Shua

SHUA (PERSONA) [Heb šû˓ā˒ ( שׁוּעָא) ]. Un descendent d'Aser en la genealogia tribal segmentada en 1 Cròniques 7: 30-40. El nom apareix en el v. 32 com una descendent femenina de tercera generació de l'ancestre tribal epònim Asher, la filla d'Heber i germana de Japhlet, Shomer i Hotham. La forma del nom que es troba en el TM i que pressuposa la LXX Lucianic deriva de l'arrel šw˓ que significa "clamar per ajuda". L'alep ˒ final s'ha explicat com un final amb una força vocativa que es va agregar per a indicar que el nom és una forma abreujada (Noth IPN, 38, 154). La LXX té la variant de lectura Sola, que reflectiria un text consonàntic hebreu subjacent šwlh, en el qual l'ayin ˓ es va confondre amb un llepeu o es va ometre de la transliteració com a lletra muda. En l'últim cas, un text hebreu original podria restaurar-se com a šw˓lh, Shualah, una forma femenina del nom "Shual".

A la llum de la repetició intergeneracional d'altres noms en la genealogia d'Asher, incloent Zophah, Beriah / Beri, Shelesh / Shilshah i Imnah / Imna / Imrah, és possible suggerir que Shua és una lectura corrupta de Shual en v 36 (Edelman 1988 : 21, n. 3 ). La LXX llegint Sola conserva una possible etapa de transmissió textual que presenta el nom en el v 32 com una forma femenina de Shual. Tal alteració entre formes masculines i femenines ocorre en una altra part de la genealogia amb Shelesh / Shilshah. Si l'evidència grega s'exclou de la consideració, la forma MT šw˓˒ podria haver resultat d'un error d'un copista en el qual el llepeu final d'una escriptura quadrada es va llegir erròniament com un ˒alep final . Alternativament, atès que la següent paraula comença amb ˒alep, un ull d'escrivà podria haver saltat sobre el coix, escrivint ˒alep en el seu lloc i després, en avaluar el sentit de les consonants, reduplicar l'alep ˒ per a començar la paraula ˒ăḥôtām, -la seva germana . "

Bibliografia

Edelman, D. 1988. La genealogia asherita en 1 Cròniques 7: 30-40. BR 33: 13-23.

      DIANA V. EDELMAN