2 Tessalonicencs 1:8

Referències creuades

• 1 Pere 4:17 Ja arriba el temps del judici, i començarà pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l’evangeli de Déu?
• Hebreus 10:27 sinó tan sols l’espera terrible del judici i el foc ardent que consumirà els adversaris.
• 2 Pere 3:7 Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.
• Hebreus 10:30 Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga. I encara: El Senyor judicarà el seu poble.
• 2 Pere 3:10-12 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat
• Salms 79:6 Aboca el teu rigor damunt les nacions que no et coneixen, damunt els reialmes que no invoquen el teu nom,
• Apocalipsi 20:14-15 Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort. I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.
• Mateu 25:41 »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
• Gàlates 4:8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen.
• Hebreus 2:3 Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar:
• Romans 2:7-8 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia!
• Romans 6:16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d’algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l’amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu aquell qui dona la justícia.