Hezro

HEZRO (PERSONA) [heb ḥeṣrô ( חֶצְרֹו) ]. Un dels membres de -els Trenta-, el distingit grup de guerrers que va lluitar per David (2 Sam 23.35, heb ḥeṣrô; ḥeṣray, LXX asarai; 1 Cròniques 11.37, heb ḥeṣrô ). Se'l coneix com el Carmelita, un substantiu que descriu el seu origen, la ciutat de Carmel, a set milles al sud-est d'Hebron en el sud de Judà. Aquesta ciutat va produir no sols un terratinent ric com a Napar, que odiava a David, sinó també una persona pobra com Hezro, qui es va dedicar a ell (Elliger 1966: 114-15). És temptador pensar en Hezro com un esclau fugitiu de Napar que es va unir a David en el desert de Judà (1 Sam 25: 10-11, cf. 1 Sam 22: 2). El seu nom apareix cap al final de la llista dels " Trenta" en 2 Samuel, una indicació que podia haver tingut un rang menor entre el grup (McCarter II Samuel AB, 501).

Bibliografia

Elliger, K. 1966. Die dreissig Helden Davids. KlSchr, 72-118.

      STEFEN G. DEMPSTER