Og

Significat d'Og

(heb. {Ôg, potser «encorbat [rodó]» o «gegantesc»).

Rei amorreu de Basán, el territori del qual s'estenia des del riu Jaboc fins al
mont Hermón (Dt. 3:8. 10; cf Nm. 21.23, 24). Les seves residències estaven en
Astarot i Edrei (Jos. 12:4, 5; 13.12). Va ser un dels supervivents de els
refaítas o gegants, i el seu gran «llit» (possiblement «sarcòfag») s'exhibia en
Rabá dels fills d'Amón (Dt. 3.11). Els israelites, sota la conducció de
Moisès, ho van derrotar en la batalla d'Edrei, després d'una victòria sobre la seva
veí del sud, Sihón, rei amorreu d'Hesbón. El país d'Og va ser ocupat per la
mitja tribu de Manasés i assignat a ella (Nm. 21.32-35; Dt. 3.13, 14). Les
referències que fan autors posteriors a la conquesta de Basán mostren que
aquest esdeveniment va ser considerat com un dels punts culminants de la història
primerenca d'Israel (Sal. 135:11; 136:20; Neh. 9.22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OG

OG segons la Bíblia: «llarg de coll».
Rei de Basán, el territori allèn el Jordà i del riu Jarmut. La seva derrota pels israelites es va fer cèlebre en els anals de la conquesta de la Terra Santa, sent tema de discursos i poemes en temps posteriors (Dt. 31:4; Jos. 2.10; Neh. 9.22; Sal. 135:11).

«llarg de coll».
Rei de Basán, el territori allèn el Jordà i del riu Jarmut. La seva derrota pels israelites es va fer cèlebre en els anals de la conquesta de la Terra Santa, sent tema de discursos i poemes en temps posteriors (Dt. 31:4; Jos. 2.10; Neh. 9.22; Sal. 135:11).

Basán contenia 60 ciutats fortificades i un gran nombre de poblacions sense murs (Dt. 3:1-4; Jos. 13.11, 31).

Og va ser l'últim representant d'una raça de gegants, els refaím. El seu llit (traduïda també sarcòfag) mesurava 4,5 m. de llarg i 2 m. d'ample; la seva fama va durar per molts segles (Sal. 135:11; 136:20).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OG