Diumenge XVIII durant l’any

"Lectura del llibre d'Isaías" "Això diu el senyor; oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu als qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res, perquè perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanyes a menjar que no satisfan. Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us electareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactareu amb vosaltres una aliança eterna, als favors irrevocables promesos a David." Salm responsorial "El senyor és compassiu i benigna, lent per al càstig, gran en l'amor. El senyor és bo per a tothom; estima entranyablement tot el que ell ha creat. Tant bon punt obriu la mà, senyor, i ens sacieu de bon grat. Tothom té els ulls amb vós, mirant esperançat, i a so temps, vós, els doneu l'aliment. Tant bon punt obriu la mà, sacieu de bon grat tots els vivents. Són camins de bondat, els del senyor. Les seves obres són obres d'amor. El senyor és a prop dels qui l'invoquen, dels qui l'invoquen amb sinceritat." Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma "Germans, qui serà capaç d'allunar-nos del crisc que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, l'amor sagnant. De tot això ens sortim fàcilment pensadors amb l'ajut d'aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni l'amor, ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni dels estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat, no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre senyor, ha demostrat com ens estima." Carta de l'Evangeli segon Sant Mateu En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de l'amor de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veia una gran gentada, se'n confedia i curava els seus malalts. Els assemblants veient que es feia tard, anaren a dir-li "Som en un intret despoblat i ja s'ha fet tard, acomiadeu la gent, que se'n vagin als pobletes a comprar-se a menjar." "Jesús, els respongui. No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos." Ells li diuen "Aquí només tenim cinc pans i dos peixos." "Jesús, respongui. Portau-me'ls. Llavors s'ordinarà que la gent s'assegués a l'herba, prengui els cinc pans i els dos peixos, els salzulls al cel, digui la benedicció, els partí i doni els pans als de xebles i ells els donaven a la gent. Tothom han menjat tant com vulguer i recollirem 12 coves plenes de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada."