Catecisme · número 1690

L'adéu ("a Déu") al difunt és "la seva recomanació a Déu" per l'Església. És l'últim " adéu [...] pel qual la comunitat cristiana acomiada a un dels seus membres abans que el seu cos sigui portat al seu sepulcre" (cf. Ritual d'exèquies, Prenotandos, 10). La tradició bizantina l'expressa amb el petó de adéu al difunt:

Amb aquesta salutació final «es canta per la seva partida d'aquesta vida i per la seva separació, però també perquè existeix una comunió i una reunió. En efecte, una vegada morts no estem en absolut separats els uns dels altres, perquè tots recorrem el mateix camí i ens tornarem a trobar en un mateix lloc. No ens separarem mai, perquè vivim per a Crist i ara estem units a Crist, anant cap a Ell [...] estarem tots junts en Crist» (Sant Simeón de Tessalònica, D'ordine sepulturae, 367).