Zuzim

ZUZIM [Heb zûzı̂m ( זוּזִים) ]. En Gènesi 14: 5, un poble derrotat per Quedorlaomer i els seus aliats en Cam, figura entre els Refaim i els Emim. La seva posició correspon a la de Zamzummîm en l'enumeració de pobles prehistòrics en la "primera introducció" a Deuteronomi (Deut 2.20), de la qual l'autor de Gènesi 14 va manllevar els noms dels altres pobles primitius de Transjordània. Sorgeixen preguntes sobre si zûzîm en Gènesis 14: 5 és l'escriptura original o una distorsió de zamzummîm (com pot ser suggerit per 1 QapGen) i per què LXX ho va traduir -nació poderosa-, Tg. Onq. i Tg. Pg.-J. "Els poderosos", Syr "els poderosos" i el Targum palestí "distingits, nobles". L'antiga derivació dezûzîm de Ziza a la província romana d'Aràbia (Ptol. Geog. 5.17.6), Zîzâ medieval (sobre el qual veure le Strange 1890: 554-55, cf.493; Dillmann 1897: 2, 41) no és probable perquè #aqueix lloc (ara el-Jîzah, 15 km a l'est de Medebah), es troba massa prop de Kir iathaim, que pertanyia als Emim (veure SHAVEH-KIRIATAIM). La suposició que -nació poderosa- es tradueix en un * ˓azûzı̂m original (veure comentaris) és possible però inconsistent amb Deuteronomi 2. L'explicació pot estar en una etimologia alternativa de zamzummîm. El nom sol derivar-se d'Ar  zamzama -per a produir un murmuri que es pot escoltar des de lluny; murmurar indistintament -, com ho entenia Tg. Pg.-J.en Deut 2.20, que ho va traduir zimtānê, cf. Siríaco zam "sonar, ressonar, brunzir". Però Ar zumzûm- significa -el millor, el selecte (d'homes o camells)-, i una paraula amb un significat similar aparentment també existia en hebreu, per a Tg. Onq. en Deut 2.20 traduït zamzummîm per ḥaŝbānê – gent prominent, respectada i d'alt rang-, que està semànticament molt prop de les traduccions de zûzîm en LXX, Syr i els Targums. També és un millor epítet per a una raça de gegants que "murmuradors" o "murmuradors". Per tant, és probable que no sols 1QapGen, sinó també la LXX, Syr i els Targums, procedissin de zamzummîm (o més aviat* zūmzummı̂m, com en 1QapGen) en lloc de zûzîm. Bibliografia Dillmann, A. 1897. Gènesi exposada crítica i exegéticamente. Trans. WB Stevenson. 2 vols. Edimburg. Estrany, G. li. 1890. Palestina sota els musulmans. Londres.