus partidaris

¹⁶Moisès va dir després a Corè: —Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà. ¹⁷Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor. ¹⁸Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l’encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l’entrada de la tenda del trobament. ¹⁹Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l’entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l’assemblea. ²⁰El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué: ²¹—Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant. ²²Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar: —Déu i Senyor de l’alè de tots els vivents, ¿pel pecat d’un sol home t’indignaràs contra tota la comunitat? ²³El Senyor va respondre a Moisès: ²⁴—Digues a la comunitat que s’apartin dels voltants de l’indret on viuen Corè, Datan i Abiron. ²⁵Moisès, seguit pels ancians d’Israel, va anar on eren Datan i Abiron. ²⁶Allà digué a la comunitat: —Aparteu-vos de les tendes d’aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats. ²⁷Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit fora, i s’estaven a l’entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures. ²⁸Llavors Moisès va dir: —Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no soc jo qui ho ha volgut així. ²⁹Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m’ha enviat. ³⁰Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor. ³¹Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells. ³²La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. ³³Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d’ells i desaparegueren d’enmig de la comunitat. ³⁴En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís. ³⁵D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens.

Els encensers dels partidaris de Corè

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu. ³Els encensers d’aquests homes morts pel pecat que han comès, ara són consagrats, perquè amb ells han ofert encens al Senyor. Transformeu-los en làmines per a recobrir l’altar i seran un signe per a advertir els israelites. ⁴El sacerdot Eleazar recollí els encensers de bronze amb què oferien encens els homes que havien mort cremats i els va laminar per a recobrir l’altar. ⁵Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració del poble contra Moisès i Aaron

⁶L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los: —Esteu matant el poble del Senyor! ⁷La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor; ⁸Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament. ⁹El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: ¹⁰—Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant. Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra. ¹¹Després Moisès va dir a Aaron: —Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i ves de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells. El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença. ¹²Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. ¹³Es va posar entre els qui ja havien mort i els qui encara quedaven amb vida, i va cessar la mortaldat. ¹⁴El nombre dels qui van morir d’aquest flagell fou de catorze mil set-cents, sense comptar els morts per la rebel·lió de Corè. ¹⁵Quan s’hagué aturat la mortaldat, Aaron va tornar a l’entrada de la tenda del trobament i es reuní amb Moisès.

La vara d’Aaron

¹⁶El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹⁷—Ordena als israelites que els caps de cada tribu et portin cada un una vara. En total seran dotze vares. Escriu el nom de cada un d’ells a la seva vara. ¹⁸A la vara de Leví, escriu-hi el nom d’Aaron. Hi haurà una sola vara per cada cap de tribu. ¹⁹Posa-les a la tenda del trobament, davant el document de l’aliança, allí on jo em manifesto a vosaltres. ²⁰La vara de l’home que jo hagi escollit florirà. Així faré cessar les murmuracions dels israelites contra vosaltres. ²¹Moisès va transmetre aquesta ordre als israelites. Llavors els caps de les tribus li portaren cada un una vara, és a dir, dotze vares en total, incloent-hi la d’Aaron. ²²Moisès va col·locar les vares davant el Senyor, a la tenda de l’aliança del Senyor. ²³Quan l’endemà Moisès va entrar-hi, la vara d’Aaron, de la tribu de Leví, havia brotat i florit, i les flors havien produït ametlles madures. ²⁴Moisès va retirar les vares de davant el Senyor per mostrar-les a tots els israelites. Ells les van veure i cada un prengué la seva. ²⁵Després el Senyor digué a Moisès: —Torna a posar la vara d’Aaron davant el document de l’aliança, perquè es conservi com un signe per als rebels. Així faràs cessar les seves murmuracions contra mi i no moriran. ²⁶Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.

Prescripcions diverses

Sacerdots i levites

²⁷Els israelites van dir a Moisès: —Mira com ens morim! Estem perduts, tots estem perduts! ²⁸Tothom qui s’acosta al tabernacle del Senyor, mor. ¿És que hem de morir tots?

¹El Senyor va dir a Aaron: —Tu, els teus fills i la tribu de Leví, el teu pare, sereu responsables de les faltes que es cometin contra el santuari. Però, de les faltes que es cometin en l’exercici del vostre sacerdoci, tan sols en sereu responsables tu i els teus fills. ²Als altres membres de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, fes-los venir amb tu perquè t’ajudin, però només tu i els teus fills oficiareu davant la tenda de l’aliança. ³Els levites estaran al vostre servei i al de tota la tenda, però no podran acostar-se als objectes del santuari ni a l’altar. Així no us exposareu a morir, ni ells ni vosaltres. ⁴Els levites seran els teus ajudants i tindran cura de la tenda del trobament i de tots els seus serveis. Cap altra persona no podrà estar al vostre servei. ⁵Tan sols vosaltres exercireu les funcions del santuari i de l’altar. Així evitareu que esclati de nou la meva indignació contra els israelites. ⁶Jo he escollit els vostres germans levites entre els altres israelites, i us en faig donació; són donats al Senyor per a complir les tasques de la tenda del trobament. ⁷Però tu, Aaron, amb els teus descendents, exerciràs les funcions sacerdotals i prestaràs el teu servei en tot el que es refereix a l’altar i al lloc santíssim, situat darrere la cortina interior. Jo us faig el do del sacerdoci. Us confio les funcions sacerdotals. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà.

Drets dels sacerdots

⁸El Senyor va dir a Aaron: —Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu. ⁹De les ofrenes més sagrades, exceptuant allò que ha de ser cremat per a mi, us pertany això: tot el que els israelites em presentin com a ofrenes de farina, sacrificis pel pecat i sacrificis de reparació. Són ofrenes molt sagrades que et pertanyen a tu i als teus descendents. ¹⁰Ho menjareu en un lloc sagrat. Però només en podran menjar els homes i els nois de famílies sacerdotals, perquè es tracta d’aliments sagrats. ¹¹»A més, et correspon la part reservada de les ofrenes dels israelites que tu m’has presentat. Us les dono a tu, als teus fills i a les teves filles com a dret perpetu. Tots els de la teva família que estiguin en estat de puresa ritual en podran menjar. ¹²També et dono les primícies de les collites que els israelites ofereixen al Senyor: el bo i millor de l’oli verge, el bo i millor del blat i del most. ¹³Totes les primícies de les collites dels camps ofertes al Senyor seran per a tu. Els de la teva família que es trobin en estat de puresa ritual en podran menjar. ¹⁴També és teu tot el que Israel consagri totalment al Senyor. ¹⁵»Tot primogènit, tant dels homes com dels animals, que els israelites ofereixin al Senyor, serà per a tu. Però faràs pagar un rescat pels primogènits dels homes i de les primeres cries dels animals impurs. ¹⁶Seran rescatats quan hagin complert un mes. En fixaràs el preu en cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. ¹⁷Les primeres cries de les vaques, les ovelles i les cabres, no les podràs rescatar, perquè són sagrades. Vessa la seva sang al peu de l’altar i crema el greix com un perfum d’olor agradable al Senyor. ¹⁸La seva carn serà per a tu, com són per a tu el pit i la cuixa dreta que m’han estat presentats. ¹⁹»Tota la part reservada d’allò que els israelites presenten al Senyor com a ofrenes sagrades, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles. És un dret perpetu, una aliança que faig amb tu i amb els teus descendents, segellada amb sal davant el Senyor. ²⁰El Senyor va dir encara a Aaron: —Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo soc la teva porció i la teva heretat a Israel.

Drets dels levites

²¹»Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament. ²²Així els altres israelites no s’hauran d’acostar a la tenda del trobament i evitaran un pecat que els costaria la vida. ²³El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus, ²⁴perquè els dono com a heretat els delmes que els israelites reserven per al Senyor. Per això els he dit que no rebran cap heretat entre les altres tribus.

Delmes dels levites

²⁵El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²⁶—Comunica això als levites: “Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor. ²⁷Aquesta ofrena serà com si haguéssiu reservat per al Senyor el delme del blat i del vi novell. ²⁸Així també vosaltres reservareu de tots els delmes que haureu rebut dels israelites una ofrena per al Senyor. Aquesta ofrena que reserveu per al Senyor, doneu-la al sacerdot Aaron. ²⁹Dels dons que haureu rebut, reserveu-ne la part millor com a ofrena consagrada al Senyor.” ³⁰»Digues-los també: “Quan haureu separat la part millor dels delmes, serà com si vosaltres, els levites, haguéssiu pagat els delmes del gra i del vi. ³¹Podreu menjar-ne la resta en qualsevol lloc amb les vostres famílies, perquè és el vostre salari pel servei que presteu a la tenda del trobament. ³²Si heu reservat la millor part per al Senyor, no sereu culpables de profanar les ofrenes sagrades dels israelites, i no morireu.”

La vedella roja

¹El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron. Els digué: ²—Jo, el Senyor, dono aquesta llei ritual: Ordena als israelites que et portin una vedella roja sense cap defecte i que mai no hagi portat el jou. ³Doneu-la al sacerdot Eleazar; que la condueixin fora del campament i la degollin al seu davant. ⁴»El sacerdot Eleazar untarà el dit en la sang i aspergirà set vegades en direcció a l’entrada de la tenda del trobament. ⁵Després cremaran la vedella davant d’ell: en cremaran la pell, la carn i la sang sobre els excrements. ⁶Acabat, el sacerdot prendrà un tronc de cedre, hisop i llana tenyida d’escarlata, i ho tirarà al foc on crema la vedella. ⁷Després es rentarà els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i tornarà al campament; però quedarà ritualment impur fins al vespre. ⁸També el qui cremi la vedella haurà de rentar amb aigua els seus vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. ⁹Un altre home, ritualment pur, recollirà les cendres de la vedella i les deixarà en un lloc pur fora del campament. La comunitat dels israelites les conservarà per preparar l’aigua de la purificació. Aquest ritual és com un sacrifici pel pecat. ¹⁰El qui aplegui les cendres de la vedella es rentarà els vestits i quedarà ritualment impur fins al vespre.

Contacte o proximitat d’un cadàver

¹⁰»Aquesta és una llei perpètua tant per als israelites com per als immigrants que viuen entre vosaltres: ¹¹»Qui toqui un cadàver humà, quedarà ritualment impur durant set dies. ¹²Els dies tercer i setè es purificarà amb aquella aigua, i el setè dia quedarà pur; però si no compleix aquest ritu els dies tercer i setè, restarà en estat d’impuresa ritual. ¹³Qui toqui un cadàver humà i no es purifiqui, profana el tabernacle del Senyor; serà exclòs d’Israel, perquè no ha estat aspergit amb l’aigua de la purificació i, per tant, encara és un impur. ¹⁴»Aquesta és la llei per al cas d’una persona que es mori dins una tenda: Tothom qui es trobi dins la tenda o que hi entri quedarà ritualment impur durant set dies. ¹⁵Qualsevol atuell que no estigui tapat quedarà ritualment impur. ¹⁶Tothom qui en ple camp toqui una persona assassinada o morta de mort natural, o algun os humà o una sepultura, serà impur durant set dies.

Ritual de purificació

¹⁷»Per a una persona que es troba en estat d’impuresa ritual, prendran cendra de la vedella cremada, la posaran dins un atuell i hi tiraran aigua corrent. Serà com un sacrifici pel pecat. ¹⁸Després un home en estat de puresa ritual prendrà hisop, el mullarà en aquesta aigua i aspergirà la tenda on hi hagi un mort, amb tots els objectes i persones que s’hi trobin, o aspergirà amb aquella aigua el qui hagi tocat algun os humà o una persona assassinada, o morta de mort natural, o una sepultura. ¹⁹L’home ritualment pur aspergirà la persona impura els dies tercer i setè. Després de l’aspersió del setè dia, el qui era impur quedarà purificat. Es rentarà els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i al vespre serà pur. ²⁰L’home impur que no s’hagi purificat serà exclòs de la comunitat, perquè ha profanat el santuari del Senyor. No ha estat aspergit amb l’aigua de la purificació i continua impur. ²¹»Els israelites observaran perpètuament aquesta llei: El qui haurà fet l’aspersió amb l’aigua de la purificació es rentarà els vestits. I el qui toqui aquesta aigua quedarà impur fins al vespre. ²²Tot allò que toqui la persona que és impura, quedarà impur; i la persona que toqui això que és impur, quedarà impura fins al vespre.

En camí cap a la terra promesa

Meribà

¹El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. ²La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. ³El poble discutia amb Moisès. Li deia: —Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! ⁴Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? ⁵Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure! ⁶Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, ⁷i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué: ⁸—Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar. ⁹Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. ¹⁰Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: —Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca? ¹¹Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. ¹²Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono. ¹³Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir «discussió») , on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat.

Edom nega el pas a Israel

¹⁴Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li: —Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat. ¹⁵Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares. ¹⁶Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori. ¹⁷Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori. ¹⁸Però els d’Edom van respondre: —No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mà. ¹⁹Els israelites van insistir: —Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar. ²⁰Els d’Edom van respondre: —No passareu! I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat. ²¹Com que Edom es negava a deixar passar els israelites pel seu territori, aquests van prendre una altra direcció.

Mort d’Aaron

²²Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribà al mont Or. ²³Allà, tocant a la frontera del país d’Edom, el Senyor va dir a Moisès i a Aaron: ²⁴—Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres. ²⁵Tu, Moisès, pren Aaron i el seu fill Eleazar i puja amb ells al mont Or; ²⁶allà treu les vestidures sacerdotals a Aaron i posa-les al seu fill Eleazar, perquè Aaron morirà en aquella muntanya. ²⁷Moisès va complir el que el Senyor li havia ordenat: tota la comunitat els va veure pujar al mont Or. ²⁸Allà va treure les vestidures sacerdotals a Aaron i les posà al seu fill Eleazar. Aaron va morir al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar d’allà dalt. ²⁹Tota la comunitat va veure que Aaron havia mort, i tot Israel el va plorar durant trenta dies.

Conquesta d’Hormà

¹Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d’Atarim, anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners. ²Llavors Israel va fer aquesta prometença al Senyor: —Si poses aquest poble a les nostres mans, consagrarem a l’extermini les seves ciutats. ³El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l’extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»).

La serp d’aram

⁴Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència ⁵i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⁶Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. ⁷El poble anà a trobar Moisès per dir-li: —Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble, ⁸i el Senyor li respongué: —Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida. ⁹Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida.

Etapes cap a la Transjordània

¹⁰Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. ¹¹Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant. ¹²Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. ¹³Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. ¹⁴Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor: «Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon: ¹⁵vessant dels torrents que s’estén cap a la vila d’Ar i va seguint la frontera de Moab.» ¹⁶D’allà van partir cap a Beer (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» ¹⁷Llavors els israelites van cantar aquesta cançó: «Brolla, pou! Canteu-li! ¹⁸Pou excavat per senyors, obert pels nobles del poble, amb els seus ceptres i les seves vares.» Des del desert anaren a Matanà, ¹⁹després a Nahaliel, després a Bamot; ²⁰i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.

Victòria contra Sehon

²¹Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus: ²²—Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori. ²³Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. ²⁴Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. ²⁵Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. ²⁶Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon. ²⁷Per això diuen els poetes: «Veniu a Heixbon: que sigui edificada i restaurada la ciutat de Sehon! ²⁸D’Heixbon ha sortit un foc, una flama, de la ciutat de Sehon, que ha devorat Ar de Moab i els senyors de les carenes de l’Arnon. ²⁹Ai de tu, Moab! Esteu perduts, adoradors de Quemoix! Ell va fer que fugissin els teus fills, que les teves filles caiguessin captives en poder de Sehon, rei amorreu. ³⁰Però, quan hem disparat contra ells, Heixbon ha sucumbit fins a Dibon; hem devastat fins a Nófah, s’ha estès el foc fins a Medebà.»

Victòria contra Og

³¹Israel es va establir en el país dels amorreus. ³²Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer; van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats els amorreus que hi vivien. ³³Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí. ³⁴Llavors el Senyor digué a Moisès: —No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon. ³⁵Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.

Estada a les planes de Moab (22-36)

Els oracles de Balaam

El rei Balac i Balaam

¹Els israelites continuaren avançant i van acampar a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó. ²Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus. ³Els moabites s’alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites. ⁴Anaren a trobar els ancians de Madian i els van dir: —Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l’herba del camp. En aquell temps, el rei de Moab era Balac, fill de Sipor. ⁵Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu, en el seu país d’origen. Li duien aquest missatge: —Mira, un poble ha sortit d’Egipte i ha cobert tot el país, i ara s’ha establert davant les meves fronteres. ⁶Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d’aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït. ⁷Els ancians de Moab i els de Madian es van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaam els seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac. ⁸Balaam els respongué: —Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat. Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam. ⁹Déu es va acostar a Balaam i li va preguntar: —Qui són aquests homes que tens a casa? ¹⁰Balaam li va respondre: —Balac, fill de Sipor, rei de Moab, me’ls ha enviat per dir-me: ¹¹“Mira, el poble que ha sortit d’Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me’l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré.” ¹²Déu va dir a Balaam: —No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït. ¹³L’endemà al matí, Balaam es va llevar i digué als dignataris de Balac: —Torneu-vos-en al vostre país, perquè el Senyor no vol que vingui amb vosaltres. ¹⁴Els dignataris de Moab van emprendre el camí de retorn. Arribats al palau de Balac, li ho van comunicar: —Balaam s’ha negat a venir amb nosaltres. ¹⁵Però Balac va enviar a Balaam un altre grup de dignataris, més nombrós i més important que el primer. ¹⁶Arribats on era Balaam, li van dir: —Això et suplica Balac, fill de Sipor: “No refusis de venir a casa meva. ¹⁷Jo t’ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.” ¹⁸Però Balaam va respondre als enviats de Balac: —Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu. ¹⁹Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor.

Balaam i la somera

²⁰A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué: —Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, ves amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui. ²¹L’endemà al matí, Balaam es va llevar, ensellà la somera i se n’anà amb els dignataris de Moab. ²²Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu. Mentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo. ²³Quan la somera va veure l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaam li pegava, per fer-la tornar al camí. ²⁴Llavors l’àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat. ²⁵Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaam contra el mur, Balaam li va tornar a pegar. ²⁶L’àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra. ²⁷Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la. ²⁸Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam: —Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada? ²⁹Balaam li va respondre: —T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria. ³⁰La somera li va replicar: —Soc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així? Ell respongué: —No. ³¹En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ³²L’àngel del Senyor li digué: —Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Soc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat. ³³La somera m’ha vist i s’ha decantat de mi tres vegades. Si no s’hagués decantat, ja t’hauria mort, i a ella l’hauria deixada amb vida. ³⁴Balaam va respondre a l’àngel del Senyor: —He pecat. No he sabut reconèixer que t’havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me’n tornaré. ³⁵Però l’àngel del Senyor li contestà: —Ves amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré. I Balaam va continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac.

Balaam arriba a Moab

³⁶Quan Balac va saber que Balaam arribava, sortí a rebre’l a Ar de Moab, a la frontera del torrent d’Arnon, límit del seu territori. ³⁷Balac li va dir: —¿No havia enviat prou homes a cridar-te? Per què no venies? ¿Et penses que no tinc poder per a enriquir-te? ³⁸Balaam li respongué: —Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis. ³⁹Balaam va seguir camí enllà acompanyat de Balac, fins que arribà a Quiriat-Hussot. ⁴⁰Allà Balac va oferir un sacrifici de vedells i de moltons, i va obsequiar Balaam i els dignataris que l’havien acompanyat. ⁴¹L’endemà al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d’on podia veure un dels extrems del campament israelita.

Primer oracle de Balaam

¹Balaam va dir a Balac: —Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons. ²Balac va fer el que Balaam li havia dit, i tots dos van oferir un toro i un moltó a cada altar. ³Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli. Balaam es va retirar tot sol. ⁴Quan Déu anà a trobar Balaam, Balaam li digué: —He fet erigir set altars i he ofert un toro i un moltó a cada altar. ⁵Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit. ⁶Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, amb tots els dignataris de Moab. ⁷Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Balac em crida del país dels arameus, de les serres d’orient em crida el rei de Moab: “Vine, em diu, maleeix-me Jacob! Vine, em diu, amenaça’m Israel!” ⁸¿Puc maleir el qui Déu no maleeix, puc amenaçar el qui el Senyor no amenaça? ⁹Des del cim rocós jo els veig, els miro de dalt els tossals. Vet aquí un poble que habita a part, no és comptat entre les altres nacions. ¹⁰Qui pot mesurar la pols de Jacob? Qui pot comptar les multituds d’Israel? Que jo tingui la mort d’aquests justos, que sigui com la d’ells la meva fi!» ¹¹Balac va replicar: —Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes. ¹²Balaam va respondre: —¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?

Segon oracle de Balaam

¹³Però Balac va insistir: —Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà. ¹⁴Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar. ¹⁵Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà. ¹⁶El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit. ¹⁷Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar: —Què ha dit el Senyor? ¹⁸Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Alça’t, Balac, i escolta; estigues atent al que jo dic, fill de Sipor. ¹⁹Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès? ²⁰Jo he rebut la missió de beneir; Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-lo. ²¹Ell no veu culpa en el poble de Jacob, no veu maldat en els fills d’Israel. El Senyor, el seu Déu, és amb ells, i ells l’aclamen com a rei. ²²Déu, que els ha fet sortir d’Egipte, els dona la força d’un búfal. ²³No valen presagis contra Jacob, contra Israel no valen maleficis; al seu temps havien de dir a Jacob, de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell. ²⁴Aquest poble s’ha aixecat com una fera, s’ha plantat com un lleó. No s’ajaurà fins que devori la presa i begui la sang de les víctimes.» ²⁵Llavors Balac va escridassar Balaam: —Si no maleeixes aquest poble, almenys no el beneeixis! ²⁶Balaam li respongué: —¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?

Tercer oracle de Balaam

²⁷Balac va dir encara a Balaam: —Vine, que et portaré en un altre indret. Potser a Déu li plaurà que des d’allà em maleeixis aquest poble. ²⁸Balac el va dur al cim de Peor, des d’on es domina el desert. ²⁹Balaam digué a Balac: —Construeix-me aquí set altars i prepara’m set toros i set moltons. ³⁰Balac va fer el que Balaam li deia i oferí un toro i un moltó a cada altar.

¹Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa. ²Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L’esperit de Déu s’apoderà d’ell, ³i va pronunciar el seu vaticini: «Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home de mirada penetrant. ⁴Oracle del qui escolta els presagis de Déu, del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós, quan cau en èxtasi i els ulls se li obren. ⁵Que en són, de belles, Jacob, les teves tendes! Els teus pavellons, Israel, que bonics que són! ⁶Els veig estesos com rierols, com hortes a les vores d’un riu, com àloes que el Senyor ha plantat, com cedres a la vora de l’aigua. ⁷L’aigua sobreïx dels seus poals, rega els seus sembrats en abundància. El seu rei sobrepassa el rei Agag, serà eminent el seu reialme. ⁸Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte, li dona la força d’un búfal. Devorarà nacions enemigues, els trencarà els ossos, els trinxarà les fletxes. ⁹S’ajup, s’ajeu com un lleó, com una fera. I qui el farà aixecar? El qui et beneeixi, Israel, serà beneït, serà maleït el qui et maleeixi.» ¹⁰Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir: —T’havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes! ¹¹Ja te’n pots tornar al teu país. T’havia dit que t’ompliria de riqueses, però ara el Senyor et deixa sense res. ¹²Balaam li respongué: —Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar: ¹³“Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir.” ¹⁴Ara, doncs, me’n torno al meu país, però abans vine, que t’he d’anunciar què farà en els temps futurs aquest poble contra el teu.

Quart oracle de Balaam

¹⁵Llavors va pronunciar el seu vaticini: «Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home de mirada penetrant. ¹⁶Oracle del qui escolta els presagis de Déu, del qui coneix allò que li fa conèixer l’Altíssim, del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós, quan cau en èxtasi i els ulls se li obren. ¹⁷El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre a Israel que esclafarà els polsos dels moabites, el crani de tots els fills de Set. ¹⁸Edom serà conquerit, serà conquerit el país de Seïr. Israel farà proeses, ¹⁹els dominarà un descendent de Jacob, que destruirà els qui hi hagi a les ciutats.» ²⁰Balaam veié després els amalequites, i va pronunciar el seu vaticini: «Amalec, la millor de les nacions, serà al final arruïnada.» ²¹També va veure els quenites, i va pronunciar el seu vaticini: «El lloc on habites és fort, t’has fet el niu a la roca. ²²Però Caín serà consumit pel foc, i Aixur se l’endurà captiu.» ²³I continuà vaticinant: «Ai! Qui ve del nord com un ramat? ²⁴Han sortit de la part de Quitim i oprimiran Aixur i Éber; però els invasors acabaran destruïts.» ²⁵Després Balaam es va posar en camí per tornar a casa seva, i també Balac emprengué la seva ruta.

Darreres disposicions

Idolatria d’Israel a Peor

¹Quan Israel vivia a Xitim, els homes van llançar-se a cometre actes libidinosos amb dones de Moab. ²Elles invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i els israelites prenien part en aquests àpats sagrats i adoraven els déus dels moabites. ³Els israelites es van sotmetre al déu Baal de Peor i el Senyor s’indignà contra Israel. ⁴El Senyor va dir a Moisès: —Pren tots els caps del poble i fes-los penjar davant el Senyor, de cara al sol. Així s’apartarà d’Israel la meva forta indignació. ⁵Llavors Moisès va donar aquesta ordre als jutges d’Israel: —Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s’hagin sotmès al déu Baal de Peor. ⁶En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l’entrada de la tenda del trobament. ⁷En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i net d’Aaron, es va aixecar d’enmig de la comunitat, agafà una llança, ⁸entrà darrere aquell israelita fins a l’alcova i allí va traspassar el ventre de tots dos, l’israelita i la dona. Llavors va cessar l’epidèmia entre els israelites. ⁹El nombre de víctimes d’aquella mortaldat havia estat de vint-i-quatre mil. ¹⁰Després el Senyor va parlar a Moisès. Li digué: ¹¹—El sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i net d’Aaron, amb el seu zel per mi ha fet que s’apaivagués la meva indignació contra els israelites; per això la meva gelosia no els ha exterminat. ¹²Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau: ¹³amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s’ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites. ¹⁴L’israelita mort amb la madianita es deia Zimrí i era fill de Salú, i membre principal d’un dels llinatges de la tribu de Simeó. ¹⁵La dona madianita morta es deia Cozbí i era filla de Sur, cap de família d’un llinatge de Madian. ¹⁶El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹⁷—Ataqueu els madianites i derroteu-los! ¹⁸Ells us han atacat amb la seva perfídia, seduint-vos amb els ritus de Peor i valent-se de Cozbí, filla d’un cap de Madian i compatriota d’ells, morta el dia de l’epidèmia provocada per la culpa de Peor.

Segon cens del poble d’Israel

¹⁹Després d’aquella mortaldat,

¹el Senyor va parlar encara a Moisès i a Eleazar, fill del sacerdot Aaron. Els digué: ²—Feu el cens de tota la comunitat, registrant per clans tots els israelites de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit. ³Moisès i el sacerdot Eleazar van parlar llavors als israelites a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Els van comunicar ⁴que el Senyor havia ordenat a Moisès de registrar tots els israelites de vint anys en amunt. Les tribus israelites que havien sortit del país d’Egipte eren aquestes: ⁵La tribu de Rubèn, primogènit d’Israel, composta dels clans descendents dels seus fills Hanoc, Pal·lú, ⁶Hesron i Carmí. ⁷El total dels censats dels clans de Rubèn era de 43.730 homes. ⁸Eliab, un fill de Pal·lú, ⁹era pare de Nemuel, Datan i Abiron. Els dos darrers van ser els delegats de la comunitat que s’amotinaren contra Moisès i Aaron, i també contra el Senyor, juntament amb els partidaris de Corè. ¹⁰Però la terra es va obrir i els engolí juntament amb Corè, el dia que moriren tots els seus partidaris i el foc va consumir, a més, dos-cents cinquanta homes. Van servir d’escarment per al poble. ¹¹Però els fills de Corè no van morir. ¹²La tribu de Simeó, composta dels clans descendents dels seus fills Jemuel, Jamín, Jaquín, ¹³Zèrah i Xaül. ¹⁴El total dels censats dels clans de Simeó era de 22.200 homes. ¹⁵La tribu de Gad, composta dels clans descendents dels seus fills Sefon, Haguí, Xuní, ¹⁶Ozní, Erí, ¹⁷Arod i Arelí. ¹⁸El total dels censats dels clans de Gad era de 40.500 homes. ¹⁹La tribu de Judà, sense comptar els seus fills Er i Onan, que havien mort en el país de Canaan, ²⁰composta dels clans descendents dels seus altres fills Xelà, Peres i Zèrah. ²¹Els clans descendents de Peres eren els dels seus fills Hesron i Hamul. ²²El total dels censats dels clans de Judà era de 76.500 homes. ²³La tribu d’Issacar, composta dels clans descendents dels seus fills Tolà, Puvà, ²⁴Jaixub i Ximron. ²⁵El total dels censats dels clans d’Issacar era de 64.300 homes. ²⁶La tribu de Zabuló, composta dels clans descendents dels seus fills Sèred, Elon i Jahleel. ²⁷El total dels censats dels clans de Zabuló era de 60.500 homes. ²⁸Les tribus de Manassès i d’Efraïm, compostes dels clans descendents de Josep. ²⁹La tribu de Manassès era composta dels clans descendents de Maquir, pare de Galaad. ³⁰De Galaad venien els clans descendents dels seus fills Ièzer, Hélec, ³¹Asriel, Xèquem, ³²Xemidà i Héfer. ³³Selofhad, fill d’Héfer, va tenir només filles, que es deien Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. ³⁴El total dels censats dels clans de Manassès era de 52.700 homes. ³⁵La tribu d’Efraïm, composta dels clans descendents dels seus fills Xutèlah, Bèquer i Tàhan. ³⁶El clan descendent de Xutèlah era el del seu fill Eran. ³⁷El total dels censats dels clans d’Efraïm era de 32.500 homes. Els clans d’aquestes dues tribus eren els descendents de Josep. ³⁸La tribu de Benjamí, composta dels clans descendents dels seus fills Bela, Aixbel, Ahiram, ³⁹Xefufam i Hufam. ⁴⁰Els clans descendents de Bela eren els dels seus fills Ard i Naaman. ⁴¹El total dels censats dels clans de Benjamí era de 45.600 homes. ⁴²La tribu de Dan, composta tan sols del clan descendent del seu fill Xuham. ⁴³El total dels censats d’aquest clan era de 64.400 homes. ⁴⁴La tribu d’Aser, composta dels clans descendents dels seus fills Imnà, Ixví i Berià. ⁴⁵Els clans descendents de Berià eren els dels seus fills Hèber i Malquiel. ⁴⁶La filla d’Aser es deia Sèrah. ⁴⁷El total dels censats dels clans d’Aser era de 53.400 homes. ⁴⁸La tribu de Neftalí, composta dels clans descendents dels seus fills Jahseel, Guní, ⁴⁹Jésser i Xil·lem. ⁵⁰El total dels censats dels clans de Neftalí era de 45.400 homes. ⁵¹El nombre total dels israelites censats era de 601.730 homes.

Repartició del país

⁵²El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁵³—Has de repartir l’heretat del país entre aquestes tribus tenint en compte el nombre dels censats. ⁵⁴Cada tribu rebrà un territori proporcionat al nombre de censats. Una tribu nombrosa tindrà un territori més gran que el d’una tribu més petita. ⁵⁵El país serà repartit per sorteig. S’assignarà l’heretat segons els noms dels pares de les tribus. ⁵⁶Es distribuirà per sorteig entre les tribus més grans i les més petites.

Tercer cens dels levites

⁵⁷Els clans dels levites censats eren els de Guerxon, Quehat i Merarí. ⁵⁸Aquests clans comprenien també els de Libní, Hebroní, Mahlí, Muixí i Corahí. Quehat era pare d’Amram. ⁵⁹La muller d’Amram es deia Joquèbed i era filla de Leví i nascuda a Egipte. Amram i Joquèbed van ser els pares d’Aaron, de Moisès i de Maria, la seva germana. ⁶⁰Els fills d’Aaron eren Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. ⁶¹Però Nadab i Abihú van morir quan oferien al Senyor un perfum estrany. ⁶²El total dels levites censats, d’un mes d’edat en amunt, era de 23.000, entre homes i nois. No van ser censats amb els altres israelites, perquè no havien d’heretar, a diferència d’ells, cap territori. ⁶³Aquest va ser el resultat del cens dels israelites que van fer Moisès i el sacerdot Eleazar a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. ⁶⁴Entre aquests israelites no hi havia cap home dels qui havien estat censats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van fer el cens en el desert del Sinaí. ⁶⁵El Senyor els havia dit que moririen al desert, i així va ser. No en va quedar ni un, fora de Caleb, fill de Jefunnè, i de Josuè, fill de Nun.

Normes sobre les heretats

¹Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà eren filles de Selofhad, membre d’un clan de Manassès, descendent de Josep per Manassès, Maquir, Galaad i Héfer. ²Aquestes dones es van presentar a l’entrada de la tenda del trobament per parlar amb Moisès, amb el sacerdot Eleazar, amb els principals i amb tota la comunitat. Els van dir: ³—El nostre pare va morir al desert, però ell no era dels seguidors de Corè que es van rebel·lar contra el Senyor. Ell va morir per la seva culpa i sense tenir fills. ⁴Però no és just que el nom del nostre pare desaparegui del seu clan pel fet de no haver tingut cap fill. Dona’ns una propietat entre els germans del nostre pare. ⁵Moisès va presentar el cas al Senyor, ⁶i ell li respongué: ⁷—Les filles de Selofhad tenen raó: dona’ls en herència una part de territori entre els germans del seu pare, i que passi a elles l’heretat del seu pare. ⁸Després digues als israelites: «Si un home mor sense deixar cap fill, passeu l’heretat a la seva filla. ⁹Si no té cap filla, doneu-la als seus germans. ¹⁰Si no té germans, doneu-la als germans del seu pare. ¹¹En cas que el seu pare no tingui germans, passeu la seva heretat al parent més pròxim de dins el clan, i que en prengui possessió.» Aquesta va ser la legislació decretada per als israelites, tal com el Senyor va ordenar a Moisès.

Josuè, successor de Moisès

¹²El Senyor va dir a Moisès: —Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites. ¹³Després de contemplar-lo, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus, com ja s’hi ha reunit el teu germà Aaron. ¹⁴Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l’aigua. »Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin. ¹⁵Llavors Moisès va parlar al Senyor. Li digué: ¹⁶—Que el Senyor, el Déu que dona l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat, ¹⁷un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor. ¹⁸El Senyor va respondre a Moisès: —Pren Josuè, fill de Nun, home d’esperit, i imposa-li les mans. ¹⁹Després presenta’l al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat i, davant de tots, estableix-lo en el seu càrrec. ²⁰Dona-li una part de la teva autoritat, perquè tota la comunitat dels israelites l’obeeixi. ²¹Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes. ²²Moisès va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Va presentar Josuè al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat, ²³li va imposar les mans i l’establí en el seu càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.

Ofrenes diàries

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Dona als israelites aquestes prescripcions: “Mireu de presentar-me al seu temps les ofrenes que em pertoquen, els meus aliments consumits pel foc, d’olor agradable.” ³»Digues-los també: “Aquesta és l’ofrena que em presentareu cada dia: dos anyells d’un any sense cap defecte, com a holocaust perpetu. ⁴Un dels anyells l’oferireu al matí i l’altre al capvespre, ⁵acompanyats d’una ofrena de tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d’oli verge. ⁶Aquest és l’holocaust perpetu que ja s’oferia a la muntanya del Sinaí, en ofrena consumida pel foc, ofrena d’olor agradable al Senyor. ⁷A l’ofrena del primer anyell hi afegireu una libació d’un litre de vi fort, que serà vessat al santuari en honor del Senyor. ⁸»L’altre anyell l’oferireu al capvespre, amb una ofrena de farina i de vi igual que la del matí. És una ofrena consumida pel foc, ofrena d’olor agradable al Senyor.

Ofrenes dels dissabtes

⁹»Els dissabtes oferiu dos anyells d’un any sense cap defecte, acompanyats d’una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb oli i d’una libació de vi. ¹⁰Aquest holocaust l’oferireu cada dissabte, a més de l’holocaust perpetu i la libació de vi corresponent.

Ofrenes del primer dia del mes

¹¹»El primer dia de cada mes oferiu en holocaust al Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte. ¹²Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó ¹³i de tres quilos per cada anyell. És un holocaust d’olor agradable al Senyor, consumit en honor d’ell. ¹⁴La libació de vi serà de dos litres per cada vedell, d’un litre i mig pel moltó i d’un litre per cada anyell. Aquest és l’holocaust que cada primer dia de mes oferireu durant tots els mesos de l’any. ¹⁵A més de l’holocaust perpetu i de la libació de vi corresponent, oferireu al Senyor un boc en sacrifici pel pecat.

Ofrenes de la festa de Pasqua i dels Àzims

¹⁶»El dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor, ¹⁷i el dia quinze del mateix mes començarà la festa de set dies, durant els quals menjareu el pa sense llevat. ¹⁸El primer dia de la festa hi haurà un aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. ¹⁹Oferiu com a sacrifici cremat en holocaust en honor del Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte. ²⁰Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó ²¹i de tres quilos per cada anyell. ²²A més, oferiu un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d’expiació a favor vostre. ²³Totes aquestes ofrenes les presentareu a més de l’holocaust de cada matí, que és l’holocaust perpetu. ²⁴Així ho fareu cada un dels set dies; les presentareu com a ofrenes consumides pel foc, d’olor agradable al Senyor, a més de l’holocaust perpetu i de la libació de vi corresponent. ²⁵El setè dia us reunireu en aplec sagrat, i aquest dia no fareu cap mena de treball.

Ofrenes de la festa de Pentecosta o de les Setmanes

²⁶»El dia de la festa de les primícies del camp, quan presentareu al Senyor l’ofrena de la nova collita, és a dir, la festa de Pentecosta, us reunireu en aplec sagrat, i no fareu cap mena de treball. ²⁷Oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d’un any. ²⁸Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó ²⁹i de tres quilos per cada anyell. ³⁰A més, oferiu un boc en sacrifici d’expiació a favor vostre. ³¹Presentareu totes aquestes ofrenes, a més de l’holocaust perpetu, amb l’ofrena corresponent de farina. Oferiu sempre animals sense cap defecte amb la libació de vi corresponent.

Ofrenes del dia primer del mes setè

¹»El dia primer del mes setè, us reunireu en aplec sagrat i no fareu cap mena de treball; és un dia festiu anunciat a toc de corn. ²Aquell dia, oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte. ³Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos pel vedell, de sis quilos pel moltó ⁴i de tres quilos per cada anyell. ⁵Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d’expiació a favor vostre. ⁶Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més de l’holocaust perpetu i de l’holocaust del primer dia del mes, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents. Són ofrenes consumides pel foc, d’olor agradable al Senyor.

Ofrenes del dia de l’Expiació

⁷»El dia deu d’aquest mes setè, us reunireu en aplec sagrat, dejunareu i no fareu cap mena de treball. ⁸Oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte. ⁹Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos pel vedell, de sis quilos pel moltó ¹⁰i de tres quilos per cada anyell. ¹¹Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d’expiació a favor vostre. Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més del sacrifici pel pecat que s’ofereix el dia de l’Expiació, i de l’holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents.

Ofrenes de la festa dels Tabernacles

¹²»El dia quinze del mes setè, us reunireu en aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. Durant set dies celebrareu la festa dels Tabernacles en honor del Senyor. ¹³»El primer dia oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor tretze vedells ja fets, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense cap defecte. ¹⁴Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada un dels tretze vedells, de sis quilos per cada un dels dos moltons ¹⁵i de tres quilos per cada un dels catorze anyells. ¹⁶Oferiu també un boc com a sacrifici pel pecat. Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més de l’holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents. ³⁵»El vuitè dia us reunireu en l’aplec sagrat de cloenda, i no fareu cap mena de treball. ³⁶Oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte, ³⁷amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents, tal com se sol fer. ³⁸Oferiu també un boc com a sacrifici pel pecat. Oferiu tots aquests sacrificis a més de l’holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents. ³⁹»Aquests són els sacrificis que heu d’oferir al Senyor en les vostres festes, a part dels vostres sacrificis en compliment d’un vot, dels sacrificis voluntaris, dels holocaustos, de les ofrenes de farina, de les libacions de vi i dels sacrificis de comunió.”

¹Moisès va comunicar als israelites totes les ordres que el Senyor li havia donat.

Prescripcions sobre els vots de les dones

²Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena: ³»Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès. ⁴»Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu pare hagi fet un vot al Senyor o s’hagi compromès a complir alguna cosa, ⁵si el seu pare, quan se n’assabenta, no li diu res, el vot o el compromís és vàlid. ⁶Ara bé, si el pare el desaprova el mateix dia que se n’assabenta, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l’hi tindrà en compte, perquè el pare l’ha desaprovat. ⁷»En el cas que una dona, a la lleugera, hagi fet un vot o s’hagi compromès a complir alguna cosa, però després es casa, ⁸si el mateix dia que se n’assabenta el seu marit no li diu res, el seu vot o el seu compromís és vàlid. ⁹Però si el seu marit, el mateix dia que se n’assabenta, el desaprova, anul·la aquell vot o aquell compromís que ella havia pres sense pensar-s’hi; i el Senyor no l’hi tindrà en compte. ¹⁰»El vot fet per una viuda o per una repudiada i tot allò a què s’hagi compromès, és vàlid. ¹¹»Però en el cas que una dona hagi fet un vot o s’hagi compromès amb jurament a complir alguna cosa mentre encara era a casa del seu marit, ¹²si ell se n’havia assabentat i no li havia dit res, el seu vot o el seu compromís és vàlid. ¹³Però si el seu marit, el mateix dia que se n’assabenta, l’anul·la, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l’hi tindrà en compte, perquè el seu marit el va anul·lar. ¹⁴»El marit pot ratificar o anul·lar tot vot o compromís de complir una penitència que hagi fet la seva muller. ¹⁵Però si el marit no li diu res fins l’endemà, ratifica tots els vots o compromisos contrets per ella, perquè no li va dir res el dia que se’n va assabentar. ¹⁶En canvi, si més tard pretén d’anul·lar-los, ell es carregarà amb el pes de la culpa derivada del fet que la seva dona no hagi complert els seus vots o compromisos. ¹⁷Aquestes són les prescripcions que el Senyor va donar a Moisès referents a la validesa dels vots pronunciats per una dona casada o per una filla mentre aquesta encara és jove i depèn del seu pare.

Repartició de la terra promesa

Guerra contra Madian

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Venja els israelites del mal que els han fet els madianites. Després d’això, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus pares. ³Llavors Moisès va dir al poble: —Escolliu homes d’entre vosaltres i armeu-los per sortir en campanya contra Madian i executar contra ells la venjança que el Senyor ha decidit. ⁴Cada tribu ha d’enviar mil homes a l’expedició. ⁵Entre les unitats d’Israel van mobilitzar mil homes de cada tribu, en total dotze mil homes armats per a sortir en campanya. ⁶Moisès en va enviar a l’expedició mil de cada tribu, i també envià amb ells Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, que portava els objectes sagrats i les trompetes per a donar el senyal d’entrar en combat. ⁷Van fer la campanya contra Madian, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, i van matar tots els homes. ⁸Mataren igualment els cinc reis de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, i també Balaam, fill de Beor. ⁹Els israelites es van endur captives les dones de Madian i les criatures, s’apoderaren de tots els animals de càrrega, de tots els ramats i de tots els objectes de valor, ¹⁰i calaren foc a totes les poblacions i campaments madianites. ¹¹Acabat es van endur el botí i totes les persones i els animals que havien capturat, ¹²i van portar-ho a Moisès, al sacerdot Eleazar i a la comunitat dels israelites que estaven acampats a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Portaven els captius amb tot el botí. ¹³Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els principals de la comunitat van sortir a rebre’ls fora del campament. ¹⁴Però Moisès s’indignà contra els homes designats per a comandar les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de l’expedició. ¹⁵Els va dir: —Però com és que no heu matat les dones? ¹⁶Penseu que van ser elles les qui, aconsellades per Balaam, van arrossegar els israelites a ser infidels al Senyor en el cas de Peor; per això es va abatre una epidèmia sobre la comunitat del Senyor. ¹⁷Per tant, mateu tots els nois i totes les dones que han estat casades. ¹⁸Deixeu tan sols amb vida les noies solteres, i que siguin per a vosaltres. ¹⁹I ara acampeu set dies fora del campament. Tots els qui hagin mort algú o hagin tocat un cadàver s’hauran de purificar el tercer dia i el setè. Això mateix hauran de fer les vostres captives. ²⁰Purifiqueu també la roba i tots els objectes de pell, els teixits de pèl de cabra i els objectes de fusta. ²¹Després el sacerdot Eleazar digué als homes de la tropa que havien anat a combatre: —Aquesta és la llei ritual que el Senyor ha donat a Moisès: ²²Els objectes d’or, de plata, de bronze, de ferro, d’estany i de plom, ²³és a dir, tot allò que pot resistir el foc, passeu-ho pel foc i purifiqueu-ho; després passeu-ho per l’aigua de la purificació. I tot allò que es cremaria, passeu-ho tan sols per l’aigua de la purificació. ²⁴El setè dia renteu-vos la roba i sereu ritualment purs. Així podreu entrar al campament.

Repartició del botí

²⁵El Senyor va dir a Moisès: ²⁶—Tu, el sacerdot Eleazar i els caps de llinatge de la comunitat, feu el recompte de les persones i dels animals capturats. ²⁷Reparteix el botí a mitges entre els combatents, els qui han sortit en campanya, i la resta de la comunitat. ²⁸De la part assignada als combatents, reserva’n com a tribut per al Senyor un per cada cinc-cents, tant de les persones com dels ases i dels ramats de vaques, ovelles i cabres. ²⁹Això, dona-ho al sacerdot Eleazar com a part reservada al Senyor. ³⁰De l’altra meitat assignada a la resta dels israelites, separa’n un per cada cinquanta, tant de les persones, com dels ases, dels ramats de vaques, ovelles i cabres, i de tot el bestiar. Això, dona-ho als levites que estan al servei del tabernacle del Senyor. ³¹Moisès i el sacerdot Eleazar van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès. ³²El total del botí, a part del saqueig que els combatents havien fet pel seu compte, era de 675.000 caps dels ramats d’ovelles i cabres, ³³72.000 caps dels ramats de vaques ³⁴i 61.000 ases; ³⁵les persones, és a dir, les dones que no havien estat casades, eren 32.000. ³⁶La meitat assignada als qui havien sortit en campanya pujava a 337.000 caps dels ramats d’ovelles i cabres, ³⁷dels quals van reservar-ne 675 com a tribut per al Senyor; ³⁸36.000 caps dels ramats de vaques, dels quals van reservar-ne 72 com a tribut per al Senyor; ³⁹30.500 ases, dels quals van reservar-ne 61 com a tribut per al Senyor; ⁴⁰16.000 persones, de les quals van reservar-ne 32 com a tribut per al Senyor. ⁴¹Moisès va donar al sacerdot Eleazar la part reservada com a tribut per al Senyor, tal com el Senyor havia ordenat. ⁴²L’altra meitat, que Moisès havia retingut als combatents, assignada a la resta dels israelites, ⁴³destinada a la comunitat, era de 337.500 caps dels ramats d’ovelles i cabres, ⁴⁴36.000 caps dels ramats de vaques, ⁴⁵30.500 ases ⁴⁶i 16.000 persones. ⁴⁷D’aquesta part assignada als israelites, Moisès en va separar un per cada cinquanta, tant de les persones com del bestiar, i va donar-ho als levites, que estan al servei del tabernacle del Senyor, tal com el Senyor havia ordenat.

Ofrena voluntària dels combatents

⁴⁸Acabat, els homes designats per a comandar les unitats de l’exèrcit, els caps de mil i de cent combatents, es van presentar a Moisès ⁴⁹i li digueren: —Els teus servents han fet el recompte dels combatents que estaven a les nostres ordres, i no en manca ni un. ⁵⁰Nosaltres, doncs, volem portar com a ofrena al Senyor els objectes d’or que cada un ha trobat: braçalets, cadenetes, anells, arracades i collarets; serà davant el Senyor una expiació per les nostres vides. ⁵¹Moisès i el sacerdot Eleazar reberen l’or que els van portar, tot en peces treballades. ⁵²El pes total de l’or reservat per al Senyor, i ofert pels caps de mil i de cent homes, fou de cent setanta quilos. ⁵³Cada combatent, en efecte, havia saquejat pel seu compte. ⁵⁴L’or que Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre dels caps de cent i de mil homes, el portaren a la tenda del trobament perquè el Senyor tingués sempre presents els israelites.

Repartició de la Transjordània

¹Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad eren excel·lents per al bestiar, ²anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los: ³—Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, ⁴que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d’Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt. ⁵Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà. ⁶Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn: —¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí? ⁷Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dona? ⁸Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. ⁹Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava. ¹⁰Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: ¹¹“Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment. ¹²Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.” ¹³El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els feu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor. ¹⁴I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel. ¹⁵Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble. ¹⁶Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li: —Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. ¹⁷Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país. ¹⁸No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat. ¹⁹Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l’altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l’est del Jordà. ²⁰Moisès els va respondre: —Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, ²¹si passeu armats el Jordà davant el Senyor, fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant, ²²i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor. ²³Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat. ²⁴Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada. ²⁵Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès: —Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre. ²⁶Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad. ²⁷Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre. ²⁸Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites. ²⁹Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. ³⁰Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan. ³¹Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès: —Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. ³²Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon. ³³Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori. ³⁴Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, ³⁵Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, ³⁶Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats. ³⁷Els de la tribu de Rubèn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim, ³⁸Nebó, Baal-Meon i Sibmà, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruït. ³⁹Els descendents de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, se n’apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven. ⁴⁰Llavors Moisès va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s’hi van establir. ⁴¹Els descendents de Jaïr, un altre descendent de Manassès, van anar als poblets dels amorreus i se n’apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr. ⁴²També Nóbah s’apoderà de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah.

Itinerari d’Israel des d’Egipte fins al Jordà

¹Etapes del camí que van fer els israelites des que sortiren d’Egipte formats com un exèrcit, sota el guiatge de Moisès i d’Aaron. ²Moisès va consignar per escrit els punts de partença de cada etapa quan, per ordre del Senyor, es posaven en camí. Aquests són els llocs de partença: ³Els israelites van emprendre la marxa de Ramsès el dia quinze del primer mes de l’any. L’endemà de Pasqua van sortir protegits per la mà del Senyor, a la vista de tot Egipte, ⁴mentre els egipcis sepultaven tots els seus primogènits que el Senyor havia fet morir. Així el Senyor va fer també justícia contra els déus d’Egipte. ⁵Els israelites, doncs, van partir de Ramsès i acamparen a Sucot. ⁶Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. ⁷Van partir d’Etam i giraren cap a Piahirot, situat enfront de Baal-Sefon, i van acampar davant de Migdol. ⁸Van partir de Piahirot, passant pel mig del mar en direcció al desert, i després de caminar durant tres dies pel desert d’Etam van acampar a Marà. ⁹Van partir de Marà i arribaren a Elim, on hi havia dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar-hi. ¹⁰Van partir d’Elim i acamparen al litoral del Mar Roig. ¹¹Van partir del Mar Roig i acamparen al desert de Sín. ¹²Del desert de Sín anaren a acampar a Dofcà, ¹³de Dofcà a Aluix, ¹⁴i d’Aluix a Refidim, on el poble no trobà aigua per a beure. ¹⁵Van partir de Refidim i acamparen al desert del Sinaí. ¹⁶Del desert del Sinaí anaren a acampar a Quibrot-Ataavà, ¹⁷de Quibrot-Ataavà a Hasserot, ¹⁸d’Hasserot a Ritmà, ¹⁹de Ritmà a Rimmon-Peres, ²⁰de Rimmon-Peres a Libnà, ²¹de Libnà a Rissà, ²²de Rissà a Quehelata, ²³de Quehelata a la muntanya de Xèfer, ²⁴de la muntanya de Xèfer a Haradà, ²⁵d’Haradà a Maquehelot, ²⁶de Maquehelot a Tàhat, ²⁷de Tàhat a Tèrah, ²⁸de Tèrah a Mitcà, ²⁹de Mitcà a Haixmonà, ³⁰d’Haixmonà a Mosserot, ³¹de Mosserot a Bené-Jaacan, ³²de Bené-Jaacan a Horaguidgad, ³³d’Horaguidgad a Jotbata, ³⁴de Jotbata a Abronà, ³⁵d’Abronà a Ession-Guèber, ³⁶d’Ession-Guèber al desert de Sin, és a dir, a Cadeix, ³⁷i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d’Edom. ³⁸Per ordre del Senyor, el sacerdot Aaron va pujar al mont Or, i allà va morir. Era el dia primer del mes cinquè, quaranta anys després que els israelites haguessin sortit d’Egipte. ³⁹Quan Aaron va morir al mont Or, tenia cent vint-i-tres anys. ⁴⁰Allà el rei cananeu d’Arad que habitava al Nègueb, en el país de Canaan, es va assabentar que s’acostaven els israelites. ⁴¹Van partir del mont Or i anaren a acampar a Salmonà, ⁴²de Salmonà a Punon, ⁴³de Punon a Obot, ⁴⁴d’Obot a Iïm d’Abarim, a la frontera de Moab, ⁴⁵d’Iïm d’Abarim a Dibon-Gad, ⁴⁶de Dibon-Gad a Almon-Diblataima, ⁴⁷d’Almon-Diblataima a la serra d’Abarim, enfront del mont Nebó, ⁴⁸de la serra d’Abarim a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. ⁴⁹El seu campament a la riba del Jordà s’estenia des de Betaieiximot fins a Abel-Aixitim, a les planes de Moab.

Repartició del país de Canaan

⁵⁰A les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó, el Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ⁵¹—Comunica això als israelites: “Quan passeu el Jordà per entrar al país de Canaan, ⁵²expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats. ⁵³Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l’he donat. ⁵⁴Us l’heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l’heretat de les vostres tribus. ⁵⁵Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar. ⁵⁶Llavors jo us tractaré a vosaltres com havia decidit de tractar-los a ells.”

Fronteres de Canaan

¹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ²—Dona aquestes instruccions als israelites: »Ara entrareu al país de Canaan. Aquest és el territori que us toca en heretat, i aquestes són les seves fronteres: ³»La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d’Edom. A l’est, la frontera meridional començarà a l’extrem del Mar Mort. ⁴Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d’Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon. ⁵Des d’aquí seguirà fins a arribar al torrent d’Egipte, i s’acabarà al mar Mediterrani. ⁶»La frontera occidental serà el mar Mediterrani amb el seu litoral. ⁷»La vostra frontera septentrional anirà des del mar Mediterrani fins a Orahar; ⁸des d’allà la fareu passar per Lebó-Hamat fins a arribar a Sedad; ⁹després seguirà per Zifron i s’acabarà a Hassar-Enan. ¹⁰»La frontera oriental, la traçareu des d’Hassar-Enan fins a Xefam; ¹¹des d’allà anirà baixant cap a Arbelà, a l’est d’Ain, fins al vessant oriental del mar de Genesaret; ¹²seguirà el curs del riu Jordà i s’acabarà al Mar Mort. »Aquest serà el vostre país i les fronteres que l’envolten.

Noves instruccions per a la repartició del país

¹³Moisès va transmetre aquestes instruccions als israelites. Els digué: —Aquest és el territori que el Senyor ha ordenat que repartiu per sorteig entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès. ¹⁴Perquè els clans descendents de les tribus de Rubèn i de Gad i els de l’altra meitat de la tribu de Manassès ja han rebut la seva heretat. ¹⁵La possessió d’aquestes dues tribus i la meitat de la tribu de Manassès es troba enfront de Jericó, a llevant, a la riba oriental del Jordà.

Llista dels encarregats de la repartició

¹⁶El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹⁷—El sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, són els homes que us repartiran la terra. ¹⁸Per a ajudar-los en aquesta tasca, escolliu un cap de cada tribu. ¹⁹Aquests són els seus noms: »Per la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè. ²⁰Per la de Simeó, Xemuel, fill d’Ammihud. ²¹Per la de Benjamí, Elidad, fill de Quislon. ²²Per la de Dan, Buquí, fill de Joglí. ²³Per la de Manassès, fill de Josep, Hanniel, fill d’Efod. ²⁴Per la d’Efraïm, fill de Josep, Quemuel, fill de Xiftan. ²⁵Per la de Zabuló, Elissafan, fill de Parnac. ²⁶Per la d’Issacar, Paltiel, fill d’Azan. ²⁷Per la d’Aser, Ahihud, fill de Xelomí. ²⁸Per la de Neftalí, Pedahel, fill d’Ammihud. ²⁹Aquests són els homes a qui el Senyor va manar que repartissin la terra de Canaan entre els israelites.

Ciutats levítiques

¹El Senyor va parlar encara a Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Li digué: ²—Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. ³Així els levites tindran poblacions on podran viure i disposaran de pasturatges per al bestiar, els ramats i els altres animals que tinguin. ⁴Els pasturatges que donareu als levites s’estendran des de la part exterior dels murs de la ciutat fins a una distància de cinc-cents metres tot al voltant. ⁵Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l’est, al sud, a l’oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats. ⁶»Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats. ⁷En total, donareu als levites quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. ⁸Preneu-les de l’heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l’heretat que hagi rebut.

Les ciutats de refugi

⁹El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: ¹⁰—Comunica això als israelites: “Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan, ¹¹escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament. ¹²Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat. ¹³Designeu sis ciutats de refugi: ¹⁴tres a l’est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi. ¹⁵Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s’hi podrà refugiar. ¹⁶»Però si l’ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. ¹⁷»Si l’ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. ¹⁸»Si l’ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. ¹⁹El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà. ²⁰»Si l’ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d’amagat, ²¹o si, per enemistat, l’ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà. ²²»Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció, ²³o bé que, sense veure’l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l’hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal. ²⁴La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies. ²⁵Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s’havia acollit, i ell s’hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l’oli sant. ²⁶»Però si aquell home s’arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi ²⁷i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort, ²⁸perquè l’homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat. ²⁹»Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu. ³⁰»Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d’un testimoni. La declaració d’un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort. ³¹No accepteu cap indemnització per salvar la vida d’un homicida culpable d’assassinat. Aquest home ha de morir. ³²Tampoc no heu d’acceptar cap indemnització del qui s’ha acollit en una ciutat de refugi, perquè pugui tornar a viure a la seva terra abans que mori el gran sacerdot. ³³No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. ³⁴No heu de consentir res que faci impur el país on habitareu i enmig del qual jo residiré. Perquè jo, el Senyor, resideixo entre els israelites.”

El casament de les hereves

¹Els caps de llinatges del clan de Galaad, descendent de Maquir, fill de Manassès, un dels clans descendents de Josep, anaren a trobar Moisès i els principals del poble, els caps dels llinatges israelites, ²i van exposar el seu cas: —Moisès, senyor nostre, quan el Senyor et va ordenar que repartissis per sorteig el país entre els israelites, també ordenà al nostre senyor que donés l’heretat de Selofhad, membre del nostre clan, a les seves filles. ³Per tant, si elles es casen amb homes d’una altra tribu israelita, la seva heretat serà sostreta a la nostra tribu i, en canvi, augmentarà l’heretat de la tribu on elles entraran. ⁴Llavors, quan arribi l’any del jubileu dels israelites, la seva heretat serà sostreta de l’heretat dels nostres pares i passarà a ser patrimoni de la nova tribu on elles hauran entrat. ⁵Moisès, doncs, en nom del Senyor, va comunicar això als israelites: —Els homes d’aquesta tribu de Josep tenen raó. ⁶El Senyor, per tant, ordena això a les filles de Selofhad: “Caseu-vos amb qui us plagui, sempre que sigui un home d’un clan de la vostra mateixa tribu.” ⁷Així les heretats d’Israel no passaran d’una tribu a l’altra; cada israelita restarà lligat a l’heretat de la tribu paterna. ⁸Per tant, si una dona, de la tribu que sigui, és hereva del seu pare, ha de casar-se amb un home d’un clan de la seva tribu paterna. Així cada israelita conservarà l’heretat dels seus pares ⁹i aquesta no passarà d’una tribu a una altra. Cada israelita ha d’estar lligat a l’heretat de la seva pròpia tribu. ¹⁰Les filles de Selofhad van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès. ¹¹Mahlà, Tirsà, Hoglà, Milcà i Noà van casar-se amb fills d’un seu oncle, ¹²homes que pertanyien a famílies dels descendents de Manassès, fill de Josep. Així la seva heretat quedà dins la tribu del clan del seu pare. ¹³Aquests són els manaments i les prescripcions que el Senyor va donar als israelites per mitjà de Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.