Zorobabel

Significat de Zorobabel

Va ser un governador de Judà (Ag. 1:1) i
nét de Joaquín, penúltim rei de Judà i ancestre de Jesús. Zorobabel va conduir
la primera banda de Jueus, al voltant de 42,360 persones, que van tornar de la
Captivitat de Babilònia, en el primer any del regnat de Ciro, Rei de Pèrsia
(Esd. 1:1 538AD). L'any següent, Zorobabel, també estableix les bases del
Segon temple a Jerusalem. Ja’qubi, historiador musulmà, atribueix la
recuperació de la Torà i els llibres dels Profetes a ell, en lloc d'Esdras.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZOROBABEL

ZOROBABEL segons la Bíblia: (transcripció hebrea de l'ac. «zerû Bãbili», «plançó de Babilònia»). Fill de Pedaías, posseïa el dret al tron de Judà (1 Cr. 3.17-19).

(transcripció hebrea de l'ac. «zerû Bãbili», «plançó de Babilònia»). Fill de Pedaías, posseïa el dret al tron de Judà (1 Cr. 3.17-19).

Els altres textos ho diuen fill de Salatiel (o Sealtiel). Salatiel era germà de Pedaías (Esd. 3:2, 8; Neh. 12:1; Hag. 1:1, 12, 14; 2:2, 23; Mt. 1.12, 13; Lc. 3.27).

Salatiel no va deixar fills. Caben dues alternatives: (a) El seu nebot, hereu legal, va passar a ser anomenat fill de Salatiel (Éx. 2.10).

(b) Pedaías es va casar amb la vídua de Salatiel; el primer nascut d'aquesta unió seria considerat com a fill del difunt, sobre la base de la Llei (Dt. 25:510; vegeu MATRIMONI, f).

Després de la conquesta de Babilònia, Ciro va autoritzar els jueus al fet que tornessin al seu país, i va designar a Zorobabel com a governador de la colònia.

Aquest príncep de Judà es deia llavors Sesbasar, nom que indubtablement li havia estat donat pels babilonis. És possible que ho usés quan representava a Ciro (Esd. 1:8, 11; 5.14).

Conduïts per Zorobabel, pel summe sacerdot Josué, i per altres prínceps (Esd. 2:164; Neh. 7:5-7; 12:1-9), els jueus van arribar a Jerusalem l'any 538 a. C. Josué, el cap religiós, i Zorobabel, el cap polític, van erigir a Jehová l'altar sobre la seva antiga basa, i van restablir el culte (Esd. 3:1-9). Sesbasar, governador delegat per Ciro, va tirar els fonaments

del Temple (Esd. 1:2; 5.16; 3:6, 10-13). Els adversaris dels jueus es van dirigir als successius reis de Pèrsia i van aconseguir fer que cessessin les obres fins a l'any 520 a. C. (segon any de Darío Histaspes) (Esd. 4).

En aquest any, els profetes Hageo i Zacarías van exhortar a Josué i a Zorobabel, governador sota Darío, a reprendre la reconstrucció del Temple, que va quedar acabat a l'inici de la primavera de l'any 515 a. C. (Esd. 6.14, 15; Hag. 1 i 2; Zac. 4).

Aquest Temple va ser sovint anomenat Temple de Zorobabel. Aquest príncep va governar Judà almenys fins a l'any 515 a. C. Zorobabel era un representant de la línia davídica (Hag. 2.20-23) i figura entre els avantpassats directes de Crist (Mt. 1.12, 13; Lc. 3.27).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZOROBABEL