Fiador

Significat de Fiador

Qui es compromet a complir una obligació assumida per una altra persona en cas
de falencia del deutor; el garant o responsable (Gn. 43:8, 9). Salomó
va advertir que qui surt de fiador d'un amic o d'un estrany està en una
posició difícil, de la qual ha de tractar de sortir ràpida i diligentment (Pr.
6:1-5; cf 11.15).  En 20.16 el significat possible és que si un ha de tenir
tracte comercial amb qui imprudentment va sortir com a fiador d'un estrany, deu
assegurar-se del compliment de la garantia.  En He. 7.22, l'únic lloc on
apareix «fiador» en el NT, s'afirma que Jesús és el «fiador» o garant d'un
«millor pacte»; és a dir, del «nou pacte», basat sobre millors promeses (He.
8:6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FIADOR

FIADOR segons la Bíblia: Qui garanteix el pagament d'un deute.
Els llibres sapiencials prevenen sovint contra les garanties prestades a la lleugera.

Qui garanteix el pagament d'un deute.
Els llibres sapiencials prevenen sovint contra les garanties prestades a la lleugera (Pr. 6:2-5; 11.15; 17.18; 20.16; 27:13, 22, 26 s ).

El fiador s'obliga mitjançant el gest d'encaixar la mà (Jb. 17:3; Pr. 6:1; 17.18, 22.26).
Donar garantia amb el seu cos i la seva vida (ostatges) en 2 R. 14.14.

Segons He. 7.22 s'ha constituït Jesús en fiador d'una aliança millor que l'antiga del pacte segellat amb la seva mateixa sang (He. 9.14-22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FIADOR