Diumenge II d’Advent

Llectura de llibre d'Iseies Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu amorosament a Jerusalem. Crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa. Ha rebut demans del Senyor doble pena per tots els seus pecats. Escolteu una veu que crida. Obriu en el desert una russa de un amic de l'Estat. Escolteu una veu que crida. Obriu en el desert una ruta al Senyor. Aplaneu en l'Estepe un camí per al nostre Déu. Se'ls seran les fundalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons. La serralada es tornarà una plana. El terreny es cabró serà una vall. Llavors s'apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit. Puja a una muntanya ben alta. Missatger que nocies a Sio la Bona Nova. Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit. Alça el ben fort. No tinguis por. Digues a les viles d'ajudar. Aquí teniu el vostre Déu. El Senyor Déu arriba amb poder. El seu braç domina tota cosa. L'acompanya el fruit de la seva victòria. El precedeixen els seus trofeus. L'anell, com un pastor pel ramat, la plega amb el seu braç, porta al pit els anells. Acompanya les ovelles que cria.

Salm responsorial. Jo escolto què diu el Senyor. Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels i la seva glòria evitarà el nostre país. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i la vostra salvació. La fidelitat i l'amor es trobaran sabressant la bondat i la pau. La fidelitat germinarà de la terra i la bondat mirarà des del cel. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació. El Senyor et donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació.

Estimats, una cosa ja que no heu de perdre mai de vista, però el Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns, no és pacient amb vosaltres perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se, però el dia del Senyor vindrà arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrepit espantós, els elements abrandats es desintegraran i la terra quedarà descoberta amb tot el que hi hem fet. Tenim present, doncs, que tot això es desintegrarà. Com heu de viure? Amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar? Espereu la vinguda del dia del Senyor i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel inflamat es desfarrà i els elements abrandats es fundran, però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, inmaculats i irreprensibles. Lectura de l'Evangelis segon, Sant Marc. Comença l'Evangelis de Jesús, el Mesies, fill de Déu. En el profeta Isèies hi ha escrit això. "Jo envio davant Déu el profeta Missatger perquè et prepari el camí." Una veu crida en el desert. "Segriu una ruta al Senyor. Aplaneu-li el camí." Complint això, Joan començava a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea. Amb tota l'agenda, a Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell, al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell. Té una pèl a la cintura i s'alimentava de llagostes i mel goscana. I Predicava així. "Després de mi ve el qui és més poderós que jo. Tan poderós que jo no soc digna ni de jupir-me a desligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua. Ell us batejarà amb l'esperit sant."