Zia
ZIA (PERSONA) [heb zı̂a˓ ( זִיעַ) ]. Un gadita, que era un dels deu (o onze; veure SHAFAT) fills d'Abihail (1 Cròniques 5: 12-13). El seu nom es forma a partir de l'arrel zw˓ i probablement significa "el tremolós" (Noth IPN , 242).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).