Jahaza
Significat de Jahaza
(heb. Yahats i Yahtsâh, potser «trepitjada [calcigada]»).
Ciutat de Transjordània on els israelites van matar al rei amorreu Sihón de
Hesbón (Nm. 21.23, Dt. 2.32, 33; Dj. 11.20, 21). Després de la divisió de la
terra, la ciutat va quedar en el territori de Rubén (Jos. 13.15, 18), però va anar
assignat als levites meraritas com la seva residència (Jos. 21.36; 1 Cr. 6:77,
78). Mesa, rei de Moab, la va prendre dels israelites (Pedra Moabita,* línies
18-20). Posteriorment va romandre en mans moabitas (ls. 15:4; Jer. 48:20, 21,
34). El lloc no ha estat identificat amb certesa. Pot ser J~lúl, a uns 5
km a l'est de Medeba, o Khirbet et-Teim, a 1,6 km a l'oest de #aqueix lloc.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAHAZA
JAHAZA segons la Bíblia: «espai obert».
Lloc de la plana de Moab (Jer. 48:21) on els israelites van derrotar a Sehón, rei dels amorreus (Nm. 21.23; Dt. 2.32; Dj. 11.20).
«espai obert».
Lloc de la plana de Moab (Jer. 48:21) on els israelites van derrotar a Sehón, rei dels amorreus (Nm. 21.23; Dt. 2.32; Dj. 11.20).
Jahaza va ser assignada a la tribu de Rubén (Jos. 13.18) i separada com a ciutat levítica per a descendents de Merari (Jos. 21.36; 1 Cr. 6:78).
Mesa, rei de Moab, la va arrabassar als israelites; en l'època d'Isaïes i Jeremies era Moab qui posseïa aquest lloc (Is. 15:4; Jer. 48:21, 34).
Identificació incerta.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).