Sants Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu

Diumenge 17 durant l'any Lectura del primer llibre dels Reis En aquells dies, el senyor s'aparegué a Salomó en un somni durant la nit en el santuari de Gavaón i li digué "Digue'm, que vols que et doni?" Salomó li responguè "Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servant vostra, perquè ocupés el tronc de David, mon pare, però jo soc encara un jove que no sé conduir a la gent i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tant nombrós com és. Feu al vostre servant la gràcia de saber escoltar perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?" El senyor li agradava que Salomó hi hagués demanat això i li digués "Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes. Et faré tan prudent ni sagàs que ni abans de tu, ni després, ningú se't podrà comparar." Salm responsorial "El senyor és la meva heretat. Vull estar atent a les vostres paraules. M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis que mil monedes d'oro de plata. Com estimo la vostra llei, senyor? Que el vostre amor em conforti com vau prometre al vostre servant. Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida. La llei farà les meves delícies. Com m'estimo la vostra llei, senyor? Jo aprecio els vostres amantaments més que l'or i més que tot. Per això m'estimo els preceptes i m'emparo dels camins enganyosos. Com m'estimo la vostra llei, senyor? És admirable el vostre pacte, per això el té present la meva ànima. La vostra paraula explicada dona llum i l'entenen els senzills. Com m'estimo la vostra llei, senyor?

Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimem, dels qui ell ha cridat per decisió seva, perquè ell, que els coneixia abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu En aquell temps és un gust digui a la gent. Amb el Regne del Cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que ho troba al dissamagat i content de la trobatlla se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del Cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobar, una de molt preu, anar a vendre tot el que tenia i la comprar. També passa amb el Regne del Cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, seuen i recollien en coves tot allò que és bo i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món. Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i es llençaran al forn encès. Allà hi haurà plors i el cruci de dents. "Ho heu entès tot això?" li responen. "Sí que ho hem entès." Ell els diguer, "Mira-ho doncs, els mestres de la llei que es fan de xebles del Regne del Cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues."