El bon samarità

30Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.

31Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.

32Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.

33»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí.

34S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.

35L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

36»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37Ell respongué: —El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: —Ves, i tu fes igual.