La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Zif

Significat de Zif

(heb. Zîf [1-3,5], potser «abundància de flors [en flor, florint]» o
«lucidesa»; Zîw [4], «bellesa» [especialment de les flors]; fen. Zyb).

Aquesta paraula apareix com el nom d'un determinat lloc en les
inscripcions d'antigues anses de gerros que s'han trobat en Palestina.

1. Ciutat situada en l'extrem meridional de Judà (Jos. 15.24), identificada amb
ez-Zei-feh, a uns 24 km a l'oest de l'extrem sud-occidental de la Mar Morta.

2. Ciutat situada en la zona dels pujols de Judà (Jos. 15.55), aparentment
ocupada per alguns descendents de Caleb, fill d'Hezrón (1 Cr. 2.42). David
es va refugiar en aquests pujols quan fugia de Saúl, però la gent, als qui es
cridava zifeos,* probablement per temor a sofrir la sort dels sacerdots
de Nob, ho van denunciar amb la idea que Saúl anés a capturar-ho (23.14, 15,
19-24; 26:1, 2). Roboam va fortificar la ciutat (2 Cr.11:8). La hi ha
identificat amb Tell Zîf, que es troba a uns 6,5 km d'Hebron. Mapa VI,
F-3.

3. Desert pròxim on estava assentada la ciutat de Zif 2 (1 S. 23.14, 15,
19).

4. Segon mes* de l'any* religiós jueu (1 R. 6:1, 37;). Després de l'exili
babilònic se'n va dir Iyyar. Començava amb la lluna nova d'abril o maig, i es
ho considerava «el mes de la flors». Constava de 29 dies.

5. Membre de la tribu de Judà (1 Cr. 4.16).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZIF

ZIF segons la Bíblia: I. Ciutat (1) Ciutat de l'extrem meridional de Judà (Jos. 15.24), identificada amb ez-Zeifeh, al sud-oest de Kurnûb.

I. Ciutat (1) Ciutat de l'extrem meridional de Judà (Jos. 15.24), identificada amb ez-Zeifeh, al sud-oest de Kurnûb.

(2) Localitat del país muntanyenc de Judà (Jos. 15.55), prop del desert i d'un bosc (1 S. 23.14, 15). Roboam ho va fortificar (2 Cr. 11:8). Identificat amb Tell Zîf, altura destacada, de 878 m. d'altura, a 6 Km. al sud-sud-est d'Hebron.

(3) Home de Judà, de la casa de Jehaleel (1 Cr. 4.16). II. Mes, (Heb. «esplendor [de les flors obertes]».) El segon mes de l'any jueu (1 R. 6:1, 37), aprox. el mes de maig.

El nom cananeu de Zif va ser substituït, després de l'exili, pel de Iyar, pertanyent al calendari de Nippur (Babilònia).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZIF

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic