2 Tessalonicencs 2:7
El misteri del mal ja ha entrat en acció, i n’hi haurà prou que s’aparti del mig el qui ara el reté.
— 2 Tessalonicencs 2:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Si el mal arriba a manifestar-se amb tanta força, serà perquè Déu ho permetrà (v. 11). Per tant, si alguna cosa el reté (v. 6) , deu ser el mateix decret de Déu; el qui ara el reté (v. 7) , si no és Déu mateix, ha de ser un seu representant: per la proximitat amb els textos citats del llibre de Daniel, pot ser l’arcàngel Miquel (Dn 12,1). Alguns pensen, en canvi, que es refereix a l’imperi romà i a l’emperador, que asseguren la pau i l’ordre; d’altres, encara, que es tracta de la predicació missionera de Pau. En qualsevol cas, allò que importa, per als lectors de la carta, és que el misteri del mal ja ha entrat en acció (v. 7; vegeu també 1Te 5,2-3.8-9). (v. 11; v. 6; v. 7; Dn 12,1; v. 7; 1Te 5,2-3.8-9)
Referències creuades
- 1 Joan 4:3 però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món.
- Apocalipsi 17:7 Però l’àngel em va dir: —De què t’estranyes? Ara t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, que té set caps i deu banyes.
- 2 Timoteu 2:17-18 ja que així la doctrina d’alguns troba l’ocasió d’estendre’s com la gangrena. Aquest és el cas d’Himeneu i Filet, que han perdut el sentit de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i perverteixen la fe d’alguns.
- Fets 20:29 »Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat.
- Apocalipsi 17:5 Portava escrit al front aquest nom misteriós: «Babilònia, la gran, la mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.»
- 1 Joan 2:18 Fills meus, som a l’hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l’Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l’hora darrera.
- Colossencs 2:18-23 I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el