Primera part: visions (1-8)
Crida a la conversió
1El mes vuitè de l’any segon del regnat de Darius, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó. Li digué: 2—Jo, el Senyor, em vaig irritar molt contra els vostres pares. 3Ara, però, digues als israelites: “Això us fa saber el Senyor de l’univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 4No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l’univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor. 5Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre, 6però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres.”
Primera visió: els cavalls
7L’any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó. 8De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs. 9Jo vaig preguntar: —Qui són aquests, senyor meu? L’àngel que parlava amb mi em va respondre: —Ara t’ho faré saber. 10I el cavaller que estava entre les murtres va dir: —Són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra. 11Aleshores aquests van informar l’àngel del Senyor que s’estava entre les murtres: —Hem recorregut la terra, i a tot arreu hi ha pau i tranquil·litat. 12L’àngel del Senyor va exclamar: —Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió? 13El Senyor va respondre a l’àngel amb paraules consoladores i reconfortants.
El Senyor tornarà a Jerusalem
14L’àngel que parlava amb mi em va ordenar que proclamés aquest missatge del Senyor de l’univers: «M’estimo Jerusalem amb gelosia, Sió amb un amor ardent. 15Però és gran la meva indignació contra les nacions que viuen confiades: quan em veieren indignat contra el meu poble se’n van aprofitar per a fer-li mal. 16Per això jo, el Senyor, declaro que em tornaré a compadir de Jerusalem; el meu temple serà reedificat i la ciutat serà reconstruïda. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.» 17L’àngel em va cridar perquè proclamés encara: «Això anuncia el Senyor de l’univers: Les meves ciutats tornaran a estar plenes de béns, em tornaré a compadir de Sió, continuaré estimant Jerusalem.»
Segona visió: les banyes i els forjadors
1En una altra visió vaig veure quatre banyes. 2Vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —Què són aquestes banyes? Ell em respongué: —Són les nacions poderoses que van dispersar els habitants de Judà, d’Israel i de Jerusalem. 3Després el Senyor em va fer veure quatre forjadors. 4Li vaig preguntar: —Què venen a fer aquests? Ell em respongué: —Aquelles banyes van dispersar Judà fins al punt que ningú no pogué resistir. Però ara venen aquests forjadors per fer-les tremolar, per abatre les nacions que havien envestit els de Judà i els havien dispersat.
Tercera visió: la corda d’amidar
5En una altra visió vaig veure un home que tenia a la mà una corda d’amidar. 6Li vaig preguntar: —On vas? Ell em respongué: —Vaig a amidar Jerusalem. Vull saber-ne l’amplada i la llargada. 7En aquell moment sortia l’àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo. 8El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran! 9Diu el Senyor: Jo mateix seré una muralla de foc entorn de la ciutat, i la meva glòria hi residirà.”
Crida als exiliats
10«Fugiu, fugiu del país del nord! Us ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig dispersar als quatre vents, 11però ara, fills de Sió que residiu a Babilònia, escapeu-vos-en!» 12Això us anuncia el Senyor de l’univers, ara que la seva glòria m’envia a les nacions que us han espoliat: «Els qui us toquen a vosaltres em toquen la nineta dels ulls. 13Jo aixecaré la mà contra ells i seran el botí dels seus propis esclaus.» Quan això es complirà, reconeixereu que m’ha enviat el Senyor de l’univers. 14«Alegra’t, crida de goig, ciutat de Sió, que vinc a viure enmig teu. T’ho dic jo, el Senyor. 15Aquell dia, moltes nacions s’uniran a mi, el Senyor, i formaran part del meu poble. Però jo continuaré residint enmig teu.» Quan això es complirà, reconeixeràs que m’ha enviat a tu el Senyor de l’univers. 16El Senyor prendrà possessió de Judà, la seva propietat, a la Terra Santa, i continuarà estimant Jerusalem. 17Que tothom calli davant el Senyor, que s’aixeca per sortir del lloc sant on resideix.
Quarta visió: el gran sacerdot Jeixua
1El Senyor em va mostrar el gran sacerdot Jeixua, dret davant l’àngel del Senyor. L’Acusador estava a la seva dreta per acusar-lo, 2però el Senyor li va dir: —Acusador, el Senyor et fa callar; et fa callar ell, que estima Jerusalem. ¿No veus que aquest és un tió arrencat del foc? 3Jeixua, que estava dret davant l’àngel, portava el vestit brut. 4L’àngel va manar als seus assistents que l’hi traguessin i va dir a Jeixua: —Mira, et trec del damunt les culpes i et poso un vestit de festa. 5Va manar també que li posessin al cap una diadema neta. Li van posar la diadema i el vestit, davant l’àngel del Senyor. 6Llavors l’àngel va declarar solemnement a Jeixua: 7—Això t’anuncia el Senyor de l’univers: »“Si segueixes els meus camins i compleixes els meus manaments seràs el cap del meu temple, vetllaràs pels meus atris i et tindré per assistent. 8Escolta, doncs, Jeixua, gran sacerdot; escolteu també vosaltres, els qui l’envolteu, que seieu davant d’ell i sou un signe per al futur. Jo envio Germen, el meu servent. 9Poso aquesta pedra davant de Jeixua, una sola pedra amb set ulls; hi gravaré una inscripció. En un sol dia esborraré la culpa d’aquest país. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 10Aquell dia us convidareu els uns als altres sota la parra i sota la figuera. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”
Cinquena visió: el canelobre i les dues oliveres
1L’àngel que parlava amb mi em va tornar a despertar com desperten un home quan dorm. 2Em va preguntar: —Què veus? Li vaig respondre: —Veig un canelobre tot d’or i, a dalt, un recipient per a l’oli. El canelobre té set gresols i set brocs que alimenten cada un dels gresols. 3Als costats del canelobre hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra. 4Llavors vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —Què vol dir això, senyor meu? 5Ell em va respondre: —No ho entens? Li vaig replicar: —No, senyor meu. 6Aleshores l’àngel em va dir: —El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: “No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 7Què és aquest munt de runes per a Zorobabel? Ell el converteix en una esplanada, retroba la primera pedra del santuari i tots aclamen: Visca, visca! La pedra!” 8El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 9—Les mans de Zorobabel han posat els fonaments del santuari i les seves mans acabaran de construir-lo. Quan això es complirà, reconeixereu que el Senyor de l’univers m’ha enviat a vosaltres. 10Els qui es reien dels inicis insignificants, ara s’alegren de veure la pedra de plom, la primera pedra, en mans de Zorobabel: en ella hi ha els set ulls del Senyor que inspeccionen el país. 11Després vaig preguntar a l’àngel: —Què volen dir les dues oliveres que hi ha a la dreta i a l’esquerra del canelobre? 12Li vaig preguntar també: —Què signifiquen les dues branques d’olivera que hi ha al costat de les dues canelles d’or que deixen rajar l’oli daurat? 13L’àngel em va respondre: —No ho entens? Li vaig replicar: —No, senyor meu. 14Aleshores ell em va dir: —Són els dos ungits que estan al servei del sobirà de tota la terra.
Sisena visió: el rotlle que vola
1En una altra visió vaig veure un rotlle obert que volava. 2L’àngel em preguntà: —Què veus? Li vaig respondre: —Veig un rotlle obert que vola. Fa quaranta pams de llargada i vint d’amplada. 3Ell em va dir: —És el document de la maledicció que caurà sobre tot el país. En una cara del rotlle hi ha escrit això: “Tots els lladres seran expulsats”, i a l’altra cara: “Tots els qui juren en fals seran expulsats.” 4Jo mateix he llançat aquesta maledicció. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. La maledicció entrarà a casa del lladre i a casa del qui jura en fals valent-se del meu nom, i s’hi quedarà fins que n’hagi destruït la fusta i la pedra.
Setena visió: la dona dins el cossi
5L’àngel que parlava amb mi vingué a dir-me: —Aixeca els ulls i mira què apareix. 6Jo vaig preguntar-li: —Què és això? Ell em va dir: —És un cossi. Està ple d’allò que fascina tothom. 7Llavors es va aixecar la tapa de plom del cossi i vaig veure-hi una dona a dins. 8L’àngel va dir: —És la maldat. Després va entaforar la dona dins el cossi i el va tancar amb la tapa de plom. 9Vaig alçar els ulls i vaig veure dues dones que volaven portades pel vent; les seves ales eren com les de cigonya i es van endur el cossi cel amunt. 10Jo vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —On se l’emporten? 11Ell em va respondre: —A Babilònia. Allí li construiran un temple i l’entronitzaran sobre el seu pedestal.
Vuitena visió: els quatre carros
1En una altra visió vaig veure quatre carros que sortien d’entre les dues muntanyes de bronze. 2El primer carro duia cavalls rojos; el segon, cavalls negres; 3el tercer, cavalls blancs, i el quart, cavalls clapats i grisos. 4Vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —Qui són aquests, senyor meu? 5L’àngel em va respondre: —Són els quatre vents que surten de la presència del Senyor de tota la terra. 6El carro amb cavalls negres surt cap al nord, els cavalls blancs el segueixen, i els clapats van cap al sud. 7Els cavalls grisos han demanat d’anar a recórrer la terra. El Senyor els ha dit: “Aneu a recórrer la terra.” I ells ho han fet així. 8Aleshores el Senyor em va cridar i va parlar amb mi. Em digué: —Mira, els qui van cap al nord faran reposar el meu esperit sobre els deportats al país del nord.
Coronació dels dos ungits
9El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 10—El dia que hagis de recollir les ofrenes dels repatriats, d’Heldai, Tobià i Jedaià, ves tu mateix a casa de Joixià, fill de Sefanià, on resideixen d’ençà que han tornat de Babilònia. 11Pren la seva plata i el seu or, fes-ne una corona, posa-la al cap del gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, 12i digues-li: »“Això anuncia el Senyor de l’univers: Vet aquí un home que es diu Germen; gràcies a ell, tot germinarà, ell reconstruirà el temple del Senyor. 13Ben cert, reconstruirà el temple del Senyor, es vestirà de majestat i s’asseurà al tron per governar. També el sacerdot seurà en el seu tron, i entre tots dos hi haurà pau i concòrdia. 14La corona estarà al temple del Senyor, com a memorial en honor d’Hélem, de Tobià i de Jedaià i com a memorial de la generositat del fill de Sefanià.” 15Els qui són lluny vindran per reconstruir el temple del Senyor, i llavors reconeixereu que el Senyor de l’univers m’ha enviat a vosaltres. Tot això es complirà si escolteu la veu del Senyor, el vostre Déu.
El dejuni i la justícia
1L’any quart del regnat de Darius, el dia quatre del mes novè, que és el mes de quisleu, el Senyor va comunicar la seva paraula a Zacaries. 2Darius va enviar Betel-Sarèsser, alt oficial del rei, amb els seus homes, per implorar el favor del Senyor 3i per fer aquesta consulta als sacerdots del temple del Senyor de l’univers i als profetes: —¿Hem de continuar plorant i dejunant el mes cinquè, com hem fet durant tants anys? 4Aleshores el Senyor de l’univers em va comunicar la seva resposta: 5—Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots: »“Des de fa setanta anys feu dejunis i lamentacions el mes cinquè i el mes setè, però vosaltres no dejuneu pas per mi. 6I quan feu àpats rituals, mengeu i beveu per al vostre profit.” 7Paraules com aquestes ja les proclamava el Senyor de l’univers per mitjà dels profetes d’altre temps, quan estaven habitades i en pau Jerusalem, les ciutats del seu voltant, el Nègueb i la Xefelà. 8El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué: 9—Això havia demanat el Senyor de l’univers: »“Judiqueu amb justícia, tingueu els uns amb els altres un tracte lleial i compassiu. 10No oprimiu les viudes i els orfes, ni els immigrants ni els pobres. No maquineu el mal els uns contra els altres.” 11Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi. 12Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l’esperit del Senyor de l’univers els enviava per mitjà dels profetes d’altre temps. Aleshores el Senyor de l’univers es va irritar molt i va declarar: 13«Així com jo cridava i ells no m’escoltaven, ara ells criden i jo no els escolto. 14Els vaig dispersar entre pobles que no coneixien. El país va quedar desert al seu darrere, ningú no hi passava ni l’habitava. Van convertir aquella delícia en una desolació.»
Promeses de pau i prosperitat
1El Senyor de l’univers em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2—Això anuncia el Senyor de l’univers: “M’estimo Sió amb un amor ardent, me l’estimo amb una gran passió.” 3»Això anuncia el Senyor: “Tornaré a Sió, residiré a Jerusalem. Li diran ‘Ciutat fidel’, i a la muntanya del Senyor de l’univers, ‘Muntanya santa’.” 4»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Als carrers de Jerusalem hi tornaran a seure homes i dones carregats d’anys, cadascú amb el bastó a la mà. 5Els carrers de la ciutat aniran plens de nens i nenes que hi jugaran.” 6»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Si tot això sembla impossible als supervivents d’aquest poble, no ho és pas per a mi. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.” 7»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Jo salvaré el meu poble. Els faré venir dels països d’orient i d’occident, 8els duré perquè visquin a Jerusalem. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu, fidel i bondadós.” 9»Això us anuncia el Senyor de l’univers: “Tingueu coratge, vosaltres que escolteu aquestes promeses de llavis dels profetes d’ençà que es van posar els fonaments del temple del Senyor de l’univers, que ara es reconstrueix. 10Abans d’aquells dies, el treball dels homes no es pagava i el del bestiar no donava res. Ningú no es podia moure segur pel perill dels enemics: jo havia permès als homes que s’enfrontessin els uns als altres. 11Ara ja no tractaré com abans els supervivents d’aquest poble. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 12Sembraré la pau, les vinyes donaran fruit abundós, i les terres, bones collites; serà generosa la rosada del cel, i jo donaré tots aquests béns als supervivents d’aquest poble. 13A vosaltres, Judà i Israel, que éreu tema de maledicció entre els pobles, jo us salvaré i sereu motiu de benedicció. No tingueu por! Tingueu coratge!” 14»Això us anuncia el Senyor de l’univers: “Quan els vostres pares em van provocar, jo, el Senyor de l’univers, vaig decidir de castigar-los i no me’n vaig desdir. 15Però ara, Jerusalem i Judà, he decidit d’omplir-vos de béns. No tingueu por! 16Així és com heu d’actuar: Digueu-vos la veritat els uns als altres. Que les sentències dels tribunals siguin justes i posin pau. 17No maquineu el mal els uns contra els altres, no consentiu juraments falsos: tot això ho detesto. Ho dic jo, el Senyor.” 18El Senyor de l’univers em va comunicar la seva paraula. Em digué: 19—Això anuncia el Senyor de l’univers: “Des d’ara, per a la gent de Judà, els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè seran festes de goig i d’alegria. Però estimeu sobretot la veritat i la pau.” 20»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Vindran altres pobles i habitants de grans ciutats. 21Els d’una ciutat aniran a una altra i diran: ‘Anem a implorar el favor del Senyor, a suplicar al Senyor de l’univers.’ I els altres respondran: ‘Nosaltres també hi venim.’ 22Grans pobles i nacions vindran a Jerusalem a suplicar al Senyor de l’univers, a implorar el seu favor.” 23»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”
Segona part: Déu, rei universal (9-14)
Anunci contra els pobles veïns d’Israel
1Presagi. Paraula del Senyor que arriba al país d’Hadrac, i a Damasc, lloc on es detura, perquè tothom miri cap al Senyor, com fan totes les tribus d’Israel. 2És també per a Hamat, veïna de Damasc, per a Tir i Sidó, que són tan llestes. 3Tir s’ha envoltat de muralles, ha apilat la plata com la pols i l’or com el fang dels carrers. 4Però el Senyor prendrà la ciutat, enfonsarà dins el mar les seves defenses, i el foc la devorarà. 5Ascaló tindrà por quan ho vegi, Gaza s’estremirà tota sencera, Ecron sentirà que perd el seu puntal. No hi haurà més reis a Gaza, Ascaló quedarà deshabitada, 6i a Asdod s’hi instal·laran bastards. Diu el Senyor: «Jo abatré l’orgull dels filisteus: 7no els deixaré menjar més carn amb sang, els trauré de la boca els aliments abominables; els supervivents em tindran per Déu, seran com els principals de Judà; el que havia passat amb els jebuseus, passarà amb Ecron. 8Acamparé com un guardià per defensar el meu país, el guardaré dels qui el travessen una vegada i una altra; no hi passarà mai més cap opressor, perquè ara vetllo amb els meus propis ulls.»
El rei que porta la pau
9Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem. Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera. 10Destruirà els carros de guerra d’Efraïm i la cavalleria de Jerusalem, trencarà els arcs dels guerrers i anunciarà la pau als pobles; dominarà d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país.
El Senyor salvarà el seu poble
11El Senyor declara: «Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres, jo alliberaré els qui esteu empresonats al fons d’un pou eixut. 12Torneu a Sió, la ciutat fortificada, presoners que viviu d’esperança! Avui mateix us ho prometo: la vostra recompensa serà doble. 13Tensaré Judà com un arc, hi posaré Efraïm com a fletxa; enviaré els teus homes, Sió, a lluitar contra els pobles hel·lènics: ells seran per a mi com l’espasa d’un guerrer.» 14El Senyor s’apareixerà damunt d’ells, i les seves fletxes sortiran com el llamp; el Senyor Déu tocarà la trompeta i arribarà amb les tempestes de migjorn. 15El Senyor de l’univers els farà d’escut. Les pedres de la seva fona devoraran i esclafaran, s’embriagaran i faran brogit com els bevedors de vi, quedaran plenes de sang com les calderetes d’aspersió o com els angles de l’altar dels holocaustos. 16Aquell dia, el Senyor, el seu Déu, salvarà el poble, que és el seu ramat. Resplendiran en el país com les pedres precioses d’una corona. 17Quina bellesa! Quina felicitat! Nois i noies creixeran ferms amb el blat i el vi novell.
Els ídols mentiders
1Demaneu al Senyor les pluges de primavera. Ell, que llança llampecs i congria tempestes, fa créixer per als homes l’herba del camp. 2Però els ídols responen amb oracles mentiders, els endevins veuen falsedats, els somnis que expliquen són il·lusoris, donen falsos consols. Per això els vostres pares anaven esgarriats, abatuts com un ramat sense pastor.
Alliberament i retorn a la pàtria
3«Contra els pastors s’encén la meva ira, passaré comptes amb aquests bocs. Jo, el Senyor de l’univers, em preocuparé del meu ramat, el poble de Judà, i el conduiré al combat com un cavall gloriós. 4D’ell sortirà la Pedra Angular, l’Estaca de la Tenda, l’Arc de Guerra: tots els capitans sortiran d’ell. 5Seran com aquells guerrers ardits que es llancen al combat trepitjant el fang dels carrers; lluitaran perquè jo, el Senyor, soc amb ells, i els cavallers enemics hauran de fugir humiliats. 6Jo enfortiré el poble de Judà, salvaré el poble de Josep. Els faré tornar perquè me n’he apiadat, serà com si mai no els hagués rebutjat. Jo soc el Senyor, el seu Déu, que els responc. 7Els homes d’Efraïm seran uns herois, estaran contents com si haguessin begut vi; els seus fills se n’alegraran quan ho vegin, s’ompliran de goig gràcies al Senyor. 8Els faré un senyal per reunir-los, perquè els he rescatat. Tornaran a ser tants com eren. 9Jo els he escampat entre els pobles, però de lluny estant es recordaran de mi, i tornaran amb els fills que havien fet créixer. 10Els faré tornar d’Egipte i d’Assíria, els reuniré i els portaré a Galaad i al Líban, però ni tan sols allí no tindran prou lloc. 11Jo travessaré la mar perillosa, partiré les ones, i el fons del Nil s’assecarà. L’orgullosa Assíria serà humiliada, Egipte perdrà el seu poder. 12Jo enfortiré el meu poble, i ells caminaran en el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.»
Fi de les grans potències
1Líban, obre les teves portes, que el foc devori els teus cedres. 2Crida de dolor, xiprer: el cedre ha caigut, han destruït l’arbre alterós. Crideu de dolor, roures de Basan: han arrasat el bosc impenetrable. 3Se sent el clam dels pastors, han destruït la seva altivesa. Se sent el rugit dels lleons, han devastat el bosc frondós del Jordà.
El pastor i les ovelles
4El Senyor, el meu Déu, em va dir: —Pastura les ovelles destinades a l’escorxador. 5Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen. 6Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor. 7Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l’escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l’altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar. 8En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi. 9Aleshores vaig dir: —No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres. 10Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns. 11El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d’ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor. 12Jo els vaig dir: —Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa. Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari. 13El Senyor em va dir: —Mira el preu magnífic en què m’han avaluat. Llança-ho al fonedor. Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor. 14Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d’Israel. 15Llavors el Senyor em va dir: —Prepara’t ara a fer de pastor dolent. 16Perquè jo enviaré al país un pastor que no es preocuparà de les ovelles esgarriades; les que es quedin enrere, no les anirà a buscar, ni guarirà les que es trenquin un os. No engreixarà les que estan sanes, sinó que els partirà les peülles i es menjarà la carn de les més grasses. 17Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.
Setge de Jerusalem i victòria de Judà
1Presagi. Paraula del Senyor per a Israel. Això diu el Senyor, ell que ha desplegat el cel, ha assentat els fonaments de la terra i ha posat l’alè de vida dintre l’home: 2«Jo convertiré Jerusalem en una copa embriagadora per a tots els pobles del voltant, i també hi convertiré Judà quan Jerusalem sigui assetjada. 3Aquell dia faré de Jerusalem una pedra feixuga per a tots els pobles: el qui provi d’alçar-la s’hi farà mal. Totes les nacions de la terra s’uniran contra ella. 4Aquell dia faré que es desboquin tots els seus cavalls i que els cavallers embogeixin. Miraré el poble de Judà amb bons ulls, però encegaré tots els cavalls dels altres pobles. 5Llavors els caps de Judà reconeixeran que els habitants de Jerusalem troben la força en el Senyor de l’univers, el seu Déu. 6Aquell dia convertiré els caps de Judà en un braseral que crema enmig del bosc, en una torxa encesa en els sembrats, i devoraran a dreta i esquerra tots els pobles veïns. Mentrestant, Jerusalem continuarà ferma en el seu lloc. 7»El Senyor donarà la victòria primer de tot als campaments de Judà per abaixar aquella arrogància que els descendents de David i els habitants de Jerusalem mantenen envers Judà. 8Després el Senyor protegirà els habitants de Jerusalem; el més feble serà tan fort com David, i la casa de David, tan forta com Déu mateix, com l’àngel del Senyor que els guia.»
Dol a Jerusalem
9Això diu el Senyor: «Aquell dia em posaré a destruir tots els pobles que han vingut a atacar Jerusalem. 10Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. 11Aquell dia la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la que es fa per Adad-Rimmon a la vall de Meguidó. 12Tot el país farà dol, cada clan a part dels altres: en el clan de David, els homes a part de les dones; en el clan de Natan, els homes a part de les dones; 13en el clan de Leví, els homes a part de les dones; en el clan de Ximí, els homes a part de les dones; 14i en tots els altres clans, els homes a part de les dones.»
Purificació de Jerusalem
1Aquell dia brollarà una font per a purificar els pecats i les impureses dels descendents de David i dels habitants de Jerusalem. 2Això diu el Senyor de l’univers: «Aquell dia suprimiré del país els noms dels ídols i ningú no els tornarà a invocar. També n’extirparé els profetes moguts per l’esperit d’impuresa. 3I si encara hi ha algú que es posa a fer de profeta, el seu pare i la seva mare li diran: “Has de morir, perquè has proclamat mentides en nom del Senyor.” Aleshores els mateixos pares que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza. 4Aquell dia els profetes s’avergonyiran de les seves visions mentre profetitzin; no es tornaran a posar el seu mantell fet de pèl i no enganyaran la gent. 5I cada un dirà: “Jo no soc pas un profeta. Jo he treballat la terra des de jove per compte d’altri.” 6I quan li preguntin per les ferides que té als braços, ell respondrà que se les va fer a casa dels seus amics.»
Renovació de l’aliança
7Això diu el Senyor de l’univers: «Desvetlla’t, espasa, contra el meu pastor, el meu amic valent: colpeix el pastor, i les ovelles es dispersaran. La meva mà ferirà fins i tot els petits del ramat.» 8Això diu el Senyor: «Dos terços dels habitants del país seran exterminats i només en quedarà un terç. 9Jo refinaré i purificaré aquests supervivents com l’or i la plata que es passen pel foc. Llavors m’invocaran i jo els escoltaré. Els diré: “Vosaltres sou el meu poble”, i ells respondran: “El Senyor és el nostre Déu.”»
El regnat de Déu
1El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. 2El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. 3Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. 4Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud. 5Aquella vall entre muntanyes arribarà fins a Assel. Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà. Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels. 6Des d’aquell dia, ja no hi haurà cels serens i cels coberts. 7En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum. 8Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern. 9El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom. 10Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l’habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l’Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d’Hananel fins als Cups del Rei. 11Els seus habitants hi viuran segurs; Jerusalem no sofrirà mai més l’extermini. 12El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca. 13Aquell dia, el Senyor els omplirà del seu pànic, i es faran violència els uns als altres, cadascú atacarà el seu veí. 14Els homes de Judà lluitaran per Jerusalem i aplegaran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran abundància. 15I un mal dolent ferirà cavalls, mules, camells, ases i la resta del bestiar dels campaments enemics. 16Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. 17I si algun dels pobles de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, la pluja no caurà sobre el seu territori. 18I si no hi puja el poble egipci, el Senyor el ferirà amb el mal dolent, igual com ferirà els altres pobles que no pugen a celebrar la festa dels Tabernacles. 19Així seran castigats Egipte i tots els altres pobles que no pugin a celebrar aquesta festa. 20Aquell dia, fins i tot a les esquelles dels cavalls hi haurà escrit: «Consagrat al Senyor.» Les olles del temple seran tan sagrades com les calderetes d’aspersió que hi ha davant l’altar dels holocaustos. 21Totes les olles de Jerusalem i de Judà seran consagrades al Senyor de l’univers. Els qui vinguin a oferir sacrificis les faran servir per a coure-hi la carn de les víctimes. I aquell dia no hi haurà cap més negociant al temple del Senyor de l’univers.