Diumenge XXVIII durant l’any

Diumenge XXVIII durant l'any Lectura del llibre "Diseguies" En aquesta muntanya, el Senyor de l'Univers preparar per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de tal que cobreix tot els pobles el sotari que mortalla les nacions, engolirà per sempre la mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà lo provi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor, aquell dia diran "Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperaven que ens salvaria". Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat perquè amb tota certeza la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

Salm Responsorial El Senyor és el meu pastor, no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena el refós vora l'aigua i allí em retorna, em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom. Viuré sempre a la casa del Senyor. Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu, la vostra vara de pastor me serena i em conforta. Viuré sempre a la casa del Senyor. Davant meu pareu tau la vós mateix i els enemics ho veuen. M'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa. Viuré sempre a la casa del Senyor. Oh sí, la vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Filips Germans, sé viure enmig de privacions i sé viure igualment en l'abundància. Estic avasat a tot, a menjar bé i a vessar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces, però heu fet molt bé d'ajudar-me ara que vivia en l'estretó. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d'acord amb l'esplenditesa de la seva glòria en Jesucrist. Adeu, pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l'Evangelis segons Sant Mateu En aquell temps, Jesús proposar aquesta altra paràvola als grans sacerdots i els notables del poble. Passa amb el regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Envia els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors l'envia d'altres que diguessin els convidats. Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i la viram. Tot és a punt, veniu a la festa. Però ells no en faran cas. L'un serà anar al seu camp, l'altre als seus negocis i els mataran els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignar i enviar les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digui els seus homes, el banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixen. Per tant, aniu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren i reuniran tothom qui trobaven, bons i dolents. I el banquet s'omplirà de convidats. Quan el rei entrarà a veure els convidats, s'adonarà que un home dels que eren allà noti el vestit de festa i li digui "Compte, com és que has entrat sense vestit de festa?" Ell va callar, llavors el rei digui als que hi servien. Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixí de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.

Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat.