Ladron

Significat de Ladron

(heb. gannâb, gedûd, îsh jeteƒ; gr. kléps; lstes, «robador»,
«revolucionari»).
Persona que sostreu el que pertany a uns altres per mitjà de la força; es
diferència del qual furta que éste realitza l'acte d'amagat. Sota la
teocràcia, un lladre capturat havia de reemplaçar el bou robat per 5 bous i
una ovella robada amb 4 ovelles, si l'animal havia estat mort (Ex. 22:1). Si
l'animal era recuperat, el lladre havia de pagar el doble (v 4). Si no era
capaç de fer restitució, ell misrno era venut a esclavitud fins que pagués
el deute (v 3). No s'incorria en crim si algú matava de nit a un
lladre a la casa robada, però hi havia «culpa de sang» sobre l'amo de la
casa si li llevava la vida de dia (vs, 3). Crist va ensenyar que en la seva 2a vinguda
vindria tan silenciosament com lladre per als quals no estiguessin preparats
(Lc.12.39, 40). Els klépts irregenerados estaran entre els qui no tindran
vida eterna (1 Co. 6: 10); Judes era un klépts (Jn.12:6). En nombrosos casos,
la RVR ha traduït lestes com a «lladre» (Mt. 21.13; 26:55; 27:38, 44; Mr.
11.17; 14.48; 15.27; Lc, 10.30, 36; 19.46; 22.52). No obstant això, lestes
descriu més adequadament al «bandit», «revolucionari», «assaltant»,
«salteador» (Jn.10:1; 2 Co. 11.26; etc.). Un altre terme utilitzat en el NT és
el gr. hárpax, «lladre», «estafador [timador, trampeador]» (1 Co. 5.10, 11;
6.10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LADRON

LLADRE segons la Bíblia: Era un terme que s'aplicava en temps bíblics als salteadores de camins, i així ho veiem en diversos passatges del Nou Testament

Era un terme que s'aplicava en temps bíblics als salteadores de camins, i així ho veiem en diversos passatges del Nou Testament: Mt. 21.13; 26:55; 27:38, 44; Mr. 11.17; 14.48; 15.27; Lc. 10.30, 36; 19.46; 22.52; 23.39-43.

El lladre penedit va manifestar una fe tan extraordinària com el seu penediment, reconeixent a Crist, fins i tot en la creu, com al Rei diví, com al Salvador de l'home.

L'acte de tornar-se a Crist, tal vegada després de befar-lo com l'altre lladre, sembla haver estat sobtat i haver estat causat per la resignació sobrenatural amb què el Redemptor sofria, pel diví de les seves mirades i de les seves paraules i pels senyals i circumstàncies extraordinàries d'aquell moment suprem.

Els lladres eren crucificats pels romans. Dos d'ells van ser crucificats amb Jesús (Lc. 23.39-42). Crist va haver de sofrir aquesta mort afrontosa, i la seva identificació amb el gènere humà i amb els pecadors va arribar fins i tot en el suplici que va sofrir.

La figura del lladre que entra de manera sorprenent i intempestuosa s'usa per a la Segona Vinguda de Crist, que es presentarà sense anunciar la seva arribada (Mt. 24:43). De sobte arribarà el dia del Senyor (1 Ts. 5:2-4; 2 P. 3.10; Ap. 3:3; 16.15), com el lladre enmig de la nit.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LADRON