Santa Teresa Benet de la Creu, verge i màrtir

Diumenge XIX durant l'any Lectura del primer llibre dels Reis En aquells dies, Elias arribà a l'Oreb, la muntanya de Déu, i passa la nit en una cova. El senyor li va fer sentir la seva paraula i li digui "Surt fora i estiguet a la muntanya, la presència del senyor, que ara mateix passarà." Llavors vingué una ventada tan forta que es barlava les muntanyes i es micolava les roques davant del senyor. Però el senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el senyor tampoc hi era. Després vingué foc, i el senyor tampoc no ho era en el foc. Finalment vingué el so d'un aire suau. Així que Elias el sentia, es cobria la cara amb el mantell, sortia fora i es quedava a l'entrada de la cova. Salm responsorial "Jo escolto què diu el senyor. Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El senyor és a prop per salvar els seus fidels i la seva glòria habitarà el nostre país. Senyor, veu-nos veure el vostre amor i donau-nos la vostra salvació. La fidelitat i l'amor es trobaran, s'avassaran la bondat i la pau. La fidelitat germinarà de la terra i la bondat mirarà des del cel. El senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant i la pau li seguirà les petjades."

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma Germans, us asseguro per cris que dic la veritat, que no menteixo. La meva consciència, guiada per l'esperit sant, n'és també testimoni. Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Tant de bo fos jo proscrit del Crist enlloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites és d'ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu. Les aliances, la llei, la culta i les promeses són d'ells també els patriarques i, finalment, com a home ha sortit d'ells el Crist, que és Déu per damunt de tot, sigui venit per sempre. Amén. Lectura de l'avangeli segon Sant Mateu Quan la gent n'havia menjat, Jesús Obligals de Sibles ha bujat tot seguit a la barca i ha avançat-se a l'í cap a l'altra banda de la riva. Mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, ha pujat tot sol a la muntanya per pregar. El vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat amb un tros de terra, la destorvaven d'avançar perquè el vent n'era contrari. Passades les 3 de la matinada, Jesús s'hi anava caminant sobre l'aigua. Quan els disciples el vegueren, s'esveraren pensant que era un fantasma i cridaren de por. Però Jesús els digués de seguida "no tingueu por que soc zó". Pere li digués "senyor, si sou vos, mereu-me que vingui caminant sobre l'aigua". Jesús contestà "ja pots venir". Després de la barca, es posava caminant sobre l'aigua i anava on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acobardia i començava a desfondar-se. I començava a desfonsar-se. Llavors cridava "senyor, salveu-me". En instants, Jesús li donava la mà i li digués "quina poca fe, per què dubtaves?". I quan l'hagueren posat a la barca, el vent a mainar. Els que hi eren a la barca es prosternaren i deien "riu-me'n, sou fill de Déu".