Jaar

JAAR (LLOC) [heb ja˓ar ( יַעַר) ]. Una referència poètica a KIRIAT-JEARIM [en anglès, "ciutat dels boscos"], o els seus voltants, en el Salm 132: 6. El substantiu és la paraula hebrea per a -bosc-, i la frase precisa és biśdê-ja˓ar, literalment, -en els camps de [altres textos antics es llegeix ‘un camp de’, veure BHS i BDB : 961] un bosc- ( cf. LXX); però el paral·lelisme amb Efrata i l'al·lusió constant en tot el Salm al lloc de descans de l'arca del pacte fan probable que ja˓ar es tradueixi millor com nomen proprium loci, d'aquí, "els camps de Jaar". La referència pot ser a Quiriat-jearim (a la frontera entre Benjamí i Judà) mateix, o a les àrees obertes voltant. Aquesta decisió literària-crítica encaixa bé amb la història de les tradicions. L'arca va ser retornada, via Bet-semes, a Quiriat-jearim, on va romandre uns 20 anys, d'on David la va portar amb pompa i circumstància a Jerusalem (1 Sam 6: 20-7: 2; 2 Sam 6: 1- 15; 1 Cròniques 13: 5-8). El Salm 132 és una litúrgia festiva preexílica que uneix les tradicions de l'arca, el clan de David i l'elecció de Sión (cf. 2 Samuel 7 i Sal 78: 68-71). La cançó celebra el moviment de l'arca des dels camps de Jaar, en el Nborde del territori del clan efrateo de David, fins a Sion, que David va triar com a seu de la seva dinastia. Per tant, no és d'estranyar que 2 Cròniques 6: 41-42 citi Sal 132: 8-10 per a concloure l'oració de Salomó en la dedicació del temple on finalment es va posar l'arca. Això també permet una millor comprensió de la inversió de Miqueas de les tradicions: el Déu que va venir de Jaar d'Efrata per a establir-se en Sion abandonarà la capital per arrels més antigues a Betlem d'Efrata (4: 14-5: 1 – Eng 5: 1- 2).

Bibliografia

Anderson, AA 1981. Llibre dels Salms. Vol . 2. Grand Rapids.

      LAMONTTE M. LUKER