2 Corintis 2:5
Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres.
— 2 Corintis 2:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
De manera indirecta però clara, Pau diu que algú va ofendre’l personalment (vegeu 2Co 7,12) i que ell ara el perdona. Segurament es tracta d’algun judaïtzant que ha posat en dubte el seu títol i els seus drets d’* apòstol . (2Co 7,12)
Referències creuades
- 1 Corintis 5:12-13 Per què haig de judicar els de fora? ¿No són els de dins, els qui vosaltres heu de judicar? Als de fora, ja els judicarà Déu. Extirpeu el malvat d’enmig vostre.
- Proverbis 17:25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat.
- 1 Corintis 5:1-5 Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dona ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare. I en comptes de sentir-ne pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets! Doncs jo, que em
- Gàlates 5:10 Us tinc tota la confiança en el Senyor: ell farà que no penseu d’una altra manera. Però aquell qui us pertorba, sigui qui sigui, rebrà la condemna que li pertoqui.
- Gàlates 4:12 Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres.