El-pareixin

EL-PAREIXIN (LLOC) [Heb ˒êl pā˒rān ( אֵיל פָּארָן) ]. Lloc "a la frontera del desert" aconseguit per Quedorlaomer i els seus aliats després de creuar (des del N) el mont Seir (Gènesi 14: 6). Des d'allí es van tornar i van arribar a -EnMishpat, és a dir, Cades- (Gènesi 14: 7). Aquestes dades asseguren que El-Pareixin correspon a Elath en el Golf d'Aqabah (Sinus Aelaniticus) en el punt més al sud d'Edom (Seir) que limita amb el desert de Paran. Aquest tram de l'itinerari dels quatre reis reprodueix, en ordre invers, la ruta dels israelites de Cades a Moab segons Núm 20.22; 21: 4, 10-13; i Deuteronomi 1: 46-2: 8 (nota -en direcció al Mar Roig-, 2: 1, -torna't cap al nord-, 2: 3, i -lluny del camí d'Arabá des d'Elat i Ezión-geber-). El terme ˒êl (˒yl) en el nom compost El-Paren – QL Gen Apocryphon, ˒yl prn -és una variant masculina de ˒êlāh o ˒êlat i significa un arbre gran, com un roure o un terebinto, sovint un punt de referència i un objecte o reverència. La LXX ho va traduir tereminthos la teva pharan com "el terebinto de Parán". A causa de l'oposició jueva a l'adoració dels arbres sagrats, Targum Onkelos va traduir ˒êl pā˒rān per mêšar pā˒rān "la plana de Paran", i el Targum palestí (Cod. Neofiti) per gbwl˒ dpr˒n "la frontera de Parán ". A això li va seguir Vg : campestria Pharan.

      MICHA EL C. ASTOUR